Publicitat
Publicitat

Facebook

Esborrar totes les dades un cop publicades al Facebook és gairebé impossible

Presoners al Facebook: el rastre que deixem quan naveguem

La gran xarxa social promociona la seva plataforma d'anuncis amb reclams com «selecciona la teva audiència segons la ubicació, l'edat o els interessos» o «defineix qui rebrà el teu anunci».

En Carlos Vergé, de 23 anys, estudiant de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra, va entrar a Facebook el 2007. Un temps després, va voler donar-se de baixa. El neguitejava que el que publicava se li escapés de les mans.

Eric Schmidt, un alt càrrec de Google, es va mostrar molt preocupat pel problema de la privacitat en declaracions al Wall Street Journal: va arribar a proposar que s'instés els joves del futur a canviar-se el nom en arribar a la majoria d'edat, per evitar que els esdeveniments del passat els persegueixin de per vida. «No crec que la societat entengui el que passa quan tot està disponible, accessible i registrat», va assegurar.


Com es pot desactivar un compte? Hi ha alguna opció per esborrar totes les dades de Facebook? Qui pot accedir als enllaços i comentaris que publiquem? Aquestes i altres preguntes són les que respon el reportatge Presoners a Facebook.


El projecte "Gaydar"


El 2009, dos estudiants de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) van publicar una investigació sobre la possibilitat d'esbrinar l'orientació sexual d'un usuari que no la fa pública voluntàriament al seu perfil de Facebook. Es basaven en l'observació que, en general, els homes gays tenen un nombre d'amics gays superior al que tenen els heterosexuals. Mitjançant un programa d'ordinador, van obtenir dades de perfils d'estudiants del MIT, tals com llistes d'amistats i l'orientació sexual en els casos d'aquelles persones que sí que havien optat per fer-ho públic. Després van creuar les dades. Els autors de l'estudi sabien de 20 estudiants que eren gays però no ho reconeixen al Facebook: el programa va encertar amb tots ells. L'estudi té punts febles importants, el més destacat dels quals és que no està clar que es pugui extrapolar el que funciona per als estudiants del MIT a la població en general. En qualsevol cas, és un exemple senzill dels resultats que es poden obtenir amb l'aplicació del que es coneix com a mineria de dades, és a dir, l'obtenció d'informació a través de la cerca de patrons, agrupacions i tendències en un gran conjunt de dades. Aquesta tecnologia es pot aplicar en un grau molt major de sofisticació per aconseguir un número d'informacions més gran.


Les dades que van portar Shi Tao a la presó


H i ha proveïdors que han donat dades als poders de diversos estats que han permès processar ciutadans per delictes d'opinió. José Alcántara, de l'empresa d'anàlisi de xarxes Sociedad de las Indias Electrónicas i autor del llibre  La sociedad de control , creu que això és “poc quotidià, transparent per a nosaltres” però certament important: “S'ha enxampat la CIA finançant empreses que recullen informació de serveis web com Facebook i similars. El govern israelià i el govern xinès han estat molt criticats per comptar amb la col·laboració de Yahoo!, Microsoft i Google per perseguir i empresonar dissidents”.

Potser el més conegut d'aquests episodis és el de Yahoo! i el periodista xinès. Shi Tao va ser acusat de revelació de secrets d'estat i empresonat l'any 2005, després que les autoritats xineses exigissin a Yahoo! informació privada de la seva bústia de correu i l'empresa la fes arribar. Tao havia enviat als responsables d'una web estrangera un correu amb un extracte d'un document, en el qual el govern instava als periodistes a no informar sobre cap acte en record de les protestes a la plaça Tiananmen.


Podem reduir el rastre que deixem quan naveguem?


Totes les activitats del dia a dia de l'internauta deixen rastre. Les paraules introduïdes en un cercador permeten traçar un perfil de gustos i interessos. Però podem reduir-ho:

  1. Hi ha un complement de Firefox i Chrome, TrackMeNot, que sense intervenció de l'usuari envia cerques falses, de manera que sigui indistingible què és de l'intrès de l'usuari i què és soroll.

  2. A més dels cercadors, altres webs instal·len uns fitxers al navegador, les cookies, que a les plataformes publicitàries els serveix per tenir informació sobre l'usuari. Es pot configurar el navegador per tal que les tracti de manera més curosa. Hi ha un nou tipus de cookie, encara més persistent, anomenat Local Share Objects , basades en la tecnologia de Flash. A Firefox es poden combatre amb el complement BetterPrivacy.

  3. En el cas de Facebook hi ha altres elements. La gran xarxa social pot saber per quines webs navega un internauta gràcies al fet que els botons “m'agrada” estan a moltes webs, i es comuniquen amb els seu servidor encara que no fem clic a sobre. Els complements Facebook Blocker i Facebook Disconnect, disponibles per a diversos navegadors, pretenen precisament evitar la comunicació entre webs de tercers i el servidor de Facebook.

Més continguts de