Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Steve DeAngelo: “Colom va dur la marihuana a Amèrica i als EUA es va vetar per racisme”

Té el dispensari de cànnabis més gran del món, sosté que la marihuana és benestar i que el prohibicionisme neix del racisme

Steve DeAngelo fuma tant com parla, i parla molt i molt bé. Conegut per ser una eminència de la història i les propietats de la marihuana, DeAngelo ha consagrat la seva vida a defensar les bondats de la planta del cànem, que, al seu parer, no només “guareix” sinó que ens fa “millors persones”. Ho ha fet al carrer i en nombroses manifestacions, així com davant dels tribunals, i ho ha pagat amb unes quantes nits a la garjola. Incansable activista de la legalització d’aquest psicoactiu, és també un dels grans empresaris del sector cannàbic. Va fundar Ecolution, una firma dedicada a la indústria del cànem, i el Harborside Health Center, el dispensari de cànnabis més gran del món. És autor de The cannabis manifesto.

Si la marihuana és tan bona, per què històricament ha tingut tan mala premsa?

Perquè la història del cànnabis està lligada a la història del racisme. Als Estats Units el cànnabis es va utilitzar i s’utilitza com una eina de control de les minories. Pensa que el consum de marihuana arriba als EUA de la mà dels mexicans que creuen la frontera. Els afroamericans treballen i viuen als mateixos llocs que els mexicans, i el ritual s’estén. Prohibir la marihuana va servir per arrestar i sancionar molta gent de pell fosca, i avui, quan es tracta d’un costum que no té color, els negres són arrestats quatre cops més que els blancs per consumir-ne als EUA.

Quin va ser l’argumentari de la prohibició?

El dimoni. L’any 1912 es va aprovar la primera llei prohibicionista a Califòrnia i els arguments que avalaven aquesta decisió eren els mateixos que va fer servir l’Església catòlica a Mèxic, i que l’agència d’informació Associated Press, establerta en aquest país des del 1898, va reproduir i expandir per tot el territori nord-americà. Els curanderos mexicans, que van ser els primers que van experimentar amb el cànem, creien que totes les plantes tenien un esperit i representaven déus diferents, una creença que anava totalment en contra de la teologia catòlica. Així que l’Església va començar a explicar que les persones que consumien cànnabis eren el dimoni, que la gent que la provava es tornava boja. Les llegendes sobre casos d’assassinats atribuïts al consum, com un soldat que es va suïcidar després de matar tres persones, van proliferar i van arribar als EUA.

Com descobreixen la marihuana els curanderos?

La porta Cristòfor Colom als seus vaixells i s’estén per Amèrica durant segles, fins que, com et deia, els EUA la veten. Colom va arribar amb un vaixell fet de cànem i carregat amb llavors d’aquesta planta per garantir la construcció de més vaixells. Quan aquestes llavors comencen a cultivar-se, es descobreixen els seus efectes medicinals i el consum de la marihuana s’estén.

Defensa el poder medicinal del cànnabis però també el benestar que produeix. Com ens ajuda a sentir-nos millor?

La marihuana no és només un molt bon medicament per a patologies greus com l’epilèpsia, el càncer i l’Alzheimer, sinó que també ens fa sentir millor. Quan molta gent parla de col·locar-se es refereix, en realitat, al fet d’expandir la seva creativitat, d’intensificar el gust d’un menjar, d’apreciar la natura intensament, de resoldre disputes més pacíficament...

Molts estudis parlen de les contraindicacions del cànnabis en relació, per exemple, a les malalties mentals.

El cànnabis és bo per a molta gent amb aquest tipus de patologies, només està contraindicat en els casos dels malalts de psicosis, i els psicòtics són l’1% de la població mundial. El problema dels estudis és que se’n fa un ús parcial. Sovint, com passa als EUA amb el National Institute on Drug Abuse (NIDA), són les agències antidrogues les que els financen. ¿Sabies que el NIDA va amagar els beneficis del consum de marihuana per als malalts de càncer? No va ser fins al tercer estudi que van fer sobre aquesta qüestió, l’informe Tusken, que els resultats, que avalen el seu ús en aquest tipus de malalts, es van fer públics.

Però amb més o menys entrebancs, sembla que el món avança cap a la legalització del cànnabis...

Perquè no podem permetre’ns no legalitzar-lo. El cànem és la planta més valuosa del món, i encara que els polítics s’hi resisteixen ja quasi no tenen arguments per oposar-s’hi. Fins i tot Donald Trump està a favor de la marihuana amb finalitats medicinals. L’Uruguai l’ha legalitzat, el Canadà en permet el consum adult i Alemanya el seu ús amb finalitats terapèutiques. La pregunta és quanta gent més haurà de patir abans que es legalitzi allà on està prohibida. Quants malalts més hauran de renunciar als seus beneficis i fins quant de temps continuarem alimentant els narcotraficants? Cada cop que un estat dels EUA legalitza el cànnabis, els càrtels de Mèxic perden un mercat i l’economia legal hi guanya.

Com a empresari del sector cannàbic, quins creu que són els negocis de futur més lucratius?

Els diners estan en els extractes de cànnabis, productes refinats que es consumeixen de manera neta i sense gaire esforç.

Més continguts de