Publicitat
Publicitat

Amb una població cada cop més envellida, els investigadors japonesos investiguen per dissenyar robots més o menys sofisticats que quan siguem grans supleixin algunes funcions del nostre cos gastat, que facin de cuidadors, de terapeutes i, fins i tot, de psicòlegs.

Robots que ens cuidaran

"Quan siguis vell et cuidarà un robot..." Això és el que pensen molts dels experts en robòtica del Japó. Empesos per una població molt envellida i una forta restricció a la immigració, els investigadors japonesos han estat treballant durant les últimes dècades en robots que puguin interactuar amb els éssers humans de manera eficient. Investiguen en models que ens ajudin en l'etapa final de la vida.

Per poder moure l'esquelet

En primer lloc hi ha els exoesquelets: es tracta de pròtesis robòtiques que semblen parts d'esquelets i que se subjecten al tronc, braços o cames per proporcionar una mena de musculatura externa que ajudi a aixecar pesos o augmentar la mobilitat. Són estranyes motxilles amb petits motors extres que confereixen més força als moviments del cos. Estan guiats pels petits impulsos elèctrics que envia el nostre cervell als músculs i que aquests dispositius capten a la pell i interpreten amb els seus petits cervells electrònics . Hi ha diversos models, d'entre els quals destaquem el pioner i més avançat HAL (Cyberdine) o els Muscle Suits (Koba Lab), presentat recentment a la fira de robòtica Irex 2011 de Tòquio.

També estan en fase experimental màquines tot terreny de suport a la gent amb problemes greus de motricitat, com el WL-16RII de la Universitat de Waseda, una mena de cadira de rodes amb cames que pot pujar escales, desplaçar-se per qualsevol terreny i en qualsevol direcció duent un passatger a bord.

Suport psicològic

L'altre àmbit en el qual s'està fent recerca és en els animals de companyia robòtics. Fa anys va aparèixer el gos robòtic Aibo, ja descatalogat. Ara s'han creat altres mascotes, com ara la foca Paro. Després del tsunami de Fukushima, aquest robot es va fer servir per fer companyia als nens i ancians, sense les habituals molèsties (alimentació, exercici, neteja) dels animals reals. És habitual que persones grans que ja han vist morir diverses mascotes al llarg de la seva vida optin per aquest simpàtic robot que simula ser una foca blanca.

Una altra opció és Unazuki Kabochan o Smile Supplement Robot, una nina amb diversos sensors que permet als avis tenir una companyia més o menys interactiva. Fujitsu també ha treballat en un simpàtic osset de peluix anomenat Bear Cub Social Robot, que disposa de càmeres i connexió sense fil a internet, de manera que a més de distreure el seu propietari, es pot fer servir com a estri de videovigilància per als avis que viuen sols.

En un futur proper tindrem robots de telepresència activats per sistemes WOZ (Wizard of Oz), en què l'usuari controlarà intuïtivament un robot situat a distància, amb una mena de tecnologia Kinect, que permetrà, per exemple, que un avi jugui amb les seves nétes que viuen a milers de quilòmetres: el robot serà un alter ego físic.

En resum, el futur de la nostra vellesa podria millorar amb robots que ens facin companyia, que estenguin els nostres cossos més enllà dels límits naturals i que ens cuidin o vigilin. Curiosament, ens ajudaran a sentir-nos persones.

Més continguts de