Pedret a Recoletos

MadridEl dia tan esperat pels responsables del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i els de la Fundación Mapfre està a punt d'arribar. Demà obre les portes al passeig de Recoletos El esplendor del románico. Obras maestras del Museu Nacional d'Art de Catalunya , l'exposició que reuneix a Madrid 59 obres mestres de la col·lecció del MNAC. Per primera vegada, i probablement serà la darrera, un conjunt d'obres significatiu surt del Palau Nacional de Montjuïc des de l'exposició que es va poder veure al parisenc Jeu de Paume el 1937.

Mentre que aleshores l'objectiu era salvaguardar les obres de les vicissituds de la Guerra Civil, ara el MNAC té un doble motiu: podrà renovar el discurs museogràfic i les instal·lacions de les sales d'art romànic del museu català gràcies a la col·laboració amb Mapfre i, a la vegada, es dóna a conèixer a Madrid amb el bo i millor de les seves col·leccions.

A la presentació de l'exposició, Pablo Jiménez Burillo, director general de la fundació, va assenyalar que és poc habitual veure exposicions d'art romànic a Madrid i va subratllar la importància del fet que aquest patrimoni sigui conegut a la ciutat. Igualment, va afirmar que aquesta mostra reflecteix la preocupació que la fundació té envers el patrimoni i va qualificar de "responsabilitat social" l'ajuda que Mapfre ha prestat al MNAC per donar valor a les seves col·leccions en un moment econòmicament difícil.

Jordi Camps, conservador en cap de l'àrea de romànic del MNAC i comissari de l'exposició, va afirmar que la selecció de les peces ha estat portada a terme tenint en compte no només la qualitat sinó també la diversitat de tècniques, tipologies i temes i el discurs que es pot articular a través d'elles. Les gairebé seixanta obres seleccionades exploten tot el discurs sobre el romànic que es pot extreure dels fons del museu català i expliquen, per exemple, l'arquitectura romànica a partir de la pintura mural i els capitells en pedra; més endavant, el culte i la litúrgia de l'època mitjançant els frontals d'altar, els baldaquins i l'escultura en fusta; i, finalment, els objectes d'orfebreria. A cada àmbit de l'exposició, Camps ha inclòs, a més, una obra d'art romànic hispànic pertanyent a les col·leccions del museu que posa el romànic català en relació amb el context artístic més ampli de la Península. Camps va destacar, també, el fet que el romànic sigui, després de l'art romà, el moment artístic que té una homogeneïtat que s'estén arreu d'Europa i al llarg de l'arc mediterrani, com ja es va poder veure a l'exposició El Romànic i la Mediterrània que el MNAC va organitzar el 2008. Aleshores, doncs, l'exposició també s'estén en les relacions artístiques que es van donar de nord a sud d'Europa i d'est a oest de la Mediterrània.

Com a representació de la pintura mural, l'element distintiu de les col·leccions del MNAC, a les sales de la Fundación Mapfre es pot veure, i s'hi pot entrar dins, una reproducció en paper gel d'un absis lateral de Sant Quirze de Pedret, i es pot tornar a veure la reproducció en 3D de la portalada de Santa Maria de Ripoll realitzada per l'UPC que el museu ja va exposar el 2008.

El esplendor del románico presenta en primícia els primers resultats de les tècniques de restauració més punteres que el MNAC està aplicant a les pintures murals i que ja es poden apreciar a la Lapidació de Sant Esteve , de Sant Joan de Boí, i al Crist de la coronació d'espines , de l'església de Sant Esteve d'Andorra. La tasca que els restauradors del museu estan portant a terme i que seguiran desenvolupant en el futur -en la mesura que el pressupost ho permeti- consisteix a tractar les llacunes dels frescos amb sorres obtingudes a la zona on van ser realitzats. Aquesta tècnica crea una relació més harmoniosa entre el cromatisme de les pintures i les faltes que presenten queden més pal·liades.

Romànic i avantguarda

Tot i que aquesta exposició suposa una excepció en la programació d'exposicions de la Fundación Mapfre, que sol estar centrada en l'art del tombant del segle XIX al XX, Pablo Jiménez Burillo va recordar que els artistes de les avantguardes com Pablo Picasso, Joan Miró, Francis Picabia, André Derain o Henri Rousseau, es van fixar en l'art romànic seguint el seu interès per l'art primitiu i que l'"asèpsia emocional" que es pot observar en aquestes obres ens porta a parlar d'una intensitat i d'una transcendència que van més enllà del vessant estrictament artístic.