Una de les moltes coses que uneix els germans Jordi i Lluís Bou, de 47 i 49 anys, és l'experiència d'haver passat pel quiròfan per un trasplantament. Els dos germans tenen una malaltia genètica, poliquistosi renal, que afecta els ronyons i provoca nombrosos quists en aquest òrgan. Al primer que li van diagnosticar va ser al Lluís. Tenia prop de 30 anys. Com que és una malaltia hereditària, es van fer proves a tota la família i van trobar que el Jordi també la tenia. La malaltia els provocava còlics nefrítics, i l'avenç dels quists els va atrofiar un dels ronyons. Van necessitar tractament amb diàlisi fins que els en van trasplantar un de nou.
El primer a entrar al quiròfan va ser el Lluís. Ell va rebre un ronyó d'un donant cadàver. En el cas del Jordi, la donant tenia cara i nom perquè va ser donació de viu, i el ronyó era el de la seva cosina. La donació d'òrgans és un dels actes més generosos que hi ha i Catalunya és especialment solidària. La donació d'òrgans s'ha incrementat un 21% aquest any i s'han pogut fer un 19,5% més de trasplantaments que el 2010. Fins ara s'han fet 829 trasplantaments "i acabarem l'any amb la xifra més alta de trasplantaments de Catalunya", explica Pere Àngel Montserrat, director de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).
El Jordi i el Lluís mai podran agrair prou als seus donants i familiars el gest que van fer. Els van canviar la vida, ja que estaven condemnats a rebre diàlisi de per vida. "El trasplantament va significar tornar a fer vida normal", diu el Lluís. "Que la meva cosina fes l'esforç de donar-me el seu ronyó és la millor loteria que em podia tocar. No es pot pagar amb res. Em sento molt afortunat", reconeix el Jordi, que recorda que demà farà dos anys del seu trasplantament. El seu germà va rebre el nou ronyó un any abans. Ell va entrar en llista d'espera i un dia que era a l'Hospital Clínic per una revisió li van dir que havien trobat un ronyó compatible. Aquell mateix dia va ingressar perquè li trasplantessin el nou òrgan.
Els trasplantaments de ronyons s'han incrementat un 26%. Se n'han fet 534 aquest any, un rècord absolut. "És un dels òrgans que més ens falten, ja que dos terços dels pacients que estan en llista d'espera ho estan per un trasplantament de ronyó", explica Montserrat. "Es pensa molt en el donant i voldries poder donar les gràcies als seus familiars", explica Lluís Bou.
Com que la poliquistosi renal és una malaltia genètica, hi ha el risc que els seus fills també l'hagin heretat. Els fills adolescents del Lluís tot just ara es faran les proves i reconeix que té un cert "sentiment de culpabilitat" per si això els pot condicionar la vida. El Jordi, més optimista, confia que en cas que el seu fill la desenvolupi, la medicina haurà avançat prou per trobar-hi alguna solució. "A més, ells poden veure que estem fent vida normal". El Jordi reivindica la importància de fer-se donant: "Pots donar vida a molta gent". Estan molt conscienciats. El Lluís explica: "Els meus fills comptaven l'altre dia quants òrgans es poden donar i quantes vides permeten salvar".
