Barcelona planteja nous centres turístics perquè la Rambla deixi de ser "un parc temàtic"

BarcelonaEl nou gerent d'Hàbitat Urbà de Barcelona, Vicent Guallart, creu possible reconquistar la Rambla per als barcelonins, molts dels quals han "fugit" els últims anys d'aquesta mítica artèria de la capital catalana davant els rius de turistes que fan gairebé impossible transitar-hi.

Guallart, elegit per l'alcalde Xavier Trias per dirigir l'urbanisme de Barcelona els anys vinents, reconeix, tot i això, en una entrevista a Efe, la dificultat d'aquest repte, ja que la Rambla és una "icona mundial", a l'altura gairebé de Times Square a Nova York, Piccadilly Circus a Londres o la plaça del centre Pompidou (Beaubourg) a París.

"Són llocs tan importants en l'imaginari col·lectiu, que és molt complicat restringir les activitats; l'important és que les que es facin siguin de més qualitat. Que vingui molta gent és bo, però s'ha d'ordenar sense transformar-lo en una escenografia", indica aquest arquitecte, per qui l'hàbitat urbà no pot estar dirigit a satisfer principalment les necessitats del turista.

En aquest sentit, assenyala que hi ha ciutats a les quals Barcelona "no caldria semblar", i posa l'exemple de Roma, ja que segons Guallart, a la capital italiana hi ha zones tan sobreexplotades pel turisme que "ja no semblen una ciutat sinó un parc temàtic", cosa que també ocorre, diu, a Venècia.

"Hem d'allunyar-nos de la temptació de comercialitzar qualsevol racó de Ciutat Vella i de l'Eixample. No m'agrada la clara sobreexplotació del centre. Com a resident em sorprenen aquestes situacions. La ciutat ha cedit aquest espai públic en excés per al turisme, però que clarament va malament, perquè un tipus de turisme allunya a un altre", insisteix.

Un dels reptes per descongestionar la Rambla de turistes i fer que els residents tornin a passejar per elles és generar nous pols d'atracció. "Hi ha barris que a vegades sembla que no siguin Barcelona, perquè han estat desafavorits; cal actuar i invertir en ells i pensar en aquestes zones perifèriques amb la mateixa intensitat", explica.

Guallart afirma que "la millor manera de conservar el patrimoni és augmentar-lo", és a dir, definir nous destins, també en aquests barris, i assenyala alternatives: "El Turó de la Rovira ofereix potser la millor vista de Barcelona, hem de fomentar que el turista pugui arribar-hi, perquè el turisme no és només el lloc, són també les infraestructures que permeten que puguin ser gaudides per les persones", afirma l'urbanista.

En aquests moments, subratlla, la majoria dels punts més visitats de Barcelona estan situats a l'eix Montjuïc, Ciutat Vella, Passeig de Gràcia i Tibidabo -amb excepció del Camp Nou i la Sagrada Família-, una estructura de mobilitat "vertical" quan la capital catalana té un forma clarament el·líptica, que queda desaprofitada.

A més, remarca, cal dirigir el visitant també cap a l'àrea metropolitana barcelonina, amb un bus turístic metropolità, que podria tenir parades, per exemple, a la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló) o al monestir de Sant Cugat (Vallès Occidental).

Sobre possibles intervencions urbanístiques a l'entorn de la Sagrada Família, Guallart assegura que no està en la seva agenda immediata, encara que reconeix que això no és obstacle perquè l'ajuntament actuï per millorar la mobilitat davant els problemes que generen les desenes d'autobusos que descarreguen milers de turistes desitjosos de conèixer el temple de Gaudí, el lloc més visitat de Barcelona.

"És una obra que està en construcció, que té una sèrie de reptes urbanístics que caldrà afrontar en el seu moment", indica Guallart sobre el futur de la façana del temple que cau sobre el carrer Mallorca, i que es veu encaixonada pels edificis d'habitatges situats davant.

Sense voler entrar a parlar de possibles expropiacions -els immobles afectats es van construir en terrenys qualificats de zona verda-, el gerent d'Hàbitat Urbà recorda que la situació econòmica està marcada per la crisi i "unes expectatives de temps difícils", pel que qualsevol inversió municipal que es faci a la ciutat hauran d'ajudar a l'economia i millorar la qualitat de vida