Ramon Simó, nou director del Grec

BarcelonaEl Grec no quedarà sense govern ni un sol dia. Quatre jornades abans que conclogui l'edició d'aquest estiu, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, va anunciar ahir el nom del successor de Ricardo Szwarcer. El director de teatre i escenògraf Ramon Simó dirigirà el festival de Barcelona els pròxims quatre anys, prorrogables a un any més.

Simó arriba amb l'encàrrec específic de "ser capaç d'obrir el festival a un sector de la ciutat més ampli que pot no haver-s'hi sentit convidat". Ciurana també opina que "el Grec ha de ser més viscut, la gent se l'ha de sentir seu; ara pots passar per Barcelona i ni assabentar-te que s'està fent el Grec". Les demandes que fa a Simó continuen amb reptes més concrets, com mantenir l'aposta per la dansa i pel circ, el suport a la creació local i a les apostes emergents i la millora de la programació musical per donar-li segell propi. A més, va posar damunt la taula la possibilitat que el festival s'obri també a les arts plàstiques i a la literatura.

Període de reflexió

Ramon Simó ahir no va poder donar gaires titulars, sobretot si es té en compte que no fa ni una setmana que ha acceptat el càrrec -elecció, per cert, que el PSC va criticar per ser "un nomenament a dit" i no resultat d'un concurs públic, va declarar l'anterior delegat de Cultura de l'Ajuntament, Jordi Martí-. Tot i això, Simó va obrir diversos interrogants interessants, que apunten a canvis significatius de format. "El primer dilema que em plantejo és si és millor concentrar l'oferta del Grec en un espai concret o és millor dispersa-la per tots els teatres de la ciutat", es plantejava. Les pistes que va donar indiquen que apostarà més per la concentració. També va posar en dubte la programació actual, que barreja les obres de temporada de tots els teatres amb l'oferta pròpiament de festival. "Ara ve un període d'escoltar molta gent", va assegurar.

L'objectiu, com van repetir en diverses ocasions, és evident: "Volem que sigui més participatiu. Potser no tot ha de passar en espais tancats", va apuntar el director. I com que durant tres anys va ser responsable artístic del festival de Tàrrega, la conclusió era inevitable. "Però no només es tracta de fer més espectacles de carrer; potser sí que estaria bé que hi hagués més activitats gratuïtes, però sobretot que l'accés sigui més fàcil. Els festivals han de ser reconeixibles. Has de tenir coses que es repeteixin perquè això formi part de la vida de la ciutat".

Simó també va ressaltar que "el Grec és l'únic festival d'Europa que no té hub ", un punt de trobada que serviria també per millorar el vessant pedagògic de la mostra, ara inexistent, i motivar l'intercanvi entre els creadors, així com amb el públic. "Hem de mirar com ens vinculem d'una manera constant amb la ciutat, un festival no s'esgota en un mes". Ara bé, va advertir que són coses lentes: "D'avui a demà no girarem el mitjó".

L''Arcàdia' de Simó

La llarga cua canosa de Ramon Simó també té una llarga trajectòria en el panorama teatral. Professor de l'Institut del Teatre, escenògraf i gran director d'escena, Simó ha signat un dels últims èxits del TNC, Copenhaguen , que s'afegeix a una quarantena d'obres més que ha estrenat durant els últims vint anys, amb títols tan recordats com l' Arcàdia , de Tom Stoppard, i Escenes d'una execució , de H. Barker, clàssics com La dama de Reus , Aigües encantades i Fuente Ovejuna i exercicis d'experimentació circense com Petita feina per a pallasso vell . Ha dirigit espectacles musicals amb Bruno Oro i el quintet Lisboa Zentral Café. A més de la fira de Tàrrega, ha format part del consell assessor del TNC. Totes aquestes facetes, no les pensa abandonar: "No renunciaré a la meva carrera. És el que m'alimenta i el que m'ha portat fins aquí", va dir.