Publicitat
Publicitat

La costa catalana ha estat l'escenari creatiu d'un bon grapat d'escriptors i de novel·les

Platges literàries

Un escriptor a la platja: vet aquí un problema. Una persona acostumada a treballar entre quatre parets ombrívoles i en silenci, de sobte es veu arrossegat -vacances i famílies obliguen- fins a un espai a l'aire lliure, sota un sol de justícia, i trepitjant una sorra enganxifosa o unes roques punxegudes. I ha de posar bona cara! O aprofitar-ho de l'única manera que sap fer: escrivint. Un conte, una novel·la, una crònica o un poema, tot s'hi val. Que passi entre onades, sal i cales paradisíaques.

A la costa catalana n'hi ha hagut uns quants, d'escriptors, d'aquí i de fora, que es van trobar en aquesta tessitura. Com el protagonista d' El nedador (a la foto, en l'encarnació cinematogràfica de Burt Lancaster, 1968), un dels millors contes d'un dels millors escriptors nord-americans, John Cheever, seria possible passar el diumenge travessant, no tot el comptat de Nova Anglaterra nedant de piscina en piscina, sinó tot Catalunya navegant de platja en platja.

Del Portlligat i el Cadaqués de Dalí i Eugeni d'Ors, fins al delta de l'Ebre, passant pel Palamós on Truman Capote redactava A sang freda i l'inquietant Blanes de Roberto Bolaño. A la bossa de platja, que no hi falti el llibre!

Delta de l'Ebre

Ramon Gomis, Viatge per a la mar de la Frau, Proa, 1992

Arrencant des del port de Salou i navegant rumb al sud, un veler recorre les aigües de la mar de la Frau, el nom que, des de sempre, rep aquest tros de mar. Quan recorre cales de sorra fina i pins, el navegant rememora episodis de la història que hi han tingut lloc, des de la partida del rei Jaume I cap a la conquesta de Mallorca fins als nombrosos pirates que van aterrir aquestes costes amb les ràtzies: un dels germans Barba-rossa, Hayr al-Din, i el temible Dragut, que entrava i sortia del port de Salou sempre que li abellia. Quan arriba al Delta, el navegant remunta l'Ebre, visita l'illa de Buda i fondeja davant de la Cava mentre mira amb delit el verd de l'arròs després de tants dies de blau.

Calafell

Carlos Barral, Catalunya des del mar, Ed. 62, 2006

A bord del seu Capitán Argüello , l'editor Carlos Barral va recórrer la costa catalana mil i una vegades. El llibre n'és un resum imaginari que va des de la punta de la Banya fins al cap de Creus, i als anys vuitanta es va publicar acompanyat de les fotos formidables de Xavier Miserachs. Palangreres, llaguts, llebetjol, garbí, ralls, nanses, societats de pescadors, veles de cotó i guillems a la brasa cuinats a bord. Un intel·lectual enamorat del mar ens explica amb la mateixa intensitat una tècnica de pesca o de navegació i com es venia la roba a la platja de Calafell: dalt d'un carro envelat tirat per dos perxerons al qual les dones s'acostaven a comprar llana i sarja per fer-ne bruses i faixes.

Costa Brava

Josep Pla, La Costa Brava, labutxaca, 2009

"La nostra dignitat no ens permetia de navegar a motor, i anàvem, sempre que podíem, a la vela i, quan el vent mancava, remàvem". Si se'ls pogués llegir això, amb un megàfon a la boca, als amos de les barques que envaeixen la cala on costa tant d'arribar! Amb la prosa de Pla, segura i majestuosa, s'està equipat per superar aquest i qualsevol altre contratemps. Els amos de barca poden resseguir, per mar, algun dels deu itineraris en què l'escriptor empordanès va dividir la seva estimada Costa Brava: Blanes, Tossa, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Llafranc, Begur, l'Escala, Roses, Cadaqués, Portbou. Però amb els motors apagats.

Blanes

Roberto Bolaño, El Tercer Reich, Anagrama, 2010

Udo Berger és un jove alemany aficionat als jocs d'estratègia que ha decidit passar un estiu amb la seva xicota a l'hotel de la seva adolescència, en una vil·la costanera catalana massa semblant a Blanes. L'amistat amb una altra parella de joves alemanys, els dies de platja i les nits de discoteques es veuen truncades per una desaparició, una baralla, i un vigilant de patins que amaga un secret terrible: les obsessions de Bolaño ja eren totes en aquesta novel·la de joventut, escrita el 1989 i recuperada l'any passat per apaivagar la set dels devots de l'escriptor magnètic. Afortunats els que encara no l'han llegida.

Tossa de Mar

Nancy Johnstone, Un hotel a la costa, Tusquets, 2011 

A la recepció de l'Hotel Don Juan de Tossa es pot demanar permís per pujar a veure la piscina. Després de cinc trams d'escales mecàniques, se surt a l'aire lliure i, a mà dreta, es pot contemplar un pavelló blanc en desús. L'any 1934 allò era l'hotel que es va fer construir un matrimoni anglès damunt d'un turó amb vinyes i alzinars. El llibre de Nancy Johnstone explica com va ser la vida al paradís i què va passar quan, un parell d'anys més tard, va esclatar una guerra per a la qual ningú no estava preparat: una odissea magnífica en defensa dels valors republicans i de la vida a contracorrent. Una joia.

Empúries

Friedrich Nietzche, El naixement de la tragèdia, Adesiara, 2011 

A mitja tarda, quan cau el sol, i després d'una jornada de platja que ha permès apreciar la bellesa apol·línia d'alguns cossos (i qui sap si promeses d'una nit de diversió dionisíaca), ¿què millor que anar a fer un volt per les runes gregues, asseure's amb l'esquena recolzada en una columna dòrica, i recuperar l'estudi clàssic de Nietzsche? Tornar a pensar si el desenvolupament de l'art en la civilització occidental és fruit de l'enfrontament entre Apol·lo i Dionís, i recordar que, si som qui som, és gràcies als grecs.

Cadaqués

Eugeni d'Ors, La ben plantada, Quaderns Crema, 2004

Salvador Dalí, Vida secreta de Salvador Dalí, Empúries, 1994

Cristina Masanés, Lídia de Cadaqués, Quaderns Crema, 2001

Als estiuejants que es creuen exclusius perquè trien el poble més chic de la costa catalana, n'hi cauen tres, de llibres. Per saber qui era la mítica Lídia de Cadaqués , es pot optar pels excessos de Dalí o per la prosa exaltada de La ben plantada , però per entendre bé com va anar tot plegat, l'estudi de Cristina Masanés explica fil per randa què va passar amb la col·lisió entre uns joves, D'Ors i Dalí, i una paranoica delirant a qui van veure com l'encarnació natural del llenguatge poètic. A la caravana de tornada de finals d'agost, ressonaran les paraules de D'Ors: "Adorar la viventa imatge d'una dona arquetípica és cosa d'un estiu únic, però cal remar cada dia".

Port de la Selva

Josep M. de Sagarra, All i salobre, labutxaca, 2008

J.V. Foix, Entre algues do'm la mà, Quaderns Crema, 1997

Els desficis del Quimet per la Marí, una de les pubilles més xamoses del poble, retratats amb l'acidesa i el lirisme sagarrians. La dispesera Caterineta, amb una piga a la barba "que sembla un gínjol, amb set pèls com set espases" i els pescadors miserables del Cafè Espanya: "Cossos vells, esbotzats, dissecats i recargolats per mig segle de passar gana i aguantar mullena". Si les pàgines del llibre fan olor, no s'ha destapat la crema solar: és la prosa de Sagarra. Per fer-lo enfadar una mica, sempre es pot acompanyar d'un volum minúscul del seu cordialment odiat J.V. Foix, un altre estiuejant d'aquestes cales.

Palamós

Truman Capote, A sang freda, labutxaca, 2010 

D'acord, potser no ve de gust reme- morar l'assassinat brutal de la família Clutter a mans de Dick Hickock i Perry Smith, ni l'agonia que van passar tots dos condemnats a mort fins que van ser finalment executats, i els paisatges desolats i freds de Kansas contrasten massa amb la sorra i la llum de sa Conca, però s'ha de tenir en compte que Capote, instal·lat a les millors cales del voltant de Palamós -el Comtat Sant Jordi, la Cala Senià- durant tres estius dels primers anys seixanta, també tenia malsons amb els dos assassins de la seva obra mestra. I escrivia al seu editor del The New Yorker : "Tot i això, he de seguir amb el llibre". Sort que ho va fer.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT