Rosa Artells: “La genètica no ho explica tot, però ens ajuda a comprendre”

Tot i que va començar fent investigació oncològica a la Universitat de Barcelona, Rosa Artells va acabar orientant-se a la pràctica esportiva i l’any 2014 va decidir fundar SM Genomics, una empresa ubicada al Parc Científic de Barcelona que vol acostar els últims estudis genètics als esportistes amateurs. El novembre passat van rebre el premi Empresa i Esport a la Innovació que atorga el clúster català de l’esport (Indescat), i també han posat en funcionament un nou test de nutrició que analitza les necessitats energètiques de cada persona depenent de les seves variacions d’ADN.

Què és el test genètic de lesions?

A partir d’una mostra de saliva mirem tot un conjunt de polimorfismes genètics -o sigui, variacions de l’ADN- i els relacionem amb tres factors: la taxa lesional de l’esportista, la gravetat i el temps de recuperació per a possibles lesions en músculs, tendons i lligaments. A través d’aquestes dades, es poden detallar quins són els punts dèbils de cada esportista -n’hi ha, per exemple, que poden ser poc propensos a lesions, però que, en canvi, en cas de patir-ne una, segurament tindran un període de recuperació més aviat llarg, o al revés- i establir una sèrie de recomanacions sobre quin tipus d’exercicis et serviran per treballar els teixits de la millor manera possible.

Vau començar a investigar amb futbolistes professionals, però ara voleu fer arribar aquests tests a tothom.

Sí, vam començar amb els futbolistes que portava el doctor Pruna al FC Barcelona i això ens va proporcionar un material molt potent, però després ens vam adonar que hi havia molts esportistes amateurs que també s’entrenen gairebé com si fossin professionals, perquè preparen maratons o altres proves de resistència.

¿La idea és que puguin millorar el rendiment?

Sí, però sobretot que facin esport d’una manera més saludable, intentant lesionar-se al mínim possible. És important conèixer el teu cos, els teus límits. Les proves d’esforç són útils en aquest sentit, i les d’ADN també. No té sentit gastar-te tots els diners del món en el millor rellotge, en la samarreta més maca, i després no fer una simple prova que t’ajudarà a fer aquella activitat física de manera més sana i segura.

¿A través de la nostra informació genètica es pot determinar quin esport se’ns donaria millor, en quin seríem capaços de destacar més?

Tenim previst fer un estudi centrat en això: veure si hi ha unes variacions genètiques que et predisposin a ser millor en bàsquet, per exemple, o en qualsevol altre esport. És evident que hi ha talents que són innats. Però per determinar-ho es necessiten molts casos d’anàlisi, amb jugadors d’esports diferents... Sí que hem fet fa poc un treball amb atletes del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, i hem arribat a la conclusió que hi ha diferències genètiques molt clares entre els que destaquen en curses de velocitat i els que ho fan en proves de fons.

¿Vols dir que els esportistes d’elit, els que veiem triomfar en les grans competicions, tenen un patró genètic molt concret?

No, no és tan exacte. Tant en el cas del rendiment com en el de les lesions, que és el que jo tracto més, hi ha molts factors a tenir en compte; alguns d’intrínsecs, com l’ADN, però també altres d’extrínsecs com poden ser el clima, la temperatura, el calçat utilitzat, el terreny de joc on competeixes... Podríem dir que la genètica no t’ho explica tot, però t’ajuda a comprendre.

¿Pot arribar un moment en què els clubs exigeixin el test genètic a un jugador abans de contractar-lo?

De vegades m’ho han demanat, si aquest test serveix per descartar un fitxatge o fins i tot per demanar una rebaixa en el preu quan hi ha un traspàs entre clubs. Però no ho hem fet mai; no m’interessa gens entrar en això. La idea és treballar per a la prevenció i perquè el rendiment de l’esportista sigui òptim. A més, hem de tenir clar que només parlem de predisposicions: pot ser que tinguis una predisposició alta a un tipus de lesió, però si ho saps, ho tens present i t’entrenes bé, probablement no la patiràs mai.

Quina és la principal dificultat que trobeu a l’hora de fer aquest tipus d’estudis?

Una és que per treure’n conclusions i poder validar els estudis necessites unes mostres molt àmplies. En el cas del doctor Pruna vam tenir la sort d’accedir a 72 futbolistes professionals, dels quals teníem molta informació prèvia: lesions anteriors, entrenaments, alimentació... Però no sempre és fàcil accedir a aquest perfil de població. I es necessita temps, recursos...

En aquest sentit, ¿com està la investigació genètica a Catalunya?

Pel que fa a genètica i esport, no hi ha gaires coses. A mi m’encanta la investigació, però en l’àmbit privat costa impulsar aquests projectes; és molt dur ser emprenedor.

¿I els clubs de primer nivell hi estan apostant?

Sí, nosaltres ja hem treballat amb alguns clubs i cada vegada n’hi haurà més. Clubs que ho tenen tot absolutament pautat no renunciaran a poder conèixer aquestes dades.