"Que els dictadors de tot el món prenguin nota de Tunísia i Egipte"

En un moment en què parlem més de revoltes i d'aixecaments populars que no pas de guerres, el director de l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona està eufòric. Des de la seva càtedra observa satisfet com ara hi ha menys guerres que abans i com manifestacions pacífiques fan caure règims dictatorials.

Primer va ser Tunísia, ara és Egipte, què passa al món àrab?

A Tunísia la revolta va ser pacífica i exemplar. Necessària i molt esperançadora. Des de fa uns anys estem veient arreu del món com la població arriba a un punt en què ja no pot més i, gràcies a les noves tecnologies, s'organitza ràpidament contra les dictadures i les tiranies. Egipte pateix un efecte contagi de Tunísia, que va ser l'espurna.

Quins efectes poden tenir aquestes mostres d'ira popular?

El reclam explícit dels manifestants era que marxés Ben Ali i ara, que marxi Mubàrak. No es conformen amb petites reformes, volen un canvi absolut. Això és fantàstic! I té un efecte secundari molt positiu: que els dictadors d'arreu del món preguin nota del que passa i posin en marxa reformes que fins ara han estat incapaços de fer.

Quin és l'estat de salut de la pau al planeta?

Els conflictes armats s'han estabilitzat. Si ens comparem amb fa una dècada, estem molt millor. Les guerres són del passat, no del futur. Estem en una època de transició, no podem dir que els conflictes desapareixeran, però sí que les fórmules de regulació d'aquests conflictes permetran aturar-los en uns estadis preliminars.

Ahir vam saber els resultats del referèndum del Sudan del Sud, que ha votat en bloc per la independència. És un camí a seguir per resoldre conflictes armats?

És una guerra que va durar molts anys i va provocar dos milions de morts i molts refugiats. El procés de negociació va ser molt ràpid, en un any i mig, i la metodologia que es va fer servir s'ha copiat per altres conflictes. Per sorpresa de tots, es va decidir que es faria un referèndum per la independència que s'ha fet pacíficament. Podem estar satisfets que un conflicte dels més sagnants del món acabi en negociació i pugui aspirar a ser un país normalitzat.

Les guerres es fan avui pels recursos naturals o per les reivindicacions territorials?

La meitat dels conflictes del món són reivindicacions territorials i l'altra meitat són lluites pel poder polític. En el cas de les territorials, el tema de fons és la construcció d'estructures polítiques intermèdies -autonomies o federacions- i a nivell internacional hi ha molts països que tenen por a entrar en aquesta negociació. Però molts conflictes armats no els resoldrem si no busquem solucions a aquestes demandes.

Com a professional de la negociació, la publicació de documents confidencials a Wikileaks ajuda o dificulta l'entesa?

Quan es negocia hi ha un nivell de confidencialitat i reserva molt gran. Es posen sobre la taula condicions que és convenient que no es divulguin. Sorprèn l'abast de la filtració dels documents del departament d'Estat i tinc dubtes de si són autèntics o no: hi ha moltes parts interessades en tot això.

I els papers palestins filtrats la setmana passada que despullen l'Autoritat Palestina?

En el cas de Palestina les negociacions han de continuar. Hi ha d'haver una pressió sobre Israel per tal que cedeixi en primera instància i canviï la política d'assentaments. I els EUA han de moure fitxa i no ser tan condescendents amb Israel. Espero que les filtracions no siguin un obstacle.

Un altre cop com a negociador: estem més a prop que mai del final de la lluita armada a Euskadi?

ETA està a punt de desaparèixer. Ha fet el penúltim pas que podia fer, l'alto el foc indefinit i general. Això significa que les armes queden silenciades, que s'aturaran per sempre. I que es dóna la paraula a l'esquerra abertzale, que ha fet una aposta per les vies polítiques i democràtiques. No ho tindrà fàcil per entrar a les institucions en les eleccions del mes de maig. Però es tracta d'una aposta que va més enllà dels comicis. No hi ha marxa enrere en l'aposta política. És molt probable que hi hagi un pròxim comunicat -en qüestió de mesos- en què ETA anunciï la seva autodissolució.

La resposta del govern espanyol és la tècnicament correcta en una negociació?

És correcta la pressió política i policial en relació amb ETA. Però no és prudent que es posin dificultats a l'esquerra abertzale perquè pugui fer política. Si Bastasuna es pogués presentar a les eleccions municipals entraríem en un escenari de normalització política que faria més fàcil la desaparició d'ETA.