Publicitat
Publicitat

CIÈNCIA

El Museu Blau de Barcelona completa la seva exposició de referència

Planeta vida

Prop de 4.000 peces en un espai de 3.000 metres quadrats per repassar l'evolució conjunta de la Terra i la vida des de fa uns 13.800 milions d'anys. Són les xifres més significatives de Planeta vida , l'exposició de referència del Museu Blau -al Fòrum-, una de les seus del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Una exposició que es va inaugurar ahir, gairebé un any després de l'estrena d'aquesta nova seu del museu, que va obrir les portes el març de l'any passat amb només un dels tres àmbits dels que formen la mostra, La Terra avui .

La inauguració del museu ja va aixecar polèmica perquè els altres dos àmbits de l'exposició, titulats Biografia de la Terra i les Illes de ciència , no es podrien obrir fins al juny. Algunes veus crítiques van denunciar que s'havia inaugurat de manera precipitada, amb la vista posada en les eleccions municipals del maig. Finalment, els retards han provocat que l'exposició Planeta vida no s'hagi completat fins encara més tard, prop d'onze mesos després de la inauguració del museu, i encara amb alguns detalls per polir en la visita per a la premsa que va tenir lloc ahir al matí.

Jaume Ciurana, tinent d'alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona, va deixar de banda aquesta polèmica en la roda de premsa de presentació de l'exposició. Ciurana va qualificar el Museu Blau de "joia de la corona de les ciències naturals de la ciutat" i va destacar que "Barcelona s'està reconciliant amb Catalunya" amb els primers passos perquè aquest museu es converteixi en el Museu Nacional de Ciències Naturals. El tinent d'alcalde també va ressaltar que el museu té la voluntat de ser "útil a la ciutadania", i que a més del vessant públic també es dedica a la recerca.

Basada en la hipòtesi de Gaia

Tot i ser l'exposició permanent del museu, els responsables de la instal·lació han plantejat Planeta vida com una mostra molt dinàmica. "Hem volgut que tot sigui molt flexible", explicava ahir Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals, i va afegir que "està pensat perquè no s'hagi de fer de nou si es vol canviar alguna cosa". Amb aquest objectiu, les peces exposades es combinen amb projeccions audiovisuals i pantalles interactives, els continguts de les quals es poden actualitzar fàcilment. A més, les Illes de ciència funcionaran com petites exposicions semitemporals que s'aniran renovant periòdicament.

El plantejament de l'exposició es basa en la hipòtesi de Gaia, proposada pel científic anglès James Lovelock, que el comissari conceptual de l'exposició, Ricard Guerrero, resumeix de la següent manera: "Lovelock ens ha ensenyat que les condicions originals de la Terra eren molt semblants a les de Venus i Mart, i que la presència de vida al nostre planeta n'ha modificat les condicions inicials, alhora que les condicions físiques de la Terra com l'atmosfera, el clima i els paisatges actuaven també sobre els éssers vius".

L'aposta decidida per aquesta hipòtesi també ha aixecat polseguera, i Anna Omedes es va veure obligada a justificar-la en la presentació d'ahir. Segons la directora del museu, la de Lovelock és només una teoria, però totes les teories, com la de l'evolució, ho són. Omedes ja va declarar fa mesos, quan es va inaugurar el museu, que considera que la hipòtesi de Lovelock "està suficientment acceptada" per la comunitat científica. Omedes es va desmarcar, això sí, d'altres posicionaments més controvertits d'aquest científic anglès, que entre altres qüestions s'ha mostrar favorable a l'energia nuclear i posa en dubte les energies renovables.

Un referent polèmic

James Lovelock va pronunciar una conferència a Barcelona el setembre del 2010 en què va exposar la teoria de Gaia i va fer diverses afirmacions sobre el canvi climàtic que no van deixar ningú indiferent. El científic britànic va assegurar que el canvi climàtic no té aturador, i que només amb la reducció de les emissions de CO no n'hi ha prou per solucionar el problema.

Lovelock va dir que quan la temperatura augmenti cinc graus, "en algunes zones de la Terra serà impossible viure-hi", i que aquest escalfament "provocarà grans canvis com els que hi va haver fa milers d'anys". Per frenar aquest escalfament, Lovelock va defensar un impuls de l'energia nuclear, que podria reduir la quantitat d'energia que consumim en l'actualitat sense perjudicar l'atmosfera i de manera molt rendible.

Un recorregut per la història de la Terra

Planeta vida comença amb dos audiovisuals introductoris. El primer i més impactant recrea l'explosió del Big Bang, la creació de l'Univers i la Terra i la formació i deriva dels continents fins a l'actualitat, amb una previsió de com evolucionaran en el futur. El segon repassa el coneixement que tenim del planeta a través de científics que hi han fet aportacions d'impacte com Copèrnic i Darwin. Després d'aquesta primera zona introductòria, els visitants troben el primer dels tres grans àmbits en què es divideix l'exposició: s'anomena Biografia de la Terra i consisteix en un recorregut cronològic que integra la geologia i la biologia per explicar els grans canvis en la superfície del planeta i els grans salts en l'evolució de la vida. Es divideix en set períodes i reprodueix fets com el desenvolupament de l'atmosfera, l'aparició de la cèl·lula eucariota, la formació de les grans serralades i els primers vertebrats aquàtics, la conquesta del medi terrestre amb les primeres plantes i vertebrats terrestres, l'aparició dels dinosaures i, finalment, la seva extinció i el moviment dels continents fins a la posició que ocupen actualment. Tot, a través de roques i fòssils de la col·lecció del museu, i de diverses projeccions i pantalles interactives.

El nucli central, estrenat el març passat

El segon àmbit de Planeta vida , que és el que ocupa més espai i el que constitueix el nucli central de l'exposició, és La Terra avui , que es va estrenar coincidint amb la inauguració del Museu Blau, el març de l'any passat. La Terra avui reprodueix la diversitat de la natura integrant totes les disciplines de les ciències naturals. S'hi mostren fòssils provinents de jaciments de Barcelona i la resta de Catalunya, animals agrupats per conceptes com volar , evitar ser menjats o predadors , entre d'altres. A més, incorpora una col·lecció de bolets de Catalunya liofilitzats creada expressament per a l'exposició i aborda les estratègies de diversificació de les plantes per adaptar-se a tots els ambients. Les aigües també tenen protagonisme en aquest àmbit, juntament amb els microbis, les roques i els minerals. En aquesta zona de l'exposició hi ha més de 3.500 peces provinents de les col·leccions del museu, que es distribueixen en 23 vitrines, 11 taules vitrina i 17 taules amb maquetes i pantalles mòbils interactives, que incorporen la tecnologia de realitat augmentada. També hi ha sis mòduls amb audiovisuals en què sis científics parlen dels seus àmbits de recerca.

Recintes independents sobre temes específics

El tercer i últim àmbit de l'exposició el formen les anomenades Illes de ciència , uns recintes independents que estaran dedicats a temes específics i que seran semitemporals, ja que es renovaran cada cinc o sis anys. Hi ha nou espais disponibles, dels quals de moment se n'han ocupat quatre, dedicats a l'evolució, la classificació i nomenclatura, el comportament animal i la Mediterrània. Altres temes que ja estan previstos per a aquests espais són l'ecologia, la relació entre els recursos naturals i els humans, el sexe i la reproducció, la genètica, i la conservació del medi natural. Dels que es van estrenar ahir, el de l'evolució té com a objectiu divulgar la teoria, però també aclarir les confusions que existeixen al voltant d'aquest concepte, com ara que l'evolució implica un augment de les dimensions. El de comportament animal se centra en els condicionants socials del comportament humà i animal, mentre que el de la Mediterrània inclou diversos aspectes com ara conca, clima, bioma i cultura. Com a complement de l'exposició, el museu ofereix una mediateca gratuïta i un espai per a criatures de 0 a 6 anys.

Més continguts de