Societat 08/07/2012

Retallades en prevenció, benzina per als incendis

Els focs del País Valencià han deixat al descobert la qüestionable política de prevenció d'incendis del govern. Veïns, alcaldes i bombers critiquen la falta de recursos per la disminució del pressupost.

Salvador Almenar
3 min
El gris de la cendra inunda el paisatge d'Osset, una localitat dependent del terme municipal d'Andilla, un dels més afectats pels incendis dels dies 28 i 29 de juny.

VALÈNCIAEls incendis que han arrasat bona part del pulmó verd del País Valencià han deixat al descobert, d'una banda, 50.000 hectàrees de muntanya i, de l'altra, la qüestionable política de prevenció d'incendis de la Generalitat Valenciana. Des de gairebé el mateix moment que es van declarar els dos focs, veïns, alcaldes i membres de les brigades d'extinció han criticat la falta de recursos per combatre els dos pitjors incendis que han afectat el país en els últims 20 anys.

Ningú dubta que una vegada declarats els incendis, amb les condicions meteorològiques extremes que es van registrar aquells dies, va ser molt difícil fer front als múltiples focus que han afectat sis comarques diferents. Però de la mateixa manera que tots reconeixen la dificultat de l'extinció, també afirmen tots "que els focs s'apaguen a l'hivern". Però, des de fa anys, les brigades forestals que s'ocupen de netejar la mala herba i la llenya seca de les muntanyes valencianes s'han reduït amb l'excusa de la crisi.

Encara que el president valencià, Alberto Fabra, va assegurar dimarts passat que el pressupost s'ha incrementat en un milió respecte al 2011, les retallades en mitjans i personal deixen sense efecte els gairebé 20 milions d'euros que el seu govern destina a la prevenció. Per exemple, el cos de bombers valencians ha patit una reducció pressupostària del 13,6% respecte del 2011. Traduït en euros, el consorci ha passat de tenir una assignació anual de 110 milions als 95 d'aquest any. A més, segons denuncia el sindicat UGT, des de fa dos anys no es convoquen oposicions ni tan sols per cobrir les jubilacions, de manera que el cos de bombers valencians compta amb un 10% menys de personal.

Segons denuncia el sindicat CGT, el personal de reforç contractat per la Unitat de Brigada d'Emergència només treballa tres mesos a l'any, i el nombre total d'efectius de la plantilla disminueix en 350 persones. El sindicat denuncia també la reducció de pressupost del govern valencià per a aquesta brigada contra incendis. Segons les dades facilitades, el 2011 la partida pressupostària va passar de 27 a 9 milions d'euros.

En la mateixa línia, des de CCOO han denunciat que en un any la brigada d'extinció d'incendis ha passat de 870 a 520 treballadors aproximadament. Un fet que, en la seva opinió, demostra "la gran mentida" que suposa l'afirmació del conseller de Governació, Serafín Castellano, en què assegurava que "les muntanyes valencianes estan protegides per més d'11.000 persones". També les brigades de la Diputació de València han patit durant els últims anys una reducció gradual del pressupost. L'última, aquest mateix 2012, quan els 511 brigadistes provincials van haver d'acceptar una reducció salarial i d'horari per evitar acomiadaments.

El precedent del 1994

Entre els incendis del 1994 i els de la setmana passada hi ha moltes semblances. Tots dos són els focs més importants que ha patit el País Valencià en l'últim segle i, en el terreny polític, tots dos han estat utilitzats com a arma llancívola contra el govern de la Generalitat Valenciana. Encara que els gairebé 20 anys que separen un incendi d'un altre han propiciat un canvi de protagonistes, PP i PSPV han demanat dimissions pel que ells consideren una mala gestió en la prevenció d'incendis.

Després del foc de l'estiu del 1994 el PP no va dubtar a demanar la dimissió del president valencià Joan Lerma. Els seus arguments, els mateixos que ara l'oposició fa servir contra els populars: la falta d'efectius que mantinguin nets els boscos durant l'hivern i la falta d'inversió en prevenció. Llavors el PP tenia clar que el desastre ecològic havia de tenir uns responsables polítics i que l'excusa del clima no era prou. En definitiva, la mateixa història que ara però amb un canvi de rols. Ara els socialistes volen la dimissió del conseller Castellano i ell traspassa la responsabilitat als designis de la meteorologia. La història es repeteix.

stats