El Quart Cinturó topa amb el nou govern de Sabadell

Barcelona“El primer que hem fet és demanar una reunió amb Santi Vila per traslladar-li la voluntat d’aquest govern que la Generalitat insti el Ministeri de Foment a abandonar el projecte del Quart Cinturó, que no s’adequa a les necessitats d’aquest territori, ni de protecció del rodal [l’entorn de Sabadell], ni econòmiques i productives del Vallès”. Parla el geògraf Maties Serracant, que des del 1993 pertany a l’entitat ecologista ADENC i a la Campanya contra el Quart Cinturó (CQC), i n’ha sigut portaveu.

Des del 2 de juliol, però, Serracant també és el primer tinent d’alcalde de l’àrea de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Sabadell, i el 2017 rellevarà el republicà Juli Fernàndez com a alcalde, en compliment de l’acord de govern entre ERC i la Crida (referent local de la CUP), del qual es va despenjar Unitat pel Canvi (ICV-EUiA). El pacte ha posat fi a 16 anys de consistoris del PSC, que continua manant a les altres dues capitals vallesanes (Terrassa i Granollers), els dos extrems del polèmic traçat central. Serracant admet el valor simbòlic del seu pas a la primera línia de la política municipal, en què va entrar el 2013: “Que una persona que ha sigut portaveu de l’ADENC i de la CQC hagi arribat a ser tinent d’alcalde de l’àrea de Territori d’un municipi com Sabadell també indica com hem avançat”.

Revisar els plans urbanístics

Dins de la revisió dels plans urbanístic i de mobilitat i les mesures de sostenibilitat que volen tirar endavant, el bipartit independentista d’esquerres considera un “element cabdal” el rebuig al Quart Cinturó i proposa una alternativa al seu pas pel terme, que la Generalitat hauria d’executar “a mitjà termini”. Es tractaria d’unir la C-58 (l’autopista Terrassa-Barcelona) amb Castellar del Vallès per les rondes de Sabadell -l’Oest, ja construïda, i la Nord, pendent- i l’actual carretera de Sabadell a Castellar, una actuació que oxigenaria la Gran Via i la ronda de Ponent sabadellenques. De retruc, Sabadell renuncia al traçat tradicional de l’autovia orbital fins a Terrassa, paral·lel, pel nord, a l’autopista del Vallès, i del qual Vila, amb voluntat de consens, arrencava a Foment un nou estudi informatiu al febrer.

Pel que fa a aquest tram, Terrassa-Sabadell -i, eventualment, Sabadell-Granollers, encara més incert-, el nou govern sabadellenc anti-B-40 vol encapçalar el debat que enterri el vell projecte per sempre davant de l’avanç dels postulats ecologistes: “Es tracta que generem nous plànols”, argumenta Serracant. Les dues cocapitals, assegura, no necessiten una altra via ràpida que les uneixi pel nord, però han de col·laborar per connectar-se millor: “Volem coliderar aquest tema i, per tant, volem veure quines són les dificultats que té Terrassa en matèria de comunicacions, quines són les que tenim nosaltres i com podem complementar-nos”.

Per això, apunta la necessitat d’optimitzar els eixos que ja les uneixen (un possible tercer carril a la C-58 i millores a la N-150 i a la R-4 de Rodalies) en comptes de prioritzar, “en cap cas”, el Quart Cinturó estricte.

En el cas de Terrassa, l’alternativa equivalent consisteix a connectar-la millor amb l’autopista del Vallès, tot reforçant l’avinguda del Vallès, que travessa de dalt a baix el llevant de la ciutat egarenca.

Connectar les dues comarques

La proposta, de fet, no és pas nova: l’anomenada ronda del Vallès no només és un mer sinònim del Quart Cinturó, sinó també un conjunt de possibles actuacions que n’evitarien la construcció, consistents a aprofitar carreteres ja existents per connectar tot el Vallès (les dues comarques) de punta a punta, i els seus nuclis entre ells, de manera més permeable i respectuosa amb els espais lliures, i amb més incidència en el dinamisme econòmic de la macrocomarca, segons els seus defensors, que aposten, en canvi, per l’anomenat Quart Cinturó ferroviari.

El tripartit ja es va oposar a una quarta anella pensada per circumval·lar la capital catalana, concebuda com a passadís per a mercaderies de la península al centre d’Europa. “No s’han de generar bypass, només en llocs molt puntuals on realment tingui sentit”, resumeix Serracant, convençut que es podrà assolir un “consens ampli” entre tots els actors un cop feta una valoració tècnica, que inclogui aspectes ambientals, econòmics i socials, de cost modest: “Per prendre decisions infraestructurals d’aquesta dimensió ens calen molts més bons estudis”.

Es refereix a l’estudi de mobilitat al Vallès Occidental que ja reclamava el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB). Insisteix que no es tracta d’alentir el procés sinó, diu, d’encertar a l’hora de “definir i prioritzar” les actuacions. “Estem jugant en un moment en què els recursos són molt limitats i en un territori que és escàs i que té uns valors patrimonials molt alts”.

Qüestió de prioritats

Serracant remarca que el Quart Cinturó no és una prioritat ni una urgència del seu executiu i en discuteix, d’altra banda, la titularitat, que la mateixa Generalitat reclama al govern central dins del PTMB, ja que una ronda del Vallès seria una via interna del Principat. “En aquest context de disputa de país, és un debat totalment caduc”, diu. També reconeix que caldrà temps i diàleg per a la solució definitiva, que confia que es podrà consensuar amb els partits (CiU, PSC, PP i C’s volen l’autovia) i amb els empresaris. “Apel·lem a la responsabilitat del lobi econòmic”, argumenta, en el qual detecta un “canvi de sensibilitat” per donar preferència a la millora de la xarxa viària i ferroviària existent. Per aquesta raó, es mostra disposat a “persuadir-los” i a buscar-ne la “complicitat” per a un “nou enfocament”. Però també és realista: “El consens absolut és impossible. Hem de buscar majories. El ple ha de defensar l’interès comú”. Un ple en què, per cert, els dos partits de govern no tenen majoria.

Els empresaris volen la via

El món empresarial sabadellenc, en canvi, manté les seves tesis a favor del Quart Cinturó clàssic, una autovia de gran format i nou traçat, davant l’oposició rotunda a la seva construcció per part del nou govern local. “La Cambra de Comerç de Sabadell no comparteix els criteris de l’Ajuntament de Sabadell i manté que el Quart Cinturó és una infraestructura imprescindible per al desenvolupament econòmic, industrial i comercial d’aquest territori”, diuen fonts de la cambra.

A l’altra banda, els ecologistes es mostren satisfets. ADENC valora “molt positivament l’existència d’un govern a Sabadell que entengui l’impacte negatiu per al territori” del Quart Cinturó. La carta al conseller Vila de l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, continuava ahir esperant resposta.