Publicitat
Publicitat

Què en pensen al Govern i a l'oposició?

CIU

ABANS
De reduir a suprimir. La pressió ciutadana creixent a finals dels anys 90 va forçar el Parlament a crear un grup de treball per estudiar fórmules per racionalitzar un mapa de peatges desequilibrat que castiga els catalans. El 2003 CiU feia una breu referència al seu programa electoral a la qüestió dels peatges, que es comprometia a "reduir progressivament". El 2006 hi dedicava més espai, per comprometre's a un "rescat selectiu" de peatges, suprimir-ne alguns i eliminar "els peatges troncals".
ARA
Desconcert imprevist. Després de denunciar des de l'oposició que el tripartit incomplia les conclusions del grup de treball i es dedicava a encarir peatges, CiU es comprometia en el programa del 2010 a "eliminar progressivament" el greuge que pateix Catalunya. Parlava també de bonificacions als vehicles menys contaminants, per a trànsit de proximitat o per a usos obligats per manca d'alternativa. Arran de la revolta, i més enllà de l'amenaça de multes, CiU ha optat per convocar el grup de treball després d'anys inoperatiu.

PSC

ABANS
Greuges i demagògia. El 2003 el PSC de Pasqual Maragall parlava de manera extensa en el seu programa de la necessitat d'acabar amb un "greuge històric", i proposava, entre altres coses, un fons de transició, suprimir-ne alguns i deixar sense efecte els increments d'IVA aplicats per CiU. El 2006 el programa del PSC de José Montilla alertava del risc de "deriva demagògica" a causa del greuge. Això sí, admetia una situació "insostenible" i "discriminatòria", però s'oposava a un rescat global de peatges per l'elevat cost per a la Generalitat.
ARA
Retorn al 2011. En les últimes eleccions, però, el programa electoral de Montilla s'aturava poc en aquesta qüestió. Plantejava, ras i curt, "descomptes de fins al 100% en els peatges" per a vehicles amb alta ocupació, per als no contaminants i per als conductors sense alternativa de trajecte i amb alta recurrència de pas. Aprofitant el #novullpagar, el PSC ha carregat contra el govern de CiU per haver apujat els peatges, per haver eliminat bonificacions i per haver encès la revolta. La solució, pel PSC, passa per restituir la política tarifària del 2011.

ERC

ABANS
Lliure de peatges. ERC va impulsar el 2001 la campanya Catalunya lliure de peatges . De fet, els republicans han fet d'aquesta reivindicació un dels seus cavalls debatalla. En el programa del 2003 confluïa amb el PSC en la necessitat d'un fons de rescat de peatges que es nodrís dels impostos de les concessionàries i d'un òrgan de gestió mixt de la Generalitat i les concessionàries per a la gestió unificada per avançar cap a la recuperació de la concessió. El 2006 hi afegeix la creació d'un pla de rescat o minimització de peatges.
ARA
Retorn a la protesta. Després del pas pel Govern, ERC continuava plantejant en el programa del 2010 pràcticament les mateixes propostes que el 2006, la demostració més evident dels avenços més que limitats en matèria de peatges. Ara s'ha adherit al #novullpagar i torna a la càrrega articulant de nou el Catalunya lliure de peatges , aquest cop de bracet de Solidaritat Catalana i dels impulsors de la campanya de desobediència. Nega la legalitat de les multes als insubmisos i, com SI, ofereix assessorament legal a les persones que rebin sancions.

ICV

ABANS
Rescat sense cost. Els ecosocialistes parlaven de rescat global progressiu de peatges en el programa del 2003, a partir d'un pla de reducció dels preus sense cost públic, per tornar-los a donar en concessió amb criteris que frenessin els "beneficis exorbitants" de les concessionàries. Llavors els beneficis de les empreses ja arribaven al 50% de la facturació anual. La seva proposta passava per substituir el model de peatges per una ecotaxa. El 2006 mantenen plantejaments i reconeixen que cal "tornar a centrar la qüestió dels peatges".
ARA
La pressió del poder. Ja en el seu programa del 2010 afegeix amb més força la idea que "qui contamina, paga". Però si el 2006 advocaven per un rescat global de peatges per reconcessionar-los amb criteris sostenibles, quatre anys més tard concreten més l'aposta i s'oposen al "rescat indiscriminat", perquè suposa abocar diner públic als usuaris privats. Plantegen la gratuïtat dels peatges per al transport públic. Amb la revolta, consideren que ha quedat clar que el poder econòmic mou els fils del govern de CiU en funció del seu interès.

Més continguts de