"La dita popular ja ho diu: tocat del bolet. És una d'aquelles aficions que t'agafen i no saps per què, però no pots parar", explica August Rocabruna, de 89 anys, que fa mig segle que surt a collir bolets. Sobre aquests fongs afirma: "Quan són joves són molt bonics, però es fonen de seguida, es fan vells molt ràpidament. Són molt efímers, i fan pensar en el temps". Més enllà del significat que hi troba, Rocabruna també recorda, en pensar en la fal·lera que comparteix amb milers de catalans, la satisfacció de descobrir una espècie nova.
El col·leccionisme i l'estudi dels bolets són, per a molts aficionats i experts, la gran motivació per anar a buscar-ne, més enllà de la gastronomia. Tània Jiménez s'ha dedicat a la micologia -la ciència que estudia els fongs-, després de començar a sortir a buscar bolets als dos anys, amb la família. Jiménez, que està muntant una empresa de cursets sobre bolets, sortides i assessorament mediambiental relacionat amb el tema, surt a la muntanya com a mínim un cop per setmana a partir dels mesos d'estiu. "No m'agrada menjar-ne, quasi no ho faig. La gràcia és trobar-los, estudiar-los, saber quins hi ha a cada lloc", apunta. "Jo gaudeixo més trobant-ne segons quins tipus que no recollint-ne per menjar, sóc més micòleg que boletaire", coincideix Josep Girbal, biòleg expert en botànica i fongs i president de la Societat Catalana de Micologia.
Tradició a la baixa?
"La passió sempre ha d'anar acompanyada d'una afició a la muntanya; si no, no té sentit", sosté Rocabruna. Un interès que va lligat, almenys tradicionalment, a les sortides en família. Segons Jaume Llistosella, també biòleg especialitzat i boletaire des d'infant, aquest patrimoni s'està perdent. "Abans, l'afició es transmetia de generació en generació, i la gent sabia anar pel bosc, coneixia el que s'havia de collir i el que no", afirma. Actualment, en canvi, Llistosella observa que hi ha un desinterès creixent per part dels joves als pobles, on sempre hi ha hagut més tradició: "Prefereixen agafar el cotxe i anar-se'n de cap de setmana o connectar-se a internet".
Per Rocabruna, en canvi, el que s'està perdent és més aviat "l'afició d'agrupar-se, de pertànyer a societats i adquirir un compromís de col·laboració", diu el que és president honorífic de la Societat Catalana de Micologia, de la qual és soci des que es va formar el 1973. "Ara, els boletaires tendeixen cada cop més a sortir i organitzar-se individualment, cosa que faciliten internet i les noves tecnologies", diu, en clau positiva. De fet, Jiménez recorda emocionada que fa poc va trobar un bolet propi d'Austràlia a Catalunya, esperonada per la fotografia que un micòleg aficionat va penjar en un grup del Facebook dedicat als bolets.
Tots estan d'acord en el fet que s'ha fet poca pedagogia abans de sortir de casa. Molts "es pensen que el bosc és un supermercat on agafes el que vols i marxes sense pagar -lamenta Llistosella-, i s'acaba no donant valor al que hi ha, ja no només als bolets sinó tota la resta". El respecte i la connexió amb la natura, amb els ecosistemes de rouredes, pinedes o fagedes, sempre han estat elements claus de l'activitat boletaire. "La gent que en sap, després d'agafar un bolet d'algun lloc, procura que no es noti que hi ha passat", afegeix.
En canvi, els micòlegs consultats expliquen que en els últims anys, els habituals dels boscos troben sovint escombraries, la terra regirada, molt soroll o cotxes que passen per camins inadequats. La desinformació pot fer molt mal als boscos, i hi ha qui apunta també a la frivolitat amb què a vegades es tracten els bolets a la televisió com a causa del problema. Els mateixos boletaires també poden acabar amb un ensurt si no prenen precaucions.
La temporada passada, els Bombers de la Generalitat van haver de fer més de 350 actuacions de rescat de caçadors de bolets extraviats al medi rural. El departament d'Interior recorda que el rescat de cada boletaire perdut costa una mitjana de 2.200 euros, i cobra una taxa als extraviats en cas que es trobin en zones marcades com a perilloses o que no portin l'equipament adequat.
Les recomanacions bàsiques passen per planificar bé les excursions -tenint en compte les previsions meteorològiques-, dur roba de colors vistosos, rellotge -calcular bé el temps i evitar marxar quan fosquegi-, telèfon mòbil i una mica de menjar i aigua, i no anar sols. A aquestes s'hi suma la de no agafar cap bolet que no es reconegui per evitar intoxicacions, que poden arribar a ser molt greus o fins i tot letals.
"L'olor nacional"
L'explicació de per què a Catalunya agraden tant els bolets no és clara. L'associació entre pàtria i bolets és evident: "En el país l'olor nacional en aquest temps és l'olor de bolets", escrivia Josep Pla a El quadern gris un 5 de setembre. Al seu llibre Passió boletaire. Mites, usos i costums (Pòrtic), Josep Cuello Subirana relaciona l'afició amb l'enyorança de la terra característica del poble català, i en remunta els orígens al segle XVI, en què hi ha textos que documenten la micofília.
AEl bolet i la gènesi de les cultures. Gnoms i follets: àmbits culturals forjats per l'Amanita muscaria (Alta Fulla), l'antropòleg Josep Maria Fericlga diferencia entre les cultures que, davant la prohibició de l'Església de consumir l' Amanita muscaria -el clàssic de l'imaginari col·lectiu, blanc amb taques vermelles-, associada a la bruixeria per les seves propietats al·lucinògenes, van deixar de consumir cap bolet i les que, com en diverses zones mediterrànies, van passar a menjar-ne d'altres i a convertir-ho en motiu de celebració. Els aficionats esperen amb delit l'inici de la campanya de bolets, que coincideix també amb el tret de sortida oficial de la temporada de tardor.
