Publicitat
Publicitat

Ricard Calvo: “Sense pressupost ha sigut difícil treballar l’arribada de menors”

Ricard Calvo és des de fa un any director d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, el sistema de protecció de menors de Catalunya

Ricard Calvo és des de fa un any director d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, el sistema de protecció de menors de Catalunya, que depèn del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

L’arribada de menors estrangers no acompanyats no és un fenomen nou però ha tingut un repunt aquest últim any. A què es deu?

Hi ha estimacions que indiquen que ha sigut per l’empitjorament de la situació dels països en crisi, amb conflictes bèl·lics i socials, combinada amb la recuperació econòmica d’Espanya i Europa en general i que s’hi ofereixen més oportunitats que ofereixen. També és important el fet que Espanya i, en concret Catalunya, té un procés d’acollida i de protecció que proporciona noves oportunitats per a les persones que arriben al país.

¿Hi ha prou xarxa per acollir aquests nois?

Durant l’any 2016 cal recordar que no hi ha hagut pressupost i ha sigut difícil treballar-hi. Vam haver d’activar una ajuda d’emergència al mes de juny, quan es va detectar l’increment de les arribades, i així es van poder aconseguir més places. Tot i així, és cert que amb un flux tan gran no hem pogut donar una resposta que igualés el nombre de places i menors i, en alguns casos, tenim centres sobreocupats.

¿Com s’explica que més de la meitat dels menors tutelats no acabin l’ESO?

Més d’un 50% dels menors entren al sistema de protecció amb més de 12 anys, arran de la detecció d’una situació de vulnerabilitat a casa, moltes vegades amb algun tipus de maltractament i abús. Un infant exposat a aquest tipus de situació tan extrema és molt probable que no rendeixi bé a l’escola. Els nens entren amb una motxilla carregada de patiment.

¿Això vol dir que falten més recursos per crear bones sinergies entre agents educatius?

Creiem que el més necessari és que els infants tinguin bona cobertura psicològica i que puguin recuperar-se del trauma que suposa viure en situació de vulnerabilitat. L’objectiu principal del sistema de protecció és que puguin tornar amb les seves famílies i, a més, evidentment tenim l’encàrrec d’intentar que tinguin un bon rendiment escolar. Els nens i nenes tutelats van a l’escola ordinària i haurien de ser atesos de manera especial des de l’àmbit socioeducatiu, no tant des de l’escolar. I sí que és veritat que a vegades no s’aconsegueix com caldria.

Al febrer el Parlament va aprovar la creació d’un grup de treball per repensar el model d’atenció a la infància i l’adolescència, i diverses associacions han denunciat problemes al sistema de protecció. Què n’opina?

Només tenim el 0,5% de sentències judicials resoltes en contra de l’administració. Si hem comès un 0,5% d’errors s’han de rectificar i cal reconèixer-los, però és una xifra mínima.

Més continguts de