Societat 26/09/2017

Quatre de cada deu homes espanyols i portuguesos descendeixen d'un avantpassat comú que va viure fa 4.500 anys

La troballa s'usarà en la identificació genètica de casos criminals i en l'estudi de migracions

Ara
3 min
Freqüències de la variant DF27 a poblacions ibèriques i europees

BarcelonaTan sols suposa l'1% de tot el genoma masculí, però és el responsable que els homes siguin anatòmicament homes. El cromosoma Y, encarregat d’evitar la formació dels ovaris en el fetus i de permetre el desenvolupament dels testicles, es transmet únicament de pares a fills mascles. Des del punt de vista evolutiu, aquesta característica facilita el rastreig de les diferents variants existents del cromosoma, de moltes de les quals ja es coneix l'origen, la dispersió i la distribució geogràfica. Ara, investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el CSIC, i de la Universitat del País Basc (UPV/EHUS) han estudiat la variant R1b-DF27 del cromosoma Y, coneguda a la comunitat científica per la seva elevada freqüència a la Península Ibèrica.

Mitjançant l'anàlisi de mostres d'ADN de gairebé 3.000 homes de la Península Ibèrica i França, l'equip científic ha revelat que aquesta variant està present en el 40% dels homes ibèrics i en el 70% dels del País Basc. Més enllà dels Pirineus, només un 10% són portadors de la variant R1b-DF27 del cromosoma Y.

Segons Francesc Calafell, líder de l'estudi i professor titular del departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, "la història evolutiva dels cromosomes Y humans sembla haver ocorregut a rafegues, amb augments en la freqüència de certes variants arran de canvis culturals o innovacions tecnològiques". En el cas de la variant R1b-DF27, els autors asseguren que es va originar fa entre 4.000 i 4.500 anys, i el més probable és que aparegués al nord-est de la Península. "Malgrat la seva elevada freqüència actual al País Basc, les mesures internes de diversitat i les estimacions d'antiguitat són més baixes en els bascos que en qualsevol altra població, el que descarta aquesta regió com a punt d'origen de la variant", comenta Calafell.

Un origen local a Ibèria seria la hipòtesi més plausible, ja que aquesta regió “mostra les estimacions de diversitat i antiguitat per R1b-DF27 més grans”. Aquestes observacions semblen coincidir amb el moviment d'orient a occident que es va produir a Ibèria durant l’Edat de Bronze, quan els pobles ibèrics no indoeuropeus es van establir a la costa mediterrània i a l'interior perquè els pobles celtes ocupaven el centre i l'oest de la península Ibèrica.

La genètica, una eina útil no només en l’àmbit de la història

L'estudi de l'R1b-DF27 pot ajudar a rastrejar esdeveniments migratoris que involucrin homes espanyols o portuguesos. Un clar exemple s'ha vist en les poblacions llatinoamericanes, on la variant es troba en freqüències del 40% a Colòmbia, el 36% a Puerto Rico, el 10% a Mèxic i el 8% al Perú. La presència de la variant R1b-DF27 és notablement inferior a les poblacions amb un component indígena més fort, com Mèxic i Perú, cosa que evidencia una menor barreja dels individus amb els colons en el passat. Fins i tot a Europa, les freqüències dels subgrups Y han sigut utilitzades per detectar esdeveniments de migració a curt termini. Així, les empremtes de l'expansió medieval del regne d'Aragó cap al Mediterrani durant els segles XIV i XV, o l'ocupació castellana de Flandes al segle XVI, poden ser rastrejades a través dels llinatges masculins, en particular, a través de l'R1b- DF27.

Una variant cromosòmica amb freqüències relativament altes en poblacions ibèriques i rara en altres regions com l'R1b-DF27 pot tenir, a més, aplicacions en la genètica forense. La seva presència en una mostra biològica recollida en l'escena d'un crim pot ajudar a identificar l'origen geogràfic de qui la va aportar.

Finalment, el cromosoma Y sovint s'utilitza en els estudis relacionats amb els cognoms, que també se solen transmetre a través de la línia masculina. Per a això s'analitzen els subgrups del cromosoma Y i, tenint en compte la seva similitud entre homes que comparteixen el mateix cognom, s'estableix un origen genealògic comú.

stats