Publicitat
Publicitat

IMATGE PÚBLICA

L'aspecte rejovenit de Fernández de la Vega obre el debat sobre l'ús de la cirurgia

Els Polítics es rendeixen a l'estètica

El rejovenit aspecte de l'exvicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, no ha deixat indiferent ningú. Tot i que la versió oficial apunta que el canvi es deu als set quilos que s'ha engreixat, les especulacions apunten a un suposat pas pel quiròfan per fer-se uns retocs estètics. No seria el primer polític que ho fa. José Bono es va fer un empelt capil·lar per amagar l'avanç de la calvície i semblar més jove, Soraya Sáenz de Santamaría s'ha intervingut dents i nas i és coneguda l'afició per la cirurgia de l'ex-primer ministre italià Silvio Berlusconi o de la presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner.

"La cirurgia és una resposta al que demana la societat: gent amb bon aspecte. No cal aparentar menys edat, però sí tenir el millor aspecte possible amb l'edat que es té", diu Carles Liébana, president de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica.

I qui no vol lluir més? La cirurgia estètica ja no és territori exclusiu de gent de l'espectacle o la moda. "S'ha democratitzat -diu Liébana-. I banquers, polítics o gent que té una professió de cara al públic o que considera que la seva imatge pública és important també hi recorre".

La imatge és la nostra carta de presentació. Els experts diuen que entre el 60% i el 70% del triomf d'un polític és la comunicació no verbal. "La imatge és molt important per a tothom i també per als polítics. La gent decideix apostar per un polític i no un altre en els primers 15 segons de veure'l", diu Lluís Pastor, professor de comunicació de la UOC. Pastor explica sobre els canvis d'imatge: "Els polítics intenten apropar-se a l'heroi que tots tenim al cap, i és un heroi jove. Abans l'edat era un valor i els polítics havien de ser grans. Però ara la joventut mana". No obstant, són pocs els que reconeixen que s'han sotmès a intervencions estètiques. Un polític excessivament preocupat per la seva imatge pot caure en el parany de semblar massa frívol. "El cas de Fernández de la Vega aixeca tanta polseguera perquè no encaixa en el perfil que tenim d'ella però en països com els EUA, on és més habitual que els polítics es facin líftings, no seria notícia", explica Carles Liébana. "No és una frivolitat sinó un signe de normalitat", afegeix Pastor. L'exvicepresidenta espanyola representava l'aposta de Zapatero per les polítiques feministes i el rebombori per la seva nova imatge és comparable al que en el seu moment va provocar el reportatge que va protagonitzar amb la resta de ministres de Zapatero a la revista Vogue .

Però l'estètica no està en contradicció amb la ideologia. "L'autoestima personal no és qüestió d'ideologies. Si algú creu que se sentirà més bé és legítim que s'operi i no té res a veure amb ser de dretes o d'esquerres", diu la portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó. La diputada socialista, Marina Geli, creu que les diferències estètiques no són tant entre partits sinó entre Madrid i Catalunya. "Les diputades van al Congrés amb abrics de pell, aquí la vestimenta té menys pes. De fet, a Madrid no hi ha tanta diferència en la manera de vestir de les polítiques del PP i les del PSOE".

Dones més exposades

Les col·legues de professió de Fernández de la Vega veuen raons sexistes rere les especulacions sobre el seu canvi d'imatge. "El dia que fem el mateix rebombori perquè un exvicepresident hagi millorat la seva imatge, haurem fet un pas endavant", diu la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega. Les diputades consultades coincideixen a destacar que és una qüestió de llibertat individual i critiquen la severitat amb què són jutjades les dones en qüestions estètiques. "Un home resol més fàcilment el seu aspecte amb un vestit decent i una aparença presentable, mentre que a una dona -sovint injustament- se li revisa amb lupa el vestuari, el pentinat, el maquillatge i qualsevol canvi", es queixa la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho.

Cirurgia més barata i natural

A la democratització de la cirurgia estètica també hi ha contribuït que els preus de les intervencions s'han anat ajustant a mesura que s'incrementava l'oferta. Un augment de pits oscil·la entre els 5.000 i els 7.000 euros. "Fa anys era per a la classe alta, però abans de la crisi qualsevol persona podia demanar un crèdit i fer-se una operació estètica", explica Liébana.

Les modes també han canviat. S'imposa el model Demi Moore, més natural, que aspectes artificials com el de Nicole Kidman. "Hi ha qui espera un canvi espectacular, però la cirurgia té un límit. S'ha de tenir clar que no es pot frenar el pas del temps, però sí veure't millor", explica la cirurgiana plàstica Encarna Carreño. Segons el cirurgià José Maria Guilemany, de la clínica Life Revolution, l'èxit d'una bona cirurgia "és que ningú t'ho noti pel carrer perquè voldrà dir que el resultat és natural". I, en aquest cas, el nou aspecte de De la Vega ha estat lloat per natural i afavoridor.

Pits, elles, i cara, ells

L'operació d'estètica més demanada a Catalunya és l'augment de pits, seguida de la correcció de les parpelles. La tercera és la liposucció, segons un estudi de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica. L'estudi també trenca el mite que cada cop hi ha gent més jove (menys de 25 anys) que s'opera. La mitjana d'edat dels catalans que se sotmeten a una intervenció de cirurgia estètica és de 38 anys, i la franja d'edat d'entre 35 i 45 anys és la que concentra més de la meitat dels pacients. Els homes que s'operen han augmentat un 25% -i cirurgia facial i liposuccions és el que més demanen-, però continuen sent les dones les que més intervencions es fan: un 78% enfront d'un 22% d'homes.

Tocats per la crisi

Les clíniques de cirurgia estètica van facturar un 5% menys el 2011 a causa de la menor capacitat de despesa de la població i les restriccions del crèdit. A finals del 2010 hi havia 485 clíniques de cirurgia estètica operatives a Espanya, xifra que ha registrat una tendència a la baixa en els últims dos anys, ja que han tancat centres petits. "És un sector sensible a la crisi", diu el cirurgià, Carles Liébana, que explica que la dificultat d'accedir a crèdits bancaris els ha perjudicat. La cirurgiana plàstica Encarna Carreño explica que també han canviat els perfils. "Fa molts anys eren persones d'alt poder adquisitiu o artistes, però abans de la crisi ja et podies trobar a la consulta classes mitjanes perquè estava a l'abast de tothom".

Més continguts de