Publicitat
Publicitat

SOCIETAT

Rasquera repta l'Estat a regular el conreu de cànnabis i nega que l'Ajuntament envaeixi les seves competències

Felip Puig no pronunciarà el pregó, malgrat haver confirmat que ho faria

L'Ajuntament de Rasquera (Ribera d'Ebre) es llançarà de ple en la batalla judicial per defensar la legalitat de la plantació de cànnabis després que el Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona hagi suspès cautelarment la creació de l'empresa municipal que emparava el projecte i el conveni amb l'entitat d'autoconsum ABCDA. A més d'anunciar un recurs contra la suspensió, l'alcalde de Rasquera, Bernat Pellisa, i l'assessor legal del projecte, Martí Cànaves, han exigit a l'Estat que reguli definitivament el marc legal del conreu de cànnabis. Neguen haver envaït les seves competències i recorden que el més perjudicat per la paralització és el consistori, que deixarà d'ingressar 1,35 milions d'euros. En la seva primera compareixença conjunta des que el projecte sortís a la llum pública, tant Pellisa com Cànaves han celebrat la notícia d'una primera resolució judicial sobre la plantació, malgrat ser contrària els seus interessos, perquè permet traslladar al debat jurídic la seva viabilitat. Com a primer pas, tots dos han anunciat la presentació d'un recurs contra la decisió del Jutjat del Contenciós Administratiu abans del 24 de juliol, quan acaba el termini, que anirà acompanyat dels arguments del consistori en contra del contenciós. "Tot s'ha analitzat superficialment i amb falta de rigor", ha apuntat Cànaves.

Segons ha raonat l'advocat, la resolució de suspensió del conveni entre l'ABCDA i el consistori no ha justificat ni motivat els suposats danys que ocasionaria. L'advocat també ha argumentat que la suspensió de l'acord de ple que crea l'empresa municipal Rasquerana de Recerca i Interpretació de la Varietat Cànnabis Sativa L (RRICA), que havia de gestionar el projecte, "no està motivada" i en cap cas precisa els organismes afectats ni les competències concretes sobre salut pública i seguretat ciutadana que podria enviar l'Ajuntament.

"Envaïm competències però no ens deixen aprovar aquesta entitat. Si no ens deixen néixer com podem demanar les llicències a l'Agència Espanyola del Medicament? Des de fa quinze anys a Catalunya molts malalts volen accedir directament al cànnabis. Històricament, Bayer ha cultivat opi a Espanya per a elaborar medicines i ningú ho ha qüestionat. Tenim molts enemics: la indústria farmacèutica el primer. Si fóssim una multinacional no ens dirien res", ha lamentat el representant legal, qui considera que la jutge ha acabat situant-se "al costat del gran", de l'Estat, a l'hora de resoldre.

Per al consistori, la suspensió suposa una "pertorbació clara dels interessos generals", regirant així l'argument del govern espanyol, i subratllant que la política de drogues "afavoreix les màfies i la corrupció" que afecta partits, cossos policials i societat en general. "Cal intentar ordenar una situació que es dóna arreu de l'Estat. Ens aturen un contracte que ens permetia donar una sortida a la crisi amb 1,3 milions d'euros que es començaven a cobrar aquest mes. La llei s'ha d'interpretar segons la realitat social actual", ha afegit Cànaves.

Segons argumenten, en el cas de Rasquera el consistori s'ha limitat a fer d'"intermediari" entre l'associació i un particular per arrendar les terres que possibilitarien la plantació d'autoconsum. Una situació, recorden, que es produeix freqüentment arreu de l'Estat espanyol. En aquest context, tant l'advocat com l'alcalde, han reclamat públicament posar fi a la "hipocresia" que envolta la qüestió del cànnabis i han exigit a l'Estat que posi fil a l'agulla a l'hora de regular el món de les drogues. "Madrid es limita a dir-nos que té les competències. Fa trenta anys que les tenen, però per a què?", ha insistit el mateix advocat. "La majoria de la població està a favor d'ordenar-ho", ha afegit.

Des del punt de vista judicial, serà un procés "llarg i difícil", segons ha reconegut Pellisa. Tot i assegurar que va ser el mateix consistori que ja es va autoimposar cautelarment la paralització, l'alcalde ha assegurat, en contraposició als arguments de la suspensió, que és el mateix consistori el que resultarà més perjudicat per la resolució. Després d'haver rebut 30.000 euros del conveni de l'ABCDA, encara quedava pendent i han quedat a l'aire el cobrament de 6.000 euros més i, a partir d'aquest juliol, el cobrament dels 54.000 euros mensuals durant dos anys: 1,35 MEUR en total. "És un greuge potent", ha indicat, per ressaltar que la resolució reconeix el possible "lucre cessant" si, finalment, la Justícia dóna la raó als promotors del projecte.

Malgrat tot, el fet que el consistori inclogués 600.000 euros dels beneficis de la plantació dels 740.000 sol·licitats al Ministeri d'Hisenda per poder fer front als pagaments dels proveïdors no afectarà l'estabilitat de les finances municipals. Pellisa, molt crític amb el funcionament del sistema de partits i la seva dinàmica, ha volgut "tranquil·litzar" els escèptics amb la iniciativa que posen en dubte la viabilitat del consistori i ha anunciat que ja disposa d'un "nou pla d'ajust" sense aquests ingressos que es "farà públic, si s'escau". Entre d'altres mesures, ha precisat, s'han detectat habitatges habitats que no tributaven fins ara.

Puig no farà el pregó

D'altra banda, Pellisa ha anunciat aquest divendres que, finalment, el conseller d'Interior, Felip Puig, no podrà pronunciar el pregó de les festes majors el pròxim 3 d'agost. Tot i la invitació formal del consistori i la confirmació inicial que hauria rebut per part del conseller, aquest, finalment, hauria excusat la seva absència a través del seu cap de gabinet per "motius d'agenda". L'alcalde, però, creu que darrere d'aquest canvi hi ha una persecució partidista que arrenca des que va manifestar la seva oposició al cementiri nuclear.

"La negativa és el resultat d'una suma d'actes i pressions cap a l'Ajuntament i cam a mi en els últims anys per part de CiU", ha argumentat, tot acusant obertament l'exalcalde de Móra la Nova, Joan Sabanza, i l'actual alcalde de Tivissa i president del Consell de la Ribera, Jordi Jardí, d'estar al darrera d'aquestes pressions per "menysprear i menystenir" la seva figura amb contraprogramacions d'actes públic durant els últims tres anys.

Acusació particular en el cas del foc

Per últim, i fora de la qüestió del cànnabis, l'alcalde ha anunciat que el consistori es presentarà com a acusació particular un cop s'aixequi el secret de sumari que manté el jutge de Gandesa sobre la investigació de l'incendi forestal del passat mes de maig. "Volem esbrinar les causes i esclarir qualsevol dubte al respecte. Som part interessada", ha tancat.

Més continguts de