Publicitat
Publicitat

PREMI PRÍNCEP D'ASTÚRIES

La teoria del psicòleg Howard Gardner va revolucionar el model educatiu

Quantes intel·ligències hi ha al cervell?

No tenim una intel·ligència sinó, com a mínim, vuit. Aquesta és la teoria principal de Howard Gardner, el psicòleg que va revolucionar el model educatiu en trencar amb la idea que la intel·ligència és una habilitat com una altra que cadascú té en més o menys quantitat.

Aquest professor de la Universitat de Harvard, que ahir va guanyar el premi Príncep d'Astúries de ciències socials 2011, va desenvolupar la teoria de les intel·ligències múltiples. Segons defensa Gardner, cada persona té vuit habilitats cognoscitives diferents i interrelacionades sense que n'hi hagi cap de superior a les altres. Són les següents: lingüística, logicomatemàtica, cineticocorporal (o física), musical, naturalista (o científica), interpersonal (capacitat d'empatitzar amb els altres), intrapersonal (capacitat de comprendre's a un mateix), i espacial (alguns la consideren una subcategoria, a cavall entre la logicomatemàtica i la física).

La teoria va canviar el món educatiu dels Estats Units, i en general del món occidental als anys 80. En paraules del jurat del Premi, la seva investigació és decisiva perquè "agafa en consideració les potencialitats innates de cada individu". El pedagog i mestre Daniel Gabarró explica que Garner -així com altres corrents de la psicologia, com l'anomenada programació neurolingüística- va canviar la concepció de la intel·ligència. Abans s'entenia com a lineal, com la capacitat de resoldre problemes i prou, però "també és la capacitat de generar nous problemes, d'entendre i preguntar-se coses sobre la realitat", diu. La realitat és múltiple i, per tant, permet múltiples intel·ligències, diferents maneres d'entendre-la.

Els tests d'intel·ligència que es feien fins llavors, diu Gabarró, eren molt "eurocèntrics" o occidentals: "Et podia sortir un resultat molt alt, però en una selva et moriries al cap de dos dies". Eren criteris acadèmics que no tenien en compte altres tipus d'intel·ligència, com la capacitat d'adaptar-se al medi.

Gardner a les escoles catalanes

Es va acabar l'excusa o la lamentació de "no sóc intel·ligent", lligada a la idea d'una intel·ligència "única, innata, invariable i quantificable", explica el pedagog. "Ara se sap que es pot desenvolupar, que és educable". Però la gran contribució de Gardner va ser l'aplicació de la teoria a les escoles: es tracta d'ajudar l'alumnat a aprendre a relacionar-se amb el món d'una manera més flexible, és a dir, utilitzar al màxim les vuit capacitats. En un entorn econòmic, social i històric cada cop més canviant, això els pot ajudar a adaptar-se millor, remarca Gabarró.

No consisteix, però, a fer un estudi de les intel·ligències de cada nen, perquè tots les han de desenvolupar totes. "En una classe de música tots necessiten desenvolupar la musical, però potser n'hi ha que hi apliquen la matemàtica", diu Gabarró. Els mestres han de ser formats per identificar els tipus d'intel·ligència i com s'apliquen en cada matèria.

A Catalunya apliquen els principis de Gardner algunes escoles -tant públiques com concertades i privades-, però són un percentatge encara baix del total -al voltant d'un 3%, segons els càlculs del pedagog-. "No està incorporat en el saber dels mestres com a col·lectiu" malgrat que la idea és coneguda, apunta. "Tothom sap que hi ha diverses intel·ligències, però no què implica per a les matemàtiques o l'educació física".

Més continguts de