Publicitat
Publicitat

BERLINALE 2011

Ridley Scott produeix un previsible puzle amb vídeos de YouTube

A Panorama, la secció paral·lela del festival de Berlín, ahir es va estrenar la cinta global per excel·lència.

Life in a day és el film produït per Ridley Scott a partir de 80.000 vídeos enregistrats i penjats a YouTube el 24 de juliol del 2010, un material que el director Kevin Macdonald ( L'últim rei d'Escòcia ) selecciona i organitza d'una manera més o menys cronològica i temàtica. El resultat és un previsible i fragmentat retrat de la vida al planeta -inclosa una enxaneta que corona un poc impressionant pilar de quatre-, un collage impressionista entre el documental social i el reportatge de National Geographic que constantment juga a trobar les similituds i contraposar les diferències. En tot el món la gent plora, estima, odia, treballa, viu i mor. És a dir, que a tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou. D'acord.

També a Panorama es va presentar Tropa d'elit 2 , la segona part del film que es va endur l'Ós d'Or el 2008. Si el primer film parava atenció a la lluita contra el tràfic de drogues, l'enemic de les tropes d'elit és ara la corrupció política i policial. José Padilha torna a dirigir, amb el mateix nervi i les lliçons de Scorsese ben apreses, i la cosa funciona com a film d'acció, entretingut i vigorós, això sí, amb un discurs ideològic amb més forats que un formatge gruyère.

El cinema alemany va prendre la paraula en la secció oficial amb Sleeping sickness , d'Ulrich Köhler, que va inaugurar la participació local en la competició amb una història que s'apropa al món dels professionals de l'ajuda internacional, a l'Àfrica, a partir de la història d'un metge amb el cor dividit entre la seva família i el Camerun. Köhler fa un retrat convincent del conflicte d'un personatge que viu entre dos mons i que, incapaç de resoldre aquesta dualitat, es va desdibuixant fins a convertir-se, en la segona part del film, gairebé en un fantasma, com el Kurtz d' Apocalypse now . Sense tensió ni progressió dramàtica, però, la pel·lícula acaba tan perduda com el seu protagonista.

Més continguts de