"Que no sigui massa tard". Aquesta és l'esperança del Manel, que té 56 anys i és malalt d'Alzheimer. Que els avenços científics arribin a temps de curar una malaltia que progressa de manera silenciosa. Cada tres o quatre setmanes, el Manel té visita a l'Hospital Clínic, on participa des de finals de l'any passat en un dels molts assajos clínics que hi ha en marxa al món per trobar una vacuna que aconsegueixi frenar l'Alzheimer. "Jo crec que sí que veuré una cura per a aquesta malaltia. Tinc una edat en què encara puc tenir esperança", diu.
La participació de malalts com el Manel és clau. Però els resultats trigaran a arribar, ja que encara cal entendre bé els mecanismes de la malaltia. Perquè els assajos amb malalts requereixen anys -dècades fins i tot- de seguiment per arribar a conclusions i encara no fa prou temps que són en marxa. I perquè cal trobar la manera de detectar la malaltia molt abans del que es fa ara.
Per als científics la guerra contra l'Alzheimer té una orientació clara. No es tracta de curar quan els símptomes ja hi són. L'objectiu és detectar la malaltia a temps, fins a 20 o 30 anys abans que n'aparegui cap símptoma, i així poder-la frenar. És a dir, entre els 30 i els 50 anys d'edat. Els estudis demostren que si es pogués endarrerir cinc anys l'inici de la simptomatologia es podria reduir a la meitat el nombre de malalts. Ara per ara, l'Alzheimer es diagnostica quan ja n'hi ha símptomes, quan les pèrdues ja són un fet. Amb els fàrmacs actuals el màxim que es pot fer és frenar-lo durant uns quants anys.
A Catalunya hi ha aproximadament 112.000 persones que pateixen Alzheimer -avui se'n celebra el Dia Mundial- i s'estima que el 2050 en podrien ser 45 milions a tot el món. Al Manel fa dos anys que li van diagnosticar i, tot i que ha deixat de treballar, continua amb les seves rutines. "No penso a llarg termini ni visc pendent de si la malaltia avança o no. Procuro ser conscient de cada moment i viure cada instant".
Malaltia complexa
L'Alzheimer es deu, sobretot, a l'acumulació excessiva d'una proteïna al cervell, la beta mieloide. Aquest excés acaba provocant la mort de les neurones, fet que es tradueix en símptomes com la pèrdua de memòria, entre d'altres. Del que es tracta és que no se n'hi acumuli perquè, així, no hi hagi pèrdua neuronal. I per evitar l'inici del procés, cal un diagnòstic precoç i fàrmacs que apuntin a prevenir-ho, perquè també se sap que el cervell dels malalts comença a presentar danys des que és més jove encara que no n'hi hagi símptomes.
L'ideal seria poder fer una analítica per fer el diagnòstic precoç. Els científics busquen els biomarcadors que donarien un resultat positiu o negatiu, però no estan definits. Se n'han trobat uns quants, però probablement n'hi ha molts. Fins i tot en els casos d'Alzheimer familiar, que són un 1%, resulta complicat distingir per què persones que tenen la mateixa configuració genètica acaben desenvolupant la malaltia i d'altres no. Entre el centenar d'assajos en marxa amb fàrmacs, només n'hi ha vuit en fase III, és a dir, que s'estan provant amb molts malalts. I la majoria no ataquen la proteïna beta mieloide, sinó que són antiinflamatoris o antioxidants. "Probablement no hem de donar tota la importància a la beta mieloide", afirma Jesús Ávila, responsable científic de la cimera sobre recerca en Alzheimer que aquests dies se celebra a Madrid, organitzada per la Fundació Pasqual Maragall i la Fundació Reina Sofia i que reuneix més de 300 científics de tot el món.
S'hi abordarà com han de ser els espais en què, en un futur, s'apliquin teràpies no farmacològiques per estimular els malalts. També es parlarà de fàrmacs i, el més important, segons Ávila, dels marcadors que permetran fer anàlisis per detectar les persones amb risc i començar-les a tractar tan aviat com sigui possible. Hi ha estudis en marxa a Califòrnia i Colòmbia. "Possiblement hi ha fàrmacs que ara assagem amb malalts que podrien funcionar amb persones que encara no han iniciat el procés", diu Ávila.
Falses esperances?
Els malalts d'Alzheimer i els seus familiars reben amb cautela els anuncis sobre nous descobriments o vacunes. "Parlar de vacunes crea falses expectatives perquè com a mínim parlem de projectes per d'aquí deu anys, però en canvi genera esperances a curt termini i pot ser dolorós", diu Imma Fernández, presidenta de la Federació de Familiars de Malalts d'Alzheimer. Ella, que ha viscut de prop la malaltia perquè l'han patit fins a quatre familiars seus, ho compara amb el moment en què se li retira la medicació al pacient d'Alzheimer perquè ja no es pot fer res per frenar-la: "No saps com aplacar aquesta tristesa que entra en pensar que ja no hi ha res a fer".
