Publicitat
Publicitat

ELS MÉS COTITZATS AL MERCAT DE L'ART

Rànquing dels artistes catalans més cotitzats a les subhastes en els darrers anys

De Rusiñol a Barceló: el 'dream team' de l'art català

De Rusiñol a Barceló, l'art català dels segles XIX i XX juga a la Lliga de Campions del mercat de l'art i cotitza molt alt en les grans cases de subhastes internacionals de Londres i Nova York.

Joan Miró té la Pilota d'Or. Barceló és tan bon migcampista com Cesc Fàbregas. Tant en el futbol com en l'art, l'entorn -l'equip, els tècnics, els representats, els galeristes, els crítics, els museus- és imprescindible per treure el màxim rendiment (econòmic i a les sales d'exposició) del talent d'un jugador o artista. I els artistes catalans al mercat internacional són com el jugador d'Arenys de Mar: no comencen discretament el camí de la retirada lluny de casa, com solia passar quan un jugador deixava la lliga espanyola, sinó que són dels que fora de casa juguen en una lliga important.

Si bé és cert que tots els artistes dels quals es parla en aquestes pàgines ja van fer en vida, o la fan actualment, una carrera internacional més o menys activa, la tasca realitzada per les grans cases de subhastes internacionals en els darrers anys ha situat l'art català al mateix nivell, pel que fa a les cotitzacions, que l'art anglès, el francès o l'italià.

Ja fa més de deu anys que Sotheby's va començar a incloure un conjunt monogràfic de pintura catalana i espanyola a la subhasta d'art europeu del segle XIX que fa a Londres al novembre. I fins fa ben poc, a l'espera que passi el temporal de la crisi, Christie's feia a Madrid a l'octubre una subhasta d'art català i espanyol modern i contemporani.

Així doncs, aquestes subhastes no només han tornat a posar atenció sobre l'art català i l'han donat a conèixer a escala internacional, sinó que també han posat en joc obres d'artistes catalans que es trobaven en col·leccions estrangeres. Perquè no s'ha d'oblidar, com comenta Enric Carranco, especialista en pintura de la casa Balcli's, que la comercialització de les obres d'artistes com Fortuny, Miró i Dalí va anar orientada, sobretot, al mercat francès i nord-americà, ja que van treballar amb galeristes estrangers. És per això que el volum d'obra d'aquests artistes que es conserva a Catalunya i a Espanya és reduït i que les obres més importants surten a la venda a Londres o a Nova York. També és el cas de Miquel Barceló: el seu galerista és el suís Bruno Bischofberger.

Aquestes són, segons la consultora Artprice, les obres més cares d'un artista català venudes en una subhasta:

Joan Miró
Portrait de Madame K , 12,8 milions d'euros
Els dos preus més alts de l'obra de Miró a les subhastes, que d'altra banda es manté com l'artista català més cotitzat, es van produir a la mateixa subhasta. El 6 de novembre del 2001 a Christie's de Nova York, Portrait de Madame K va ser adjudicada per 12,8 milions d'euros i Paysage sur les bords du fleuve Amour va aconseguir 11,1 milions. No va ser fins sis anys més tard que el mercat es va tornar a fixar de manera significativa en l'obra de Miró. El 18 de juny de 2007 Le coq va ser venuda per 8,7 milions a Christie's de Nova York, Blue star va aconseguir 9,3 milions el 21 de desembre de 2007 a la casa francesa Aguttes i, per últim, La caresse des étoiles va pujar fins a 9,8 milions el 6 de novembre del 2008 a Christie's de Nova York. Tots aquests resultats confirmen també que les obres més buscades de Miró són les datades entre els anys 20 i els 40, en què es pot observar una transició del realisme cap a un llenguatge més esquemàtic.

Salvador Dalí
Ma femme nue regardant son propre corps devenir marches, 4,3 milions
Mentre que la cotització de l'obra d'un artista pot variar segons l'etapa en què ha estat realitzada, Dalí gaudeix del favor dels col·leccionistes tant en el seva vessant més classicista com amb en el més immers en el surrealisme.

Ma femme nue regardant ..., un retrat de Gala nua i d'esquena a l'espectador, va aconseguir 4,3 milions el 2000 a Sotheby's de Londres. L'altra obra més cara de Dalí ha estat venuda recentment: el maig de l'any passat, Spectre du soir sur la plage , un dels coneguts i característics paisatges onírics de l'artista, va assolir 3,8 milions.

H. Anglada Camarasa
Cafè de París, 2,6 milions
Va sortir a la venda a la subhasta anual d'art espanyol de Chrisite's de Madrid amb unes estimacions situades entre 250.000 i 300.000 euros i va aconseguir 2,6 milions. Se la van disputar dos col·leccionistes. Els que pensaven que no n'hi havia per tant es van recolzar en aquest fet per posar en dubte que l'obra fos mereixedora del preu final que va aconseguir.

Miquel Barceló
Autour de lac noir , 1,3 milions
Ara com ara, el rècord de Barceló a les subhastes el manté Autour du lac noir, realitzada a Mali a finals dels anys 80. Mentre que les obres africanes van ser les més buscades pels col·leccionistes als anys 90, en els darrers temps les obres dels 80 han guanyat protagonisme al mercat: el 2006 Biblioteque avec Poe va ser adjudicada per 1,1 milions a Christie's de Madrid i el 2007 Phillips de Pury & Company va vendre La rosa blanca per 1.063.634 euros a Nova York.

Antoni Tàpies
Blanc amb signe vermellós, 967.299 euros
Pel que fa a Antoni Tàpies, Ordovás afirma que els dos resultats més importants de l'obra de Tàpies, aconseguits a Christie's de Londres el 2010 i el 2007 per les obres Blanc amb signe vermellós i Blau LXIX, venudes per 967.299 i 962.195 euros respectivament, han fet que els col·leccionistes més exigents hagin fixat la seva atenció en l'obra de l'artista i que Tàpies sigui un dels artistes contemporanis més cotitzats internacionalment.

Santiago Rusiñol
Jardí de muntanya, Sa Coma IV, 741.300 euros
L'obra de Rusiñol va fer dos rècords en només un any de diferència a la mateixa sala, Sotheby's de Londres, i amb dues obres realitzades a Mallorca: el novembre de 2005 Ametllers en flor va aconseguir 281.352 euros i el 2006 Jardí de muntanya, Sa Coma IV va ser venuda per 741.3000. La va adquirir la madrilenya Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

Isidre Nonell
Gitana , 651.552 euros
Gitana va fer el rècord de l'artista el 2005 a Sotheby's de Londres. Un mes abans Dona de mig cos amb fons verd va aconseguir 380.000 euros a Christie's de Madrid. Malgrat que aquest últim i altres retrats femenins, considerats més elegants, van representar una novetat al mercat respecte als personatges més coneguts de l'obra de l'artista, no van superar el vessant més difós de la seva obra. Segons Francesc Fontbona, en vida, Nonell no va acabar de trobar el seu públic a escala internacional.

Marià Fortuny
Fantasia àrab a Tànger , 513.282 euros
L'encàrrec de seguir la campanya espanyola a la guerra d'Àfrica, d'on va resultar La batalla de Tetuán, va introduir, d'altra banda, la temàtica orientalista a la pintura catalana, de la qual va ser el màxim exponent. Mentre que aquesta obra, venuda per 513.282 euros el 2004 a Sotheby's de Londres, ara es troba a la col·lecció madrilenya Várez Fisas (es va poder veure a la retrospectiva que el MNAC va dedicar a Fortuny el 2004), el febrer de l'any passat el museu va adquirir, per 300.000 euros, el retrat Carmen Bastián a la galeria Oriol de Barcelona.

Ramon Casas
Dona amb mantilla, 395.100 euros
La casa barcelonina Balcli's manté el rècord de l'obra de Ramon Casas a les subhastes. El 2005 van vendre Dona amb mantilla per 395.100 euros. I el 2007 el MNAC va adquirir a Nova York A l'estiu tota cuca viu. Toros (Cavalls morts) per 260.332 euros en una subhasta de Christie's. Fins aleshores el Museu Nacional d'Art de Catalunya no comptava amb cap obra de l'artista de temàtica taurina.

Joaquim Mir
L'abim. Mallorca , 352.882 euros
L'obra més cara de Joaquim Mir a les subhastes, L'abim. Mallorca , també es troba al MNAC. La va dipositar Carmen Thyssen després d'adquirir-la per a la seva col·lecció particular el 2000 a Sotheby's de Londres. L'altra obra més cara de l'artista és Tarragona , un oli que va aconseguir 276.775 euros a Christie's de Londres el 2009. La pintura provenia de la col·lecció que el banquer Manuel March guardava a Son Galceran .

Més continguts de