ENTREVISTA A JOSEP GONZÁLEZ-CASTRO
Societat 31/07/2011

"Els danys sobre la pell són irreparables"

Beneficis "El sol sintetitza la vitamina D, bona per als ossos" Alternativa "El més segur és aplicar preparats comercials" Consciència "Sabem que cal protecció per no cremar-nos, però no per evitar el bronzejat"

A.t.
3 min
Vista del Sol des d'un observatori  de la NASA. Josep González-Castro, director de l'Iderma.

El sol també és bo per a la salut. En parlem amb Josep González-Castro, director de l'Iderma, servei de dermatologia de l'Hospital USP Institut Universitari Dexeus. "Té un efecte positiu sobre l'estat d'ànim, perquè els rajos UV estimulen la producció de serotonina i endorfines, que són substàncies antidepressives i relaxants. També ajuda a dormir millor, perquè té efectes sobre la melatonina, que és l'hormona que regula els cicles del son. Millora la immunitat, ja que augmenta el nombre de glòbuls blancs i limfòcits -les cèl·lules encarregades de defensar-nos-, i també malalties cutànies com l'acné i la psoriasi", diu.

El sol és bo per als ossos, oi?

El sol, sobretot, s'encarrega de sintetitzar la vitamina D, que és crucial per al correcte desenvolupament i manteniment de la nostra estructura òssia. Hi ha una controvèrsia important en el món científic, sobretot entre dermatòlegs i reumatòlegs, sobre si s'ha de recomanar o no l'exposició solar per garantir l'aportació d'aquesta vitamina i el correcte manteniment dels ossos. A les nostres latituds, les persones sanes i de mitjana edat, amb un tipus de pell mediterrània, amb una exposició de 20 minuts cada 10 dies ja tindrien la dosi necessària per a l'organisme. Més exposició no aporta beneficis. I el bronzejat mantingut limita la formació de la vitamina. En persones grans o treballadors nocturns seria més aconsellable ingerir aliments rics en vitamina D.

Cada cop augmenta més el càn-cer de pell, tot i que la gent pren més consciència que cal protecció solar. Per què?

Gràcies a campanyes importants dels dermatòlegs que denunciaven el problema, s'ha aconseguit un canvi d'hàbits en la població d'una manera bastant global. Però és poc conegut el dany sobre la pell del bronzejat intens i mantingut en el temps. La pell bronzejada pot evitar en major o menor mesura les cremades, però no pot evitar que els rajos ultraviolats tipus A penetrin en les capes mes internes de la pell i puguin provocar càncer de pell i envelliment prematur. Els seus efectes són acumulatius, es produeixen danys irreparables i irreversibles sobre la informació genètica cel·lular. Per això el càncer de pell augmenta. La gent ha pres consciència de la necessitat de posar-se protecció per evitar les cremades però no per evitar el bronzejat. Moltes persones creuen que una pell bronzejada és més saludable i això és totalment fals.

I si estem bronzejats cal protecció?

Els dermatòlegs recomanem sempre utilitzar la mateixa protecció, per evitar que ens afectin els ultraviolats tipus A i perquè també es poden donar cremades sobre bronzejats més o menys intensos.

Hi ha alternatives sense riscos per tenir bon color? Pastilles? Esprais?

L'alternativa que sembla més segura i amb resultats similars és el bronzejat mitjançant l'aplicació de preparats comercials o polvoritzacions en certs establiments de dihidroxiacetona, una substància natural no tòxica, derivada de la canya de sucre. L'inconvenient és la seva curta duració, al voltant de 10 dies.

Són segures les màquines de rajos UVA amb protecció des que hi ha una nova normativa més estricta?

Hi ha un control sobre els aparells i una formació del personal que hi treballa, però és molt difícil controlar-ne l'ús correcte. Segons el fototipus, no s'haurien de fer més d'un nombre determinat de sessions d'acord amb la normativa europea i espanyola. No es pot controlar si la persona va a altres centres o si va a la platja. A les màquines ens exposem als rajos tipus A. La conducta no és segura encara que estigui regulada i controlada. Si als establiments no hi hagués control, seria pitjor.

stats