Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA VIVA DEL CIRC DEL SEGLE XX Reportatge

L'Arts Santa Mònica li ret homenatge

Paulina Andreu Rivel Schumann, una vida al circ

Ara que qualsevol que apareix a la televisió amb un micròfon a la mà fent veure que canta o balla gosa anomenar-se artista, visitar l'exposició -petita, però plena a vessar- que l'Arts Santa Mònica dedica a la figura de Paulina Andreu Rivel Schumann (Barcelona, 1921) és tota una lliçó. D'entrada, els cognoms ja ho diuen tot: Andreu Rivel, pel nom artístic de la seva família (el seu pare va ser el gran Charlie Rivel) i Schumann pel matrimoni amb l'hereu d'una de les grans nissagues del circ europeu, Albert Schumann. Paulina Andreu Rivel Schumann personifica l'època daurada del gran circ del segle XX i el sorgiment de les grans estrelles femenines del circ.

A punt de fer noranta anys, Paulina Schumann recorda com els artistes de la vella escola havien de saber fer de tot. Des de ben petita va rebre formació de cant, ball, dansa, acrobàcia, música i pantomima, i el 1928, amb sis anys, va debutar a l'Empire Music-Hall de París amb una imitació de Josephine Baker, l'artista que estava de moda aleshores. El director de festivals i espectacles circenses italià Raffaele de Ritis i el crític i activista del circ Jordi Jané assenyalen que aquestes actuacions no tenien res a veure amb les paròdies que veiem avui en dia a la televisió, sinó que són "autèntiques creacions del repertori d'una gran família artística". Aleshores, recorden, el circ era una més de les avantguardes històriques: la provocació, el trencament i la síntesi artística que es desprenien d'aquests espectacles bevien directament de l'art.

Renovadora de l'art eqüestre
Malgrat tot, Paulina Andreu Rivel Schumann és sobretot coneguda per haver renovat de dalt a baix l'art eqüestre. Mai no havia pensat a treballar amb cavalls fins que es va casar amb el cavallista danès Albert Schumann el 1946. Els seus números, inspirats en Hollywood, van suposar un trencament total amb la tradició fins a convertir-la en una figura mítica per la seva elegància i l'exquisidesa de les seves creacions, i reconeguda internacionalment. Ella mateixa decidia el vestuari, la il·luminació i la música dels números. Quan el seu sogre va saber el que havia costat un dels vestits "gairebé es va desmaiar", recorda. Més tard, quan va veure l'espectacle, però, "va dir a tothom que em deixessin fer el que volgués".

D'amazona a 'clown'
Malgrat que es va retirar quan el circ Schumann va tancar les portes, l'amazona només va saber estar aturada quatre anys. El 1972 va començar l'última etapa de la seva carrera, aquesta vegada com a clown al costat del seu pare. Després de només dues hores d'assaig, recorda Jordi Jané, va crear un personatge amb personalitat pròpia per acompanyar i donar la rèplica al cèlebre pallasso august que encarnava el seu pare. No només això, sinó que el va ajudar a polir les entrades i condensar els números, a buscar, a la fi, "la poesia en l'essencial", diu Jané parafrasejant Joan Brossa, un altra gran apassionat del circ.

El 1983, a la mort del seu pare, Paulina Schumann es va retirar a Cubelles (el Garraf). Només va abandonar el seu retir per fer una exhibició com a amazona el 1998 al Circ Raluy, com a homenatge a la ciutat on va néixer. El 2008 va rebre la Medalla de Oro al mèrit artístic i el Premio Nacional de circ. "Parlo set llengües i totes amb accent", afirma l'artista. És el resultat d'una vida de transhumant.

Més continguts de