Societat 23/08/2016

Rigau demana potenciar el català a l'ensenyament i reivindica la llengua com una "qüestió d'estat"

L'exconsellera i la Universitat Jaume I de Castelló han rebut el premi Canigó per la seva trajectòria a favor de la relació cultural i cívica entre els Països Catalans

Neus Vidal
2 min
Irene Rigau rep el premi Canigó a la Universitat Catalana d'Estiu

PradaL'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau i la Universitat Jaume I de Castelló han rebut avui el premi Canigó per la seva trajectòria en favor de la relació cultural i cívica entre els Països Catalans, atorgat per la Fundació Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent).

Rigau ha fet un discurs centrat en la necessitat de potenciar el català a l'àmbit de l'ensenyament, i d'entendre la llengua com una "qüestió d'estat". "Ara és el moment de plantejar-nos què pot fer un estat per la llengua i tenir les propostes preparades", ha assenyalat. Així, ha expressat el seu desig de "ser una de les darreres conselleres d'Ensenyament de la Catalunya autonòmica".

L'exconsellera ha apostat per potenciar el català en tots els àmbits educatius, i s'ha referit a la davallada de matriculació que ha patit en els últims anys la carrera de filologia catalana. "En els darrers 4 anys, s'han perdut un terç dels alumnes", ha explicat. Rigau ha demanat que "els millors alumnes es comprometin acadèmicament amb la seva llengua", ja que serà necessari formar bons professors.

Sobre aquest tema, ha expressat que el seu desig és que s'exigeixi als nous professors un nivell "notable" de llengua catalana. "Espero que a Catalunya la selectivitat no s'aprovi amb un 4", com sí que passa actualment, ha explicat. "El català no pot estar per sota de l'exigència d'una llengua estrangera", ha remarcat, i ha afegit que "no es pot ser mestre amb un 3 de català. Ja que estem en vies de corregir aquesta exigència a primària, ens cal renovar la mirada sobre els estudis de filologia catalana. Necessitem que els millors estudiants optin per la filologia", una intenció que Rigau creu que es pot materialitzar si es prestigia la carrera.

Més assistents i menys líders polítics: el balanç de la UCE

La Universitat Catalana d'Estiu ha comptat aquest any amb 695 alumnes matriculats, 14 més que l'any passat. Tot i així, hi ha hagut menys líders de partits polítics que en edicions anteriors, fet que els organitzadors atribueixen a una qüestió de calendari, ja que creuen que s'ha imposat la "prudència" davant els esdeveniments polítics que vindran a la tardor.

Des de dimecres passat, a la Universitat s'hi han fet conferències i debats sobre el procés d'independència, el futur de l'eventual estat català, la llengua, l'economia i el model territorial, entre d'altres. Jordi Casassas, rector de la Universitat, ha expressat que durant aquesta setmana ha constatat que "el procés no està ni molt menys parat", sinó que s'està "coent".

Aquest any el nombre de professors ha crescut fins als 267 (l'any 2015 van ser 216). Pel que fa a la procedència dels participants, el 70% són del Principat, el 10% del País Valencià, un altre 10% de la Catalunya Nord, el 6% de les Illes Balears i la resta, d'Andorra, la Franja o l'Alguer.

Pressupost de 350.000 euros

Amb un pressupost de 350.000 euros, l'UCE ha afrontat una edició amb "dificultats econòmiques severes", segons els seus responsables. Els organitzadors també han criticat que l'Ajuntament de Barcelona hagi deixat d'aportar la subvenció de 5.600 euros que havien rebut els últims anys.

stats