Director De Catalunyareligió.catEn les celebracions catòliques també és molt important la precedència: segons el rang, qui va a davant i qui va a darrere tant en la processó d’entrada com en la de sortida. Tot un protocol. Aquesta preocupació per la precedència és un dels factors que pot explicar l’entossudiment del cardenal Martínez Sistach per celebrar un funeral catòlic. Això, malgrat la proposta de la Generalitat, del govern central i de la casa reial -tres poders avui poc sospitosos d’anticlericalisme- de fer una celebració interreligiosa.
Arguments? Que van demanar una celebració religiosa a l’arquebisbe, i que els catòlics fan misses. Si es vol una cerimònia laica, que sigui laica. Que no és un funeral d’estat, és a dir, d’un alt representant de l’estat, sinó un funeral organitzat a iniciativa de les administracions públiques. Que això no és Alemanya, on fa segles que hi ha dues confessions majoritàries i on és habitual fer cerimònies compartides. Que en països com Itàlia, de tradició majoritàriament catòlica, ni es plantejaria aquest debat. Que l’acte es va programar amb la participació d’altres confessions, i que els protestants, musulmans i jueus a qui es va convidar a intervenir-hi van estar encantats. Que, a més, se’ls va donar una posició preferent en la basílica i que no es va omplir l’altar de mitres i capellans com el dia del Papa, sinó amb nois i noies de l’institut de Llinars. Que fins i tot s’hi cantaria Wagner. I que amb Sistach no hi hauria estirabots guerracivilistes com els que va protagonitzar el cardenal Rouco en els funerals de Suárez.
És evident que no són arguments suficients per convèncer els que pensen que en aquest país ja ha arribat el moment que els actes amb participació pública no tinguin el caràcter confessional catòlic. És un tema en el qual hi ha parers diferents, també dins de la comunió catòlica i de la resta de confessions. Per això també hi ha hagut crítiques des de dins. Però el cardenal Sistach creu que no ha arribat l’hora. I si ho ha defensat contra el parer de les administracions també és perquè entre l’episcopat no està sol. Fins i tot va apel·lar al suport del Vaticà.
El sector eclesiàstic sap que el dia que es faci el primer acte oficial interreligiós s’hauran acabat per sempre les misses catòliques oficials o oficioses. Això encara és impensable. I la celebració a la Sagrada Família no podia servir de precedent. Seria perdre la precedència catòlica en un país catòlic.
