Pep Guardiola i 'Tirant lo Blanc'
El llibre Tirant lo Blanc va crear un heroi amb molt més enginy que força i amb l'atractiu de la capacitat retòrica, el domini de les formes i l'elegància natural. Al capítol CIX, Joanot Martorell relata un episodi que il·lustra en què consisteix ser elegant. El ximplet i mesquí infant Felip, fill del rei de França, s'enamora de Ricomana, infanta de Sicília. Tirant, que acompanya l'infant, es dedica a arreglar les ficades de pota del noi. En una ocasió la infanta proposa a Felip, que s'ha vestit de brocat roig i d'ermini per anar a una festa, de fer un tomb per la ciutat. Com que està plovent i hi ha bassals, Felip pateix pel vestit. La infanta se n'adona: serà tan avar i tan miserable per no poder travessar els bassals plens de fang per por que se li embruti la roba? Com sempre, Tirant, amb enginy, aconsegueix que Felip passi un bassal com si tant se li'n donés que la falda se li embruti de fang.
Pep Guardiola té la mena d'elegància que exigia la infanta Ricomana. No només va ben vestit, sinó que sap anar-hi. I s'hi diverteix. Per això sempre que pot s'està dret sota la pluja, al rectangle de gespa, amb un dels seus vestits impecables, tan xop i tan desimbolt com el Tirant. Aixoplugar-se perquè no se li mulli l'americana d'Armani mentre els seus jugadors rellisquen per la gespa seria ser tan mesquí com l'infant Felip i el seu temor de nou ric. Guardiola ha optat per una elegància més propera a la d'un alt executiu de Nova York que a la d'un publicitari o un arquitecte de Barcelona. És una opció clàssica, però no es queda a mitges. Vesteix realment bé. I el més important és que tant se li'n dóna. No va, com tants nuvis i tants venedors, escanyat per la corbata i encarcarat pel vestit. És com si hagués après de petit a vestir-se bé, com els nens anglesos de bona família, que se saben moure ben vestits perquè de petits jugaven a futbol vestits de jaqué. És fantàstic veure l'elegància amb què aixeca les boles que de vegades li van als peus. Crec que no és un tema menor. Aquest país nostre té grans artistes i grans metges, i poca cosa més. Potser seria millor que haguéssim arribat a l'excel·lència en ciència i en tecnologia abans que en futbol. Però ja que el que fem millor de tot és això, també és fantàstic que, escopinades dels jugadors a part, els herois del nostre futbol siguin tan elegants com el nostre gran heroi literari.
