Realitat virtual per tractar els pacients amb TDAH

BarcelonaL'Esther Sanz té 39 anys i va ser diagnosticada amb el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) en fa només cinc. "He viscut una vida de mandrosa sense ser-ho. Si m'haguessin dit que tenia TDAH quan era una nena tot hagués sigut més fàcil", assegura convençuda. Ella és un dels 90 pacients que han iniciat una prova pilot a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona per determinar si aquesta patologia es pot tractar sense fàrmacs, un experiment en el qual les sessions de realitat virtual estan dissenyades per produir els mateixos efectes que els medicaments.

"Sempre era l'última a fer la motxilla i l'última a sortir de classe", rememora l'Esther. No perquè volgués, sinó perquè el cap li marxava cap a una altra banda i es despistava. "Em deien que no volia fer res", afegeix. Les dificultats per fer els deures són les mateixes que pot tenir ara quan, per exemple, està cuinant un ou ferrat i se n'oblida. Ara, que és mare, se n'alegra que aquest tipus de trastorns puguin diagnosticar-se abans i, davant la possibilitat que puguin tractar-se sense medicaments, es mostra il·lusionada: "M'agradaria no haver de prendre pastilles", assegura, tot i que també admet que a ella li han funcionat i no li han suposat cap efecte secundari.

Amb el TDAH "no s'ha de caure en simplificacions", diu Josep Antoni Ramos-Quiroga, el cap del servei de psiquiatria de l'Hospital Vall d'Hebron. Ell és l'encarregat de supervisar la prova pilot, que s'ha desenvolupat amb la col·laboració de l'Institut Karolinska d'Estocolm i l'empresa catalana Psious, i que de moment només aplicarà el centre barceloní. Amb unes ulleres de realitat virtual, els pacients es veuen immersos en un bosc, o bé sota l'aigua, i enmig d'aquest exercici de relaxació són sotmesos a estímuls com la caiguda d'una fulla o l'aparició d'un peix. La teoria és que d'aquesta manera "augmenta la capacitat d'atenció i el control de la impulsivitat", explica Ramos-Quiroga. "El repte és veure si aquest tractament és igual d'eficaç que el tractament estàndard amb medicaments", apunta.

Les tècniques de realitat virtual per tractar malalties no són noves i, de fet, aquesta idea ja acumula una vintena d'anys de recerca mèdica i pràctica clínica. Actualment s'aplica en trastorns d'ansietat, disminució del dolor en malalts del càncer, ansietat generalitzada i tractament de pors o fòbies. En el cas del TDAH, el Vall d'Hebron serà el primer a veure quins efectes té. De moment només ho faran amb el grup de 90 adults -45 rebran tractament virtual i els altres 45 el convencional-, tot i que la intenció és provar-ho també amb adolescents. A cada pacient se li prescriuran sis sessions, una cada setmana, amb la intenció també de veure si és una xifra adequada.

Ramos-Quiroga identifica tres avantatges amb aquest tipus de tractament. D'una banda l'estalvi, perquè el preu d'unes ulleres de realitat virtual és similar al d'una capsa de fàrmacs que dura un mes -al voltant dels 40 euros-. El segon, que aquest sistema permetria en un futur fer el tractament des de casa, i això aporta comoditat al pacient. Per últim, que d'aquesta manera es podria augmentar el nombre de persones ateses, perquè el temps de les sessions és inferior. En definitiva, es tracta "d'ampliar el ventall de possibilitats" per tractar el TDAH.

Aquest trastorn del neurodesenvolupament, segons la literatura mèdica, afecta el 5% de la població infantil. Però Ramos-Quiroga precisa que només segueixen algun tipus de tractament el 2% dels nens. També s'ha observat que, amb el pas dels anys, en aproximadament la meitat dels casos disminueixen els símptomes, com la falta d'atenció, la desorganització i la inestabilitat emocional. Ara bé, la seva persistència al llarg de la vida està associada a un baix rendiment acadèmic, dificultats per mantenir relacions interpersonals, abús de drogues i, també, uns índexs de mortalitat i criminalitat més alts. Els fàrmacs no són la solució òptima però, en els casos més greus, no tractar el TDAH pot tenir conseqüències nefastes, conclou.