Publicitat
Publicitat

Ensenyament

Quasi la meitat dels catalans ha pujat en "l'ascensor social", que ha deixat fora els més pobres

Un estudi de la Fundació Bofill conclou que la societat catalana és meritocràtica, però alerta que hi ha un repunt de rigidesa social entre els més joves

El 46% dels catalans ha aconseguit pujar en l'ascensor social, tot i que la mobilitat social es dóna més entre les classes intermèdies que als extrems, segons un informe elaborat per la Fundació Bofill.

Les dades de l'estudi conclouen que la societat catalana és meritocràtica i que el factor amb més pes a l'hora de determinar el futur dels catalans és la seva educació, no pas els orígens familiars.

Els extrems socials, però, són els que reflecteixen un determinisme social més evident: El 45% dels fills d'alts directius també ho són, i el 37% dels fills de la classe obrera perpetuen la classe social dels seus pares. Amb tot, el 15% d'aquesta classe obrera ha arribat a ser directiva, i el 45,1% dels descendents de les classes més altes han baixat en l'ascensor social.

L'estudi assenyala també que "la pauta meritocràtica no inclou els fills de les famílies pobres", que pateixen un desavantatge de 14 a 1 respecte als fills de famílies no pobres a l'hora d'accedir als títols postobligatoris.

Això s'explica, sobretot, per la falta de beques, ja que només el 27% dels joves de família pobra reben alguna ajuda pública en els estudis obligatoris. Per això, la Fundació Bofill reclama "una revisió a fons de la política de beques, perquè no pot ser que no arribin ni al 50% de la població que les necessita".

De fet, l'entitat destaca que la mobilitat social catalana ha estat possible malgrat una inversió en política educativa molt inferior a la mitjana internacional (del 3,4% del PIB a Catalunya), de manera que el bon funcionament de l'ascensor social es deu sobretot a "factors culturals i del sistema de valors" de les famílies, que són les que "han assumit l'esforç" en l'educació dels seus fills, destaca el director de la Fundació, Ismael Palacín.

L'estudi alerta també que en la generació que avui té entre 28 i 38 anys "hi ha un repunt de rigidesa social, i els títols universitaris tornen a recuperar un efecte classista", cosa que s'explica perquè aquesta població "parteix d'un punt de partida millor" que les anteriors i també per la "popularització de la titulació universitària", un nivell que avui tenen el 40% dels joves, "quan els càrrecs directius de més alt nivell representen només un 23%".

Aquesta "competitivitat" entre universitaris fa que avui, de nou, "l'origen social torni a jugar un paper important" a l'hora de decidir un futur. "Per exemple, amb tants llicenciats en periodisme, potser aquell que és fill d'un periodista reconegut té més possibilitats de repetir l'esquema del seu pare que aquell que no", detalla un dels autors de l'estudi i professor de Sociologia de l'Educació, Xavier Martínez.

Més continguts de