Presó Model: convertir el dolor en art

BarcelonaPor, soledat, canvi, pèrdua de llibertat… Quan algú entra per primera vegada a la presó recorre un itinerari d’emocions. Sembla que el món li caigui al damunt i tot quedi destruït. L’exposició De-construccions recull el recorregut de sentiments de presos de la Model des que entren, passant per l’adaptació a la nova realitat en què es troben, i els passos que fan per reconstruir-se a ells mateixos. D’aquesta manera, els interns materialitzen en quadres, fotografies, vídeos i sons tot el que senten durant aquest procés d’adaptació; i converteixen així el dolor en art.

L’Oriol Bosch, educador i monitor de la Model, explica en què consisteix l’exposició. Fins demà, 9 d’octubre, al centre cívic Urgell es poden veure obres realitzades per tot tipus de presos preventius. L’exposició és un recorregut dividit en quatre parts: l’entrada a la presó, l’horari pautat que això comporta, les activitats d’esbarjo que poden fer-hi dins i les reflexions que tot plegat els genera.

Una finestra per fugir

Dins les fredes parets del centre penitenciari es troben alienats, i en aquest estat on són privats de quasi tot, l’art i la resta d’activitats que desenvolupen apareixen com una finestra que els permet fugir per una estona de l’agonia en què viuen.

A la primera part de la mostra es veu reflectida la por al que es desconeix, la pèrdua de la llibertat, el trencament familiar, i la incertesa: "El fet de no saber què es dictarà finalment al judici", aclareix l’Oriol Bosch. Però tot això només és el principi. Aquests sentiments que els aborden en un determinat moment es transformen per deixar lloc als següents: la incomoditat d’estar permanentment vigilats, el fet de sentir que t’hi has d’adaptar tant si vols com si no vols.

En aquesta segona part del recorregut, es mostra com és la vida dins de quatre parets: la rutina, els conflictes, la convivència... Un pres ha dibuixat un laberint i un altre ha seguit el recorregut que li havia estat marcat. Una metàfora del que significa estar entre reixes, haver d’ajustar-se al que marca un altre, veure’s obligat a passar per on no es vol.

Una petita recompensa

"Però quan has de fer el que et dicten, qualsevol cosa que permeti expressar el que tu mateix vols, sense que ningú t’ho hagi imposat, és una recompensa", explica aquest educador de la Model. És precisament això el que troben els presos en les activitats que realitzen a les hores d’esbarjo. Unes hores que els aporten una satisfacció que queda reflectida en la tercera part de la mostra.

Després d’haver vist què se sent quan es perd la llibertat, com és de difícil adaptar-se a una estricta rutina i la satisfacció que comporta el fet d’evadir-se durant un petit espai de temps; arribem al final de l’itinerari. És el moment de conèixer les reflexions dels interns.

Se’ls ha proposat que dibuixin el seu passat, present i futur. El que els ha arrossegat on són ara, el martiri en què viuen, i els somnis en què es refugien. Al passat, hi apareix freqüentment l’ambició. A l’aquí i a l’ara hi apareix inevitablement la falta de llibertat. Per acabar, el futur es mostra com un nou camí que els farà retrobar allò que han perdut i anhelen de tot cor: l’exterior, el retrobament amb la família i, en definitiva, la felicitat