Publicitat
Publicitat

El genet Bartabas i el ballarí de 'butoh' Ko Murobushi dibuixen imatges potents a 'El centaure i l'animal'

Poesia visual a dalt d'un cavall

La recerca de l'animalitat és el que uneix a l'escenari un dels grans ballarins de butoh del món, Ko Murobushi, i l'expert genet francès Bartabas. El centaure i l'animal és un esclat de poesia visual.

Bartabas arriba a la roda de premsa menjant-se una pastanaga, com si fos un dels seus cavalls, als quals acaba de premiar per haver estat bonifacis quan posaven per als fotògrafs. La seva devoció per aquest animal arriba fins al punt de capgirar la dita que "el cavall és la conquesta més noble de l'home". En el seu cas, els cavalls l'han abduït: és el que més s'apropa a un centaure.

El genet francès (de nom de paisà Clément Marty) va ser pioner a dotar de qualitat estètica els espectacles amb cavalls, conjugant l'art eqüestre que només feien els saltimbanquis de circ amb música, dansa, comèdia i fins i tot text. En el fons, va tractar els seus muntatges com una obra de teatre; per això se'l considera el creador del gènere -si se'n pot dir així- del teatre eqüestre.

Després de més d'un quart de segle dirigint la seva companyia, Théâtre Zingaro, i de crear fins i tot una acadèmia dedicada a fer pedagogia de l'art eqüestre, Bartabas va saltar de la carpa a l'escenari. El centaure i l'animal -que es podrà veure en el marc del festival Grec al Teatre Lliure del 14 al 17 de juliol- és el segon muntatge que interpreta en l'espai íntim d'un teatre. En aquest cas ho ha fet amb un altre geni del seu gènere, el ballarí de butoh Ko Murobushi, el principal deixeble dels grans mestres d'una dansa fosca i introspectiva que va néixer al Japó dels anys 50 després dels bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki. A Barcelona, Murobushi ja va impactar el Grec del 2010.

Com el yin i el yang

Bartabas apareix a escena dalt dels seus cavalls -n'utilitza quatre de diferents, en aquesta ocasió- enmig d'una caixa escènica negra com la nit. Murobushi, un cos imponent banyat d'un to platejat, es mou en el primer pla de l'escenari sobre un fons blanc impol·lut. Els dos artistes, com el yin i el yang, dialoguen sense ni tan sols tocar-se al llarg de tot l'espectacle, fins al final. Les paraules que els uneixen són els Cants de Maldoror , sis cants poètics publicats el 1869 per Isidore Ducasse -autor que va entusiasmar els surrealistes- que aquí recitarà la veu en off de Mario Gas.

La temàtica profunda de l'animalitat és el que volia investigar Bartabas quan va topar-se en una gira pel Japó amb Morobushi, que es va entusiasmar amb la proposta. "Fa anys que treballo buscant l'energia dels cavalls a partir de la seva respiració. És un treball interior: ha de treure tot l'aire i treballar des del buit", explica el genet, que munta els cavalls sense sella ni brida. El butoh és exactament això, un estat interior, no una acció: una dansa misteriosa, profunda i torturada.

"Si hi ha un punt de partida a El centaure i l'animal és que l'humà va a la recerca del seus orígens, dels seus principis, i troba la seva animalitat. L'home és l'últim animal que ha estat creat a la Terra i sembla que som els més intel·ligents, però som els que estem més lluny de l'origen, ens falta l'instint. Els cavalls hi estan més a prop i per això poden sentir coses que nosaltres no som capaços de sentir, tenen una consciència de l'energia del món", assegura el genet. I afegeix: "Jo ho he viscut en pròpia carn. Quan estàs trist o preocupat, per molt que facis fer al cavall els mateixos exercicis de sempre, ell notarà la diferència. Poden sentir el teu interior". Aquest mateix treball d'escolta és el que ha de fer el genet per aconseguir que el cavall faci una bona actuació.

Exhibició molt restringida

El centaure i l'animal ha requerit sis mesos de treball entre Murobushi i Bartabas, "més amb gestos que paraules", explica el director, però el resultat s'exhibirà en casos excepcionals. Mentre que amb les obres del Théâtre Zíngaro pot arribar a fer 180 bolos viatjant amb la seva carpa itinerant, aquest muntatge requereix una concentració, un treball físic i una intensitat tan exigents que no es veu amb cor d'aconseguir tan sovint.

"L'ensinistrament és com construir un vocabulari. Amb un cavall que no coneixes l'ensenyament dura set, vuit o deu anys, i és un camí infinit segons la finor que vulguis. El cavall és un animal que dóna el que li dónes. Si li dónes amor, atenció i finor, ell actuarà així. Si tens una actitud dominadora tindràs un cavall sotmès", resumeix. Ell, òbviament, és de la primera escola. "Jo proposo i el cavall disposa -assegura Bartabas-. L'ensinistrament clàssic és mecànic, el cavall sempre obeeix. Aquí no. Un cop ha estat ensenyat, assumeixo el risc de deixar-lo fer, li dono llibertat". Murobushi i Bartabas difuminen les fronteres entre l'home i l'animal.

Més continguts de