Retrats que han marcat una època
CaixaForum acull fins a l'octubre Retrats de la Belle Époque , una exposició que recull 76 obres d'artistes com Sorolla, Casas, Boldini, Munch i Toulouse-Lautrec, que repassen trenta anys d'història.
BARCELONA.Somrients, vestits amb robes que deixen veure la seva alta posició social i mirant fixament el pintor, La família de Don Rafael Errázuriz Urmeneta , de Joaquim Sorolla, va presidir la presentació de l'exposició Retrats de la Belle Époque , que es podrà veure des d'avui i fins al 9 d'octubre al CaixaForum.
La mostra ha estat el fruit de gairebé un any d'esforços del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i de l'Obra Social La Caixa, que han treballat per poder recollir aquestes 76 obres de quaranta artistes. Les peces han estat cedides per una trentena de museus i institucions de dotze països diferents i per col·leccions particulars de Madrid, Barcelona, Londres, Nova York i Noruega. Es tracta d'un projecte titànic i "difícil", segons els comissaris, Tomàs Llorens i Boye Llorens, però que ja s'ha rebut amb un "èxit colossal" a València, on ha estat exposada al Centre del Carme.
L'etiqueta Belle Époque designa les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX. La mostra repassa el període que va des del 1880 fins a la Primera Guerra Mundial, un temps de creixement econòmic i tensions polítiques que van generar grans canvis socials. "És un període molt inestable, però alhora molt brillant", va explicar Tomàs Llorens. No tan sols a la pintura, sinó també a la literatura, on destaquen autors com Tolstoi, Flaubert, Zola i Proust, de qui també es pot veure un retrat.
Canvis en l'home modern
El retrat, de fet, va ser el gènere pictòric més representatiu del període perquè va il·lustrar el nou individualisme de l'home modern i l'interès que tenia per la imatge que projectava en el seu entorn social.
Encara que l'exposició repassa la història del retrat a través de tres generacions de pintors, no té una estructura cronològica sinó tipològica, i està dividida en diferents temàtiques. El recorregut comença amb autoretrats d'artistes com Jean-Louis Forain, Eugène Carrière, Giovanni Boldini, John Singer Sargent i Joaquim Sorolla i continua amb els anomenats retrats de societat, font principal dels encàrrecs dels pintors, que tenien com a objectiu representar la posició social de les persones que retrataven.
També hi ha una secció dedicada al retrat psicològic, que es caracteritza per reflectir alguns aspectes del caràcter de la persona retratada, i que moltes vegades no es va acabar d'entendre. "Txékhov es va enfadar amb Braz pel retrat que li va fer. Va dir que no el representava tal com era sinó que el deformava", va comentar Tomàs Llorens.
A l'espai dedicat als retrats de grup és on hi ha el retrat de la família Errázuriz Urmeneta i fins i tot el de la família de Sorolla. Als dos quadres queda patent l'admiració i influència de Velázquez en el pintor valencià.
Monogràfic de Toulouse-Lautrec
Seguint el recorregut per la Sala 4 del CaixaForum s'arriba a l'espai monogràfic de Toulouse-Lautrec, retratista genial de les nits parisenques "de forma inquieta i estilitzada", segons els comissaris de Retrats de la Belle Époque . "Buscava la veritat, però va anar més enllà", van afegir.
El dedicat als retrats a l'aire lliure és el següent capítol de l'exposició. A més de reflectir els nous estils de vida que van sorgir en aquesta època, aquest tipus de retrats aprofundeixen en la immediatesa de l'instant, en el treball de la naturalitat. S'hi inclouen, per exemple, Després del bany. Astúries i Ramón Pérez de Ayala en el jardí de Casa Sorolla , tots dos del pintor valencià, i De tornada a la llar , de Steinlen.
La impressionant Sibil·la d'Anglada-Camarasa i el quadre El francés. Marcel Archinard , d'Edvard Munch, reben el visitant quan entra a l'espai dedicat al retrat com a símbol, que es distingeix per l'interès a arribar a la psicologia del personatge mitjançant l'espiritualitat, la fantasia i l'onirisme.
Han passat 30 anys des de les obres de Boldini que obren la mostra fins a les de Kirchner, que la tanquen, i es pot constatar que, malgrat que el gènere del retrat ha evolucionat lentament, l'exposició ofereix al públic mons pictòrics diferents, però que "responen al mateix esperit", va assenyalar Boye Llorens.
L'últim apartat aborda els anys previs a la Primera Guerra Mundial, on es veu una temàtica de misèria i soledat i una visió tràgica de la vida. Schiele, Oskar Kokoschka i Kirchner en són bons exponents.
Retrats de la Belle Époque acaba amb la projecció d'imatges documentals sobre la Primera Guerra Mundial. Sens dubte, la fi de la Belle Époque .
