Publicitat
Publicitat

Ricard Serra (65 anys) "La majoria de la gent s'exigeix massa"

El cardiòleg Ricard Serra Grima (65 anys) pertany a la primera fornada de futinguers . Tota la vida havia practicat esport de competició i quan va deixar les pistes de bàsquet va passar una llarga temporada buscant una nova modalitat que el motivés. Als 35 anys va trobar la inspiració: es va enganxar a la primera moda del fúting arribada dels Estats Units.

Córrer va esdevenir una passió. Ho feia de manera regular i metòdica, amb entrenaments planificats a consciència i renunciant sovint a petits plaers quotidians com les trobades amb els amics i acostumant-se a anar a dormir d'hora per descansar bé. Volia fer maratons, i en va fer, fins a vuit, en què va arribar a acumular 150 quilòmetres setmanals.

A l'edat de 46 anys va obtenir la seva millor marca, 2 hores i 45 minuts. ¿El secret? "Disciplina, disciplina i disciplina", resumeix.

Després dels Jocs Olímpics, no recorda si va ser el 1993 o el 1994, una lesió de maluc el va obligar a penjar les sabatilles. "Havia començat a córrer per salut i per sentir-me bé, però els exercicis havien estat massa intensos", reconeix ara.

Ricard Serra no troba a faltar sortir a córrer. Ha substituït les sabatilles d'atletisme per les sabatilles de muntar en bicicleta i pel banyador que es posa quan va a la piscina. Continua practicant esport regularment, "quasi cada dia": "Tot és qüestió de saber el que estàs en condicions de fer en cada moment".

Amb vint anys d'experiència professional vinculada al Barça i amb un llibre publicat sobre les bondats de l'exercici físic, aquest cardiòleg de l'Hospital de Sant Pau recomana a tothom que faci l'activitat que es vegi en condi cions de fer, sempre que pugui compaginar-ho amb la feina i que no s'obsessioni. "Un percentatge molt alt de gent que surt a córrer són persones que mai no havien fet res abans i que pensen que a més de córrer no hi ha altres esports. I la majoria s'exigeixen massa. Comencen a fer-ho per salut però de seguida acaben pendents de les marques, de superar els amics en les curses o de millorar els seus temps. Competir no és dolent, però cal saber-ho fer".

Més continguts de