Societat 29/07/2011

Peyo, el pare belga de les criatures blaves

Cristina Rivas
2 min
Peyo, el pare belga de les criatures blaves

París.Els barrufets, els schtroumpfs en la versió original en francès, són coneguts al món sencer. Qualsevol que hagi viscut els anys 80, sap parlar barrufet . Però, què en sabem del veritable pare d'aquests homenets blaus? Fins al 30 d'agost, l'espai d'exposicions del centre Artcurial, a París, dedica les seves sumptuoses sales a l'il·lustrador Pierre Culliford, més conegut com a Peyo (Brussel·les, 1928-1992). Aquesta és la primera retrospectiva dedicada a la vida i obra del belga que va fer veure la llum a les criatures que ara protagonitzen la cartellera cinematogràfica en 3D.

"Aquest és un viatge de descoberta per a alguns i un retorn a la infantesa per a d'altres. Però en tot cas, no és només una exposició per a nostàlgics", explica Lucas Hereau, especialista en còmics i comissari de la mostra d'Artcurial. Més de 150 obres originals, documents d'arxiu i objectes personals ens introdueixen al món particular de Peyo i a la seva trajectòria professional i personal. Creador de personatges com Jan i Trencapins, popularitzats a Catalunya per la revista Cavall Fort , Culliford comença a treballar per als estudis d'animació belgues CBA l'any 1945. Llavors, l'il·lustrador dóna forma als personatges de Le cadeau de la fée ( El regal de la fada ), un curtmetratge que no s'estrenarà mai. Anys més tard, Peyo declararà que els barrufets naixien inspirats, sens dubte, en aquells primers treballs als estudis CBA.

El 23 d'octubre de 1958, en una de les pàgines de Jan i Trencapins de la publicació belga Spirou , dos petits ulls i una maneta blava eren la primera manifestació de tot un univers que no deixaria de créixer.

Peyo va viure en una època de plena efervescència del còmic belga: el 1954, l' Spirou venia 108.000 exemplars setmanals a França i 80.000 a Bèlgica, el somni de qualsevol publicació. Treballant, l'il·lustrador va coincidir amb Morris i Franquin, pares de Lucky Luke i Gaston (aquí conegut com a Sergi Grapes) respectivament. Durant un àpat amb aquest últim, Peyo va voler demanar la sal, però no li sortia la paraula i en va inventar una de nova: schtroumpf , barrufa en la traducció catalana. Sembla que Franquin el va entendre perfectament i li va acostar la sal: un nou llenguatge acabava de néixer.

L'impuls televisiu

Pierre Culliford va obrir estudi propi a Brussel·les l'any 1963, des d'on no va deixar de produir per a diverses publicacions i també per a encàrrecs publicitaris. L'univers dels barrufets, sempre sota el perill del malèfic Gargamel, s'ampliava i prenia forma a través de les històries en les quals Peyo també mostrava un gran talent de guionista.

I llavors, el 1981, va arribar l'impuls definitiu: un contracte amb Hanna-Barbera per a tretze episodis de 24 minuts per a la cadena NBC. La vareta màgica de la televisió va convertir els barrufets en un fenomen global.

L'exposició que Artcurial ha concebut en termes d'homenatge a un "narrador d'històries meravellós" és tot un encaix entre l'home i l'autor, també reflex d'una època, però sobretot una retrospectiva "de justícia", assenyala Lucas Hereau, un dels comissaris de l'exposició.

Peyo no era un activista, ni un home polític, però els seus valors van quedar reflectits en aquesta comunitat blava i solidària que ell definia com el món en què li agradaria viure.

stats