Publicitat
Publicitat

L'epidèmia de l'obesitat va començar als anys 70 i ja afecta 1.500 milions d'adults al món

Quaranta anys augmentant de pes

Des de mitjans del segle XX, el gran èxit sanitari a Occident va ser reduir l'impacte de les malalties infeccioses. Per contra, ja fa quatre dècades que l'obesitat no fa més que augmentar a tot el món fins a arribar a ser considerada una epidèmia i una de les principals causes de mort. Amb l'abundància i la motorització, vam començar a menjar més i a moure'ns menys. El balanç energètic entre el que mengem i el que gastem juga a favor de l'augment de pes. Actualment al món hi ha més de 1.500 milions d'adults obesos i 170 milions de nens amb sobrepès o obesitat. I els costos en vides i en recursos són molt alts. Tots els problemes de salut que comporta consumeixen entre un 2% i un 6% dels recursos sanitaris. I segons les projeccions, si no canvien les coses el 2030 serà pitjor. Un cop més, els especialistes de tot el món alerten que cal prendre mesures perquè si no continuarà augmentant, segons manifesten en un especial que acaba de publicar The Lancet .

Política i indústria

Afrontar l'obesitat requereix un programa d'acció clar. Aquest ampli informe diu que cal acabar amb els ambients obesogènics. "La reacció dels governs encara és força inadequada i depèn massa de l'autoregulació de la indústria alimentària i de begudes", diu l'editorial de The Lancet.

Els deures pendents no passen només per campanyes de conscienciació ciutadana, sinó també per modificar moltes de les peces i les forces econòmiques que mouen la cadena alimentària, des de l'agricultura, la comercialització i la promoció dels productes. Entre altres mesures, calen lleis més efectives per vigilar la composició dels productes, evitar la producció d'aliments amb massa greix, regular la publicitat i evitar els preus a l'alça de fruites i verdures, mentre que el menjar menys saludable resulta cada cop més barat.

No s'han de perdre de vista els interessos econòmics que mou la indústria alimentària i la necessitat d'arribar a acords. Per exemple, a la Gran Bretanya, un país especialment afectat per l'obesitat, McDonald's és el tercer anunciant (en volum) de televisió i ràdio.

També cal protegir els més vulnerables, els nens, bombardejats contínuament amb publicitat de llaminadures que engreixen.

Diferències socials

L'obesitat també va lligada a diferències socioeconòmiques. Als països més rics, els pobres són els més obesos. Per cultura i perquè els productes que més engreixen són més barats. Als països en vies de desenvolupament, els més afectats són les classes mitjanes i s'acosta a les baixes.

El disseny de les ciutats, per combatre les anomenades ciutats obeses, passa per facilitar que les persones puguin desplaçar-se caminant, acompanyats d'una xarxa pública de transport adequada. I per crear parcs i altres infraestructures a l'abast de tothom per poder fer exercici. Hi ha estudis que indiquen que les ciutats amb més zones verdes tenen menys obesos. A Holanda, l'obesitat va disminuir quan es va facilitar una bona xarxa per circular amb bicicleta.

Els especialistes també creuen necessari revisar el tipus de dietes que s'estan fent servir per aprimar-se i atendre també a altres factors que contribueixen a engreixar, com per exemple la falta de son, que afecta el metabolisme. I fer conscient la societat que el pes no depèn tan sols del que es menja.

Si no s'actua, les contrapartides són moltes. Actualment, els sistemes públics de salut de la majoria de països no estan preparats per fer front de manera adequada a aquesta epidèmia. I es tracta d'un peix que es mossega la cua. Si no s'actua adequadament, les projeccions diuen que el 2030 només als Estats Units hi haurà 65 milions d'obesos més. I els costos per tractar les malalties associades augmentaran la despesa sanitària pública. "Sense prevenció i un control dels factors de risc, els sistemes sanitaris poden arribar a col·lapsar-se", observen.

Al Japó i a la Xina les taxes són baixes, amb un obès per cada 10 persones adultes. Als Estats Units i al Regne Unit, 1 de cada 4. A Catalunya, segons les últimes dades sobre obesitat, que són de l'any 2006, més de la meitat de la població entre 18 i 74 anys té excés de pes: el 39,6% té sobrepès i el 16,5% està obesa. L'excés de pes és superior en els homes que en les dones. Entre la població infantil i juvenil de 6 a 17 anys, el 19,5% pateix sobrepès o obesitat.

Més continguts de