Publicitat
Publicitat

Seb Lester: “La cal·ligrafia és música per als ulls”

Dissenyador i cal·lígraf Especialista Seb Lester (Regne Unit, 1972) ha creat logotips i tipografies personalitzades per a Apple, la NASA, Nike, ‘The New York Times’, British Airways, Intel, H&M i l’edició definitiva d’‘El vigilant en el camp de sègol’, de J.D. Salinger

Quan va aparèixer el vídeo tothom va augurar que el cinema desapareixeria. No ha sigut així. Amb els ordinadors i els mòbils, cada cop s’escriu menys a mà i els més apocalíptics creuen que acabarem deixant de fer-ho. Però el que ha aconseguit el cal·lígraf i dissenyador Seb Lester fa quedar malament els visionaris: un vídeo en què es veu la seva mà escrivint les lletres de conegudes marques ha aconseguit més de 30 milions de reproduccions; escriure a mà encara sedueix. El dissenyador britànic ha explicat la seva feina aquests dies a Barcelona durant la SmashingConf, que ha reunit al Palau de la Música talents del disseny i el món web.

En una època en què per escriure pitgem tecles, ¿no resulta una paradoxa que milers de persones al·lucinin amb els teus vídeos, en què escrius a mà?

Mirar la cal·ligrafia, mirar com escric, té bellesa, i a la gent li resulta curiós i entretingut. Però també té un cert efecte hipnòtic. És curiós, però la cal·ligrafia realment funciona molt bé a internet: a Instagram hi tinc 600.000 seguidors. Probablement és perquè la cal·ligrafia és música per als ulls.

Durant la conferència vas ensenyar un dels teus vídeos. Quan es va sentir per un moment com la teva ploma rascava el paper la gent va deixar anar un somriure.

La cal·ligrafia és art, i és per això que té aquesta capacitat de generar emocions.

Confesso que quan escric a mà em concentro més. ¿M’he de preocupar o li passa a tothom?

Escriure a mà genera molts beneficis, i un d’ells és que fa més fàcil situar-se en l’aquí i l’ara, és com una forma de meditació. Hi ha estudis que assenyalen que també ajuda a recordar millor les coses, que contribueix a fer que el cervell retingui millor, a memoritzar. Per a mi és realment terapèutic.

Com és que vas començar amb la cal·ligrafia?

Quan era petit, el que m’interessava era l’art i la meva BMX [una bicicleta per fer trial]. I crec que vaig acabar fent una barreja de les dues coses, perquè els logos i tot el disseny gràfic associat a la bicicleta em fascinaven. Quan tenia 19 anys va caure a les meves mans la bíblia del disseny gràfic, The graphic language of Neville Brody, i vaig veure com es podien crear formes de lletres realment al·lucinants. I va ser aleshores quan vaig decidir dedicar-me al món del disseny.

I quan comences a crear les teves lletres?

La meva parella va emmalaltir de càncer, va estar molt malalta i no vaig poder treballar durant 14 mesos perquè l’estava cuidant. En els moments lliures necessitava fer alguna cosa creativa, però que no requerís gaire complicació. I així va ser com m’hi vaig posar a fons. Ara el càncer ha remès, per sort [Lester creua els dits].

¿Crear lletres s’ha convertit per a tu en una necessitat?

Resulta realment addictiu. Sempre poso com a exemple que l’única diferència entre la cal·ligrafia i l’heroïna és que de l’heroïna te’n pots arribar a sortir. Per a mi crear lletres pot arribar a ser compulsiu. Tinc una gran connexió emocional amb la creació de les meves lletres.

Com va ser que la NASA et va encarregar un logo?

Em van fer una entrevista i el periodista em va preguntar per a qui m’agradaria fer una feina. Vaig contestar que si algú de la NASA llegia l’entrevista, que sapigués que volia treballar per a ells. I així de fàcil va ser, em van trucar per encarregar-me un logo per a una de les seves missions a l’espai.

I en aquests moments per a qui t’agradaria treballar?

El que m’agradaria és traslladar-me al segle XIII i en un monestir per poder-me dedicar a escriure com ho feien els monjos d’aquella època.

També has treballat per a Apple. Steve Jobs era un gran aficionat a la cal·ligrafia.

No el vaig arribar a conèixer, però es nota pel fet que Apple ha incorporat molts tipus diferents de lletres.

Quin és el teu tipus de lletra preferit?

M’agrada molt una forma de lletra medieval negreta que va ser molt comuna a Europa des de l’any 1150 fins al voltant del segle XVII. Uns cinc segles. Em fa sentir tot el pes de la història. També m’agrada escriure en cursives, amb un tipus de lletra que es feia servir al Londres del segle XVIII.

Als vídeos només surt la teva mà escrivint. ¿És una decisió conscient que no hi surtis mai?

Jo no sóc gens interessant, només ho és el que faig.

Deixarem d’escriure a mà?

No, no ho perdrem. Ja no ho utilitzem per disseminar coneixement, però té un gran futur en el món de l’art i el disseny.

Amb què prefereixes escriure?

Amb un bolígraf Bic com el que tu estàs fent servir ara. Per fer bona cal·ligrafia no calen eines cares, i un boli de plàstic pot tenir les qualitats que fan falta, que flueixi i llisqui pel paper perquè et puguis deixar anar i crear formes.

Més continguts de