Publicitat
Publicitat

ACUSADA INJUSTAMENT PEL CRIM D'ANNA PERMANYER

"Que em demanin perdó pel cas Permanyer"

Innocència El 27 de setembre del 2006 una veïna del barri de Sarrià va desaparèixer i poc després va aparèixer morta. Toyas va passar dos anys i mig a la presó per aquell suc cés

Com va anar tot?

Em van detenir per la mort d'Anna Permanyer. Mai oblidaré aquell dia. Vaig estar en presó preventiva i jo no havia fet res. Només era amiga de Carme Badia [la inquilina de la víctima condemnada per la mort].

Com va ser la vida a la presó?

Vaig estar dos anys i mig a dins, fins al judici. Jo havia de pagar una hipoteca, tinc un fill, i a la presó feia la mateixa vida que els presos condemnats. Em vaig apuntar a un taller de pintura. Però jo era innocent. On és la presumpció d'innocència?

On és?

No n'hi ha. Se'm va condemnar abans d'hora i això no es paga amb diners. Van manipular proves de convicció. Si hagués tingut diners...

De quines proves parla?

Una conversa telefònica fora de context en què feia broma i la van fer constar com a prova, per exemple. I així una llarga llista de ximpleries que em van portar a judici.

Què s'emporta de la presó?

Amistats com la d'una dona boliviana condemnada per tràfic de drogues. L'he visitada al seu país. Era la meva companya de cel·la. Ara també tinc relació amb una funcionària.

Què va sentir quan el tribunal va dir la paraula culpable ?

Recordo que vaig començar a plorar i em vaig desmuntar. Però tot el sofriment em va sortir al carrer. Durant un any em vaig medicar.

S'ha recuperat del que va passar?

Això es porta a dins. Porto una vida solitària. No vaig enlloc. Abans passejava els diumenges, ara no.

Com és la seva vida ara?

Treballo com a cap de secció en un supermercat de Fraga. Em van readmetre quan em van absoldre. Però la vida m'ha canviat.

Ha reclamat a la justícia?

Sí, i encara espero que algú em demani perdó. Renunciaria a una indemnització si el jutge instructor i la fiscal deixessin de treballar.

Més continguts de