Publicitat
Publicitat

"Que el meu cas no arribi a judici és un insult"

Han passat 23 mesos, però l'Andrea -nom fictici de la víctima- no oblidarà mai la nit en què presumptament la van violar. "Ja no busco una condemna, només que no s'oculti l'existència de la droga i poder prevenir altres noies", reflexiona. Ha lluitat als tribunals, però finalment el jutjat d'instrucció 2 de Barcelona va considerar que no hi havia delicte i el mes passat l'Audiència de Barcelona ho va confirmar. "Només han escoltat el meu testimoni un cop en tot aquest temps. No arribar a judici és un insult", lamenta.

El relat d'aquella nit d'estiu del 16 de juliol del 2010 podria ser el de qualsevol noia. L'Andrea, que estava estudiant un màster a Barcelona, va sortir de festa amb una amiga, i van acabar prenent unes copes en un local del Port Olímpic amb dos nois que havien conegut, un dels quals d'origen marroquí que es feia dir Simo. "Era alegre, agradable i educat", diu l'Andrea, que finalment es va quedar a soles amb ell al bar. En tot moment, ell va portar les begudes a la taula. A la segona copa, l'Andrea es va començar a sentir estranya. "Em sentia molt relaxada, però no borratxa", explica. En Simo li va proposar anar a la residència on ella vivia , però l'Andrea s'hi va negar. El següent que recorda és a la seva habitació, ell a sobre d'ella i dolor. Després, obrir els ulls a les 10 del matí: el Simo havia marxat i, a més, li havien desaparegut el mòbil i 50 euros.

Lluita als tribunals

Des d'aleshores l'Andrea ha intentat demostrar que va ser violada. El presumpte agressor -que va defensar que havia mantingut relacions consentides amb ella- va passar un temps a presó preventiva, però va sortir-ne quan es van confirmar les anàlisis que li havien realitzat a l'Andrea: no hi havia rastre de la burundanga en el seu cos. La jutge es va basar també en les imatges de vídeo de la residència, en què es veu la noia entrant amb el presumpte agressor motu propi. "No em reconec a les imatges, estava com anada ", explica l'Andrea. L'advocat, José Maria Fuster Fabra, que va agafar el cas després que durant un any l'anterior lletrat no proposés les proves pertinents, ja no va poder fer res contra la decisió d'arxiu, conscient que sense la correcta realització de la prova, penalment era difícil aconseguir una condemna.

Més continguts de