Rasquera diu 'sí' a la marihuana per sortir de la crisi

RasqueraLa marihuana com a revulsiu econòmic d'un petit municipi agrícola de secà de la Ribera d'Ebre que viu ofegat per la crisi. L'Ajuntament de Rasquera ha vist en el conreu de cànnabis a càrrec de l'Associació Barcelonesa Cannàbica d'Autoconsum (ABCDA) una sortida a l'asfíxia econòmica i als índexs d'atur disparats. Amb aquest objectiu, el ple ha aprovat un contracte privat amb l'entitat per acollir al terme municipal una plantació destinada a l'autoconsum dels seus associats. L'alcalde, el republicà Bernat Pellisa, ha destacat que el projecte, que s'empara jurídicament en la no-penalització de l'autoconsum, reportarà uns 1,3 milions d'euros en dos anys, així com la creació d'uns 40 llocs de treball. Pellisa i el seu equip de govern (ERC) treballaven des de fa temps amb la idea, a la qual fa set mesos que van començar a donar forma concreta juntament amb l'ABCDA, una entitat que aplega 4.500 socis. Aquest dimecres a la nit han portat en un ple amb l'assistència d'uns 300 veïns la seva concreció legal i política. Els tres regidors de CiU a l'oposició han votat en contra perquè en qüestionen la legalitat i la viabilitat econòmica.

Per posar fil a l'agulla, a banda del contracte privat, la corporació ha aprovat crear dues entitats públiques empresarials: Rasquera Gestió Econòmica (GER) i Rasquerana de Recerca i Interpretació de la varietat vegetal Cànnabis Sativa (RRICA). Seran, precisament, aquestes dues societats les que s'hauran d'encarregar de gestionar l'ús dels terrenys propietat de pagesos que, cedits al consistori mitjançant un banc de terres, acullin aquest conreu.

La plantació d'ABCDA està prevista en una finca de set hectàrees on la marihuana es conrearà juntament amb altres espècies –com cereals o remolatxa– dins d'un cicle de conreu ecològic rotatori. Segons ha precisat Pellisa, es tractarà d'una explotació destinada "només a cultiu de cànnabis per als seus socis", amb informes pericials i un registre que els identificarà.

El consistori disposa d'un informe tècnic i jurídic que avala el projecte. "Existeix una jurisprudència consolidada al respecte", ha assegurat l'advocat Oriol Casals, un dels autors de l'estudi, segons el qual el "conreu per autoconsum no és constitutiu de delicte". El lletrat, però, ha admès que es tracta d'un tema "delicat" que requereix anàlisis cas per cas davant el zel de les autoritats.

Cinc o sis projectes més

A remolc de l'entitat barcelonina, l'alcalde confia que n'arribin altres d'interessades en el municipi per conrear cànnabis o, fins i tot, produir llavors, que ara s'importen. "Tenim cinc o sis projecte més disposats a venir a Rasquera", ha assegurat. Es tracta, ha subratllat, d'una ambiciosa iniciativa, "pionera" a Europa, que vol obrir camí en aquest camp i posar sobre la taula la necessitat de regular aquesta pràctica, estendre els tentacles cap a la investigació amb finalitats lúdiques, però també terapèutiques, i poder obtenir-ne un benefici econòmic.

Una qüestió "'d'oportunitat" i "necessitat", segons Pellisa, per aprofitar les condicions del terreny, la climatologia i l'experiència agrícola de la població. "L'Ajuntament vol ordenar i regular el consum de cànnabis, que una administració pública faci una vegada per totes la feina que li encomana Nacions Unides. Si serveix per obrir ulls i recaptar impostos de l'economia submergida que va al mercat alimentant màfies i això ens permet generar llocs de treball i seguretat per a tota la població, esperem que el Govern es manifesti. Serem lleials amb les administracions supramunicipals", ha explicat als veïns.

Una de les prioritats serà, també, ha assegurat l'alcalde, fomentar la "seguretat" al voltant del conreu i l'autoconsum. Per corroborar aquest plantejament ha anunciat la creació d'una "taula de seguretat" per estudiar i implantar el model "un context d'ordre", amb representants de les administracions i entitats implicades.

Pla anticrisi

L'operació, segons els càlculs de l'Ajuntament, reportarà a les arques municipals, que acumulen un deute d'1,3 milions d'euros, uns 550.000 euros anuals en concepte de lloguer dels camps i despeses jurídiques i de seguretat. ABCDA, a més, pagarà 36.000 euros per la signatura del conveni. Uns diners que, a banda de permetre respirar les finances del consistori, han de ser la base principal per nodrir el pla anticrisi –del qual forma part el projecte– que l'equip de govern ha aprovat aquest dimecres a la nit amb l'objectiu de dinamitzar l'economia, incentivar el turisme rural, mantenir la població al territori i conservar l'entorn natural.

De fet, la mateixa activitat suposarà l'ocupació de cinc persones, però Pellisa calcula que el moviment que generin els ingressos pel cànnabis pot arribar a donar feina a una quarantena, a través de les empreses municipals creades. "Vull pensar que tenim una majoria social favorable. En el context actual de crisi, la gent ho veu com una oportunitat", ha assegurat després del ple.

Un dels assistents a la sessió, Joan Usac, ratificava aquest plantejament. "Donar feina al poble, que tiri endavant, fa falta. Ho trobo bé pel futur del poble. Perjudicis? No crec que n'hi hagi. És també investigar per la gent que té malalties com la fibromiàlgia", ha indicat. La idea, però, toca el voraviu entre els sectors més conservadors. "Es riuen de nosaltres tots els pobles. El turisme no funcionarà: els pares truquen als mestres per dir-los on els poses a la casa de colònies. Això ens perjudicarà: a Salou, amb la gent que anava borratxa, el turisme va marxar", ha explicat Lucrècia Bladé (CiU).

El debat polític, en un ple poc habituat a una elevada expectació i una munió de càmeres, ha enfrontat també equip de govern i oposició. Després de recriminar a l'alcalde que no hagués plantejat una consulta popular sobre la qüestió, el portaveu convergent, Berenat Farnós, ha dubtat de la legalitat del conreu –tot recordant que el Codi Penal el sanciona– i ha alertat que el projecte podria "posar en perill el bon nom, la imatge i la reputació" del poble.

Segons ha argumentat, el consistori podria enfrontar-se a perjudicis jurídics i econòmics derivats de possibles responsabilitats penals. "Fins i tot en les situacions econòmiques més complicades s'ha d'optar per la legalitat", ha assegurat, després d'una batalla dialèctica amb el batlle sobre la responsabilitat de l'endeutament municipal.