Publicitat
Publicitat

NUTRICIÓ

Partidaris i detractors de la llet expliquen els seus motius

Quina llet!

Entre un 11% i un 15% de la població de l'estat espanyol és intolerant a la lactosa, segons les dades facilitades pel catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Sergio Calsamiglia. Tot i això, Salvador Navarro, del servei de gastroenterologia de l'Institut de Malalties Digestives i Metabòliques de l'Hospital Clínic, creu que aquesta xifra arriba, en realitat, fins al 50% perquè hi ha moltes persones a qui la llet no se'ls posa bé, però no se'ls ha diagnosticat intolerància a la lactosa. Molts descobreixen quan deixen la llet i els seus derivats que s'acaben els malestars digestius, i l'abandonen per anar a tastar altres tipus de llet, com la de soja, ametlles, civada o arròs.

Lleters de Catalunya afirma, però, que el corrent d'abraçar altres tipus de llets és una moda, i que el problema radica en la falta de l'equilibri nutricional. El problema no seria la llet sinó el fet de menjar poques verdures, hortalisses, llegums i cereals.

Intolerància a la lactosa

Xavier Anguera és una d'aquestes persones que va passar anys i panys patint malestars digestius. Li deien que tenia el còlon irritable i que l'origen era nerviós. No li sabien donar cap altra explicació. Un dia un metge de l'aparell digestiu es va decidir a fer-li unes proves d'intolerància a la lactosa.

El Xavier va haver de prendre un sobre de lactosa dissolta en un got d'aigua en una habitació on només hi havia un llit per estirar-se i un lavabo adjacent. Al cap de 10 minuts li va fer l'efecte i va començar a anar al lavabo. Cada vegada que hi anava havia d'avisar la infermera, que s'ho anava apuntant. Va estar-se dues hores anant-hi a intervals força curts al principi i més lents després. Tot plegat amb "uns dolors d'una magnitud considerable", recorda. Finalment, el resultat va ser que era intolerant a la lactosa. Tenia 20 anys i mai ningú no ho havia sospitat. Ni tan sols ell mateix.

Marta Dalmau, en canvi, no s'ha arribat a fer mai cap prova d'intolerància a la lactosa, però ella mateixa es va adonar que sempre que prenia un tallat, formatge o algun aliment preparat amb làctics es trobava malament. De fet, fins i tot recorda que quan era petita la llet amb Cola Cao que prenia al matí se li posava malament. La seva mare li deia que era normal, perquè de vegades la llet de vaca "es creua". Fa un any, parlant amb unes amigues que havien abandonat el consum de la llet de vaca per altres de vegetals, va fer el pas. "Ara prenc llet de civada amb els cafès, i els iogurts que menjo són de soja biològics", explica.

I la veritat és que es troba molt millor. Ja no sent la panxa inflada ni pesada com quan prenia làctics. "Em trobo molt millor perquè no només he deixat de tenir molèsties, sinó que em sento amb més energia".

Casos en augment

Sigui com sigui, el cas és que experts com Lucía Redondo, diplomada en dietètica, o el nutricionista Marc Vergés asseguren que els casos d'intolerants a la lactosa estan augmentant actualment.

A l'hora de buscar-ne possibles causes, Redondo assenyala l'alimentació actual. "Es mengen molts aliments processats i refinats que provoquen que la flora bacteriana s'alteri i que no segregui la lactasa, que és l'enzim que fa digerir la lactosa". De fet, la intolerància a la lactosa ha arribat a tal punt que les farmàcies venen suplements de lactasa perquè les persones se'l prenguin just abans d'un àpat format per làctics. "Així s'asseguren poder-los absorbir i no tenir problemes digestius", diu Redondo.

Per la seva banda, Marc Vergés assenyala com a causa de l'augment d'intolerància la mateixa naturalesa humana, que, amb el temps, perd la capacitat d'absorbir la lactosa. Segons aquest nutricionista, "els adults no tenen cap necessitat de prendre llet, perquè no hi ha cap nutrient que no es pugui obtenir d'altres aliments". Tradicionalment s'ha pensat que la llet era la font per a la bona salut òssia, pel calci, però hi ha estudis que demostren que no és així.

Continua Lucía Redondo: "S'ha arribat a assegurar que de la llet de vaca se'n pot absorbir més ràpidament el calci, però si hi aportem xifres concretes veiem que del calci de la llet se n'absorbeix un 30%, mentre que del bròquil n'absorbim un 60%". És més, els països més consumidors de làctics, com ara els EUA, "són els països on hi ha més osteoporosi", segons Redondo. Marc Vergés explica que "la raó principal del consum de làctics és que agraden i creen dependència, per culpa de les casomorfines que contenen".

La presidenta de l'Acadèmia Homeopàtica de Barcelona, Teresa Bravo, explica que els habitants dels països nòrdics no perden l'enzim de la lactasa i, per tant, poden digerir perfectament la llet i els derivats làctics fins a fer-se avis. Per contra, els habitants dels països de la conca mediterrània i també els africans la perden ben aviat. "És habitual trobar-se amb criatures de quatre anys a qui ja els comenci a costar digerir-la". Curiosament els països nòrdics, on més tolerància digestiva hi ha a la lactosa, són els països més conscients del possible malestar que pot causar la llet. Per això a Finlàndia o a Suècia és habitual trobar-hi els plats de les cartes dels restaurants amb una nota que especifica si estan fets amb làctics o no.

Defensa de la llet

No obstant, una responsable de Llet Nostra, adscrita a Lleters de Catalunya, Ada Pulido, creu que és una moda posar-se en contra de la llet de vaca. "No hi ha cap aliment que sigui bo ni dolent en si mateix, sempre que se sàpiga prendre amb mesura". L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va crear una piràmide dels aliments en què situava els ous i la llet a la cúspide."El que passa és que les persones han descompensat la piràmide nutricional", diu Pulido, que creu que el problema no és que es begui massa llet, sinó que es mengen poques hortalisses i verdures. I encara hi ha un altre factor: fa 50 anys les persones no digerien una quantitat de proteïnes diàries tan elevada com ara. "Avui es menja carn per dinar i per sopar. Abans se'n menjava un cop al dia, com a molt, i per això era indispensable la llet", diu Pulido. Ara ja no és així i, per tant, la millor recomanació, diu, és seguir el que marca l'OMS: "Beure entre 2 i 3 gots de llet de vaca al dia per als adults i 3 o 4 en el cas de les criatures, adolescents i embarassades".

Més continguts de