Reforma horària: la conquesta pendent

BarcelonaFa tres anys es feien els primers passos a favor d’una reforma horària que compassés les activitats diàries a Catalunya als horaris de la majoria de països de l’entorn. En el seu tercer aniversari, el repte de la reforma horària encara no és al sac, però els que la van impulsar inicialment i tots els que s’hi han anat adherint pel camí prometen que el 2017 serà decisiu perquè la teoria es traslladi a una realitat palpable.

La llei per la reforma horària s’ha de votar al Parlament en l’últim trimestre d’aquest any, segons recorda l’impulsor de la reforma horària Fabian Mohedano. El text -del qual ja circula un esborrany- vol regular l’organització del temps de l’administració pública per després continuar avançant en la resta d’àmbits fins a un desplegament definitiu de cara al 2018.

Abans, però, de cara al juny, agents socials i econòmics, partits polítics, ens locals i institucions confien trobar prou consens perquè es pugui signar el primer Pacte Nacional per la Reforma Horària. La Generalitat ja ha organitzat taules transversals per treballar sectorialment el que pot suposar la reforma horària a l’educació, al comerç, als mitjans de comunicació o a l’organització dels temps de treball a les empreses. L’objectiu és poder escenificar un consens cada cop més fort sobre la necessitat de transformar els horaris per viure de manera més sostenible i avançar en la conciliació entre la vida laboral i la personal, sosté Mohedano.

La reforma horària parteix de la idea que cal posar fi al desfasament d’Espanya respecte a la resta del món. Advoca per una nova cultura que passi per compactar els horaris. A la pràctica, es tracta d’avançar les activitats diàries, reduint la pausa per dinar al migdia i fent que s’avancin tant l’hora d’inici com la de sortida de la feina.

Laboratori municipal

Els municipis són els fronts més actius -la futura llei els atorga el rol d’acceleradors- a l’hora de desplegar pràctiques pioneres per anar testejant el camí d’una nova organització horària. Mohedano reconeix que el canvi és lent però que va endavant i compta amb el compromís tant de la Federació de Municipis de Catalunya com de l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

Aquesta setmana el món local farà un pas més amb la creació de la Xarxa de Municipis per la Reforma Horària. D’entrada, en formaran part 106 ajuntaments, que comptaran amb una nova plataforma per compartir bones pràctiques que han anat posant en marxa en els últims mesos.

A Prats de Lluçanès, per exemple, el sector de la restauració ha començat a avançar les hores en què comencen a servir menús, de manera que treballen per uns àpats a hores més saludables. En municipis com Girona s’han implementat mesures per garantir la puntualitat i l’eficiència en l’ús del temps en reunions i actes municipials. A Barcelona funcionen des de fa mesos els pactes del temps que treballen per la reforma horària adaptant els horaris dels serveis a les persones o estenent l’administració electrònica.

En altres municipis les mesures pioneres s’han centrat en el comerç. A Lleida es va fer el novembre passat la primera tarda de botigues tancades a les set, però no és l’únic lloc on s’ha posat en pràctica. A Vilafranca del Penedès 200 establiments van sumar-se a abaixar la persiana entre les set i dos quarts de vuit, mentre que a Argentona la meitat dels comerços van adherir-se a la Festa per la Reforma Horària tancant a dos quarts de vuit de la tarda i escurçant la pausa de dinar del migdia.

Aquestes iniciatives, que el món local vol recollir en un banc perquè puguin ser emulades per altres localitats, van acompanyades també d’actes de sensibilització. Xerrades a Terrassa, ponències a Reus i la renovació del compromís del Pacte del Temps a Sant Boi de Llobregat en són només tres exemples.

El temps de la feina

Arribar a un nou pacte sobre la racionalització del temps laboral i que les empreses el facin seu a través de la negociació col·lectiva serà un dels reptes més difícils de la reforma horària. Ho va avisar el Consell del Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) en un informe, en què assenyalava que encara “resta un nou impuls” en aquest àmbit. En les taules de treball, sindicats, patronals i Govern ja hi treballen perquè sigui un dels eixos principals del Pacte Nacional.

El canvi en el temps laboral, augura Mohedano, ha de ser una palanca clau pel canvi en la cultura ciutadana que s’estengui a altres àmbits. “Si plegues de treballar a les cinc, serà més fàcil que et plantegis anar a comprar al teu barri a les sis i que el botiguer pugui plegar a les set”, sosté.