Publicitat
Publicitat

CÒMIC HISTÒRIC

El lluitador antifranquista Miguel Núñez, convertit en personatge de còmic

Vinyetes des de la resistència

El polític comunista Miguel Núñez, abans de morir, va deixar en marxa el projecte d'un còmic que havia de repassar els episodis més importants de la seva vida. 'Mil vidas más' n'és el resultat. I posa la pell de gallina.

El dirigent comunista Miguel Núñez (1920-2008) es descrivia a si mateix com un cocodril vell. "Vaig néixer als anys vint i vaig tenir la sort de viure els anys de la República i els de la Guerra Civil, i també vaig tenir la sort, perquè no dir-ho, de viure els anys de la lluita contra la dictadura". Aquesta sort, que altres anomenarien drama, va ser el combustible que va nodrir la seva vida: dels quaranta anys de franquisme, en va passar vint a la presó i vint en la clandestinitat, sempre en lluita. Ara el còmic Mil vidas más (Edicions de Ponent) desgrana, vinyeta a vinyeta, els moments decisius de la seva mítica trajectòria.

La tortura i la mort digna

No és un còmic estàndard. Obra del guionista Pepe Gálvez i els dibuixants Alfonso López i Joan Mudet, és una mescla de biografia i llibre de memòries, basat en entrevistes amb el líder comunista. El projecte, recorda Gálvez, amic de Núñez, es va gestar en l'agonia del polític: "El Miguel, després de tots els problemes que van haver-hi a Madrid amb aquell metge expedientat per no voler administrar tractaments sedants, va decidir venir a Barcelona a morir tranquil·lament".

I van decidir fer un còmic que deixés constància "no només del que va ser la dictadura, sinó també de com es va fer realitat la democràcia dins de la dictadura per la lluita d'alguns".

Estructurat en capítols que tracten els anys de guerra, la tortura i la lluita clandestina, el còmic humiteja els ulls del lector amb episodis esbalaïdors com l'adaptació del poema El cura verdugo de Ocaña, de Miguel Hernández -van compartir penal-, que administrava l'extremunció als afusellats amb un tret de la seva Star. O els episodis dedicats a la tortura. Gálvez explica que "no tracten només de com Núñez afrontava la tortura, sinó de com era de necessari recuperar el millor de l'ésser humà després d'haver estat sotmès a la tortura: la generositat, la valentia". Per Núñez, el torturat delator no era mai un traïdor: calia rehabilitar-lo per recuperar "els valors que la tortura havia intentat destruir".

No tots els episodis glacen la sang: un dels presos d'Ocaña va rebre una caixa plena "d'una farina grisa que van guisar per completar les faves podrides del ranxo". Van descobrir que s'havien menjat les cendres de l'àvia del pres.

Un projecte conjunt

Mil vidas más ha nascut agermanat amb el documental que Albert Solé ha dirigit sobre la vida de Núñez: Al final de la escapada . "Ell ens va posar en contacte abans de morir", explica Gálvez. "No hi havia material filmat que cobrís buits com el de Núñez travessant els Pirineus amb els maquis". Les magistrals planxes en blanc i negre d'Alfonso López ho fan. Com cobreixen al darrer episodi del llibre, l'únic moment de la seva vida que Núñez no ha pogut narrar: la seva agonia. "Com anem de forces?", pregunta el vell cocodril a l'ànima infantil de Núñez. "El dolor no ens ha espantat mai", respon.

El comissari torturador Juan Creix, a Via Laietana, etzibava aquesta frase als que es resistien a la tortura: "Què et penses, que ets Miguel Núñez?"

Més continguts de