Publicitat
Publicitat

GESTIÓ CULTURAL

El 2011 acabarà amb la renovació de les principals institucions del país i molts reptes a l'horitzó

Sacsejada en el món cultural

Temps de crisi, i temps de canvis. Algunes de les principals institucions culturals del país han engegat processos de renovació que cristal·litzaran el 2011 amb noves cares a la seva direcció.

De Barcelona a l'Empordà, passant per Tàrrega i les institucions que pengen del nou conseller de Cultura, Ferran Mascarell, s'engeguen motors amb saba nova, o bé estan a punt de renovar-se. En molts casos, com el de Lluís Pasqual al Lliure o el de Joan Oller a L'Auditori, es tracta de vells coneguts. En d'altres, com el de Jordi Duran i Julio Manrique, a la Fira de Tàrrega i al Teatre Romea, respectivament, són talents emergents, sense experiència en la gestió, però amb la confiança del sector. D'ells penjarà el futur de la creació en els propers deu anys. D'ells dependrà l'atracció de nous públics, la consolidació dels existents i el creixement de la projecció de la cultura catalana a l'exterior. En l'àmbit privat, el Sónar i el Primavera Sound han demostrat que la gosadia és un punt a favor, que a fora té reconeixement. Però aban s de rebre aplaudiments a l'estranger, s'han de conrear els propi s.

1.
Teatre Romea
De Calixto Bieito a Julio Manrique
Calixto Bieito deixa a finals de temporada el teatre que ha dirigit en els últims onze anys en mans del valor a l'alça, Julio Manrique, que ha meravellat el públic amb les seves propostes d'arrel nord-americana i que ara gaudirà d'un gran aparador. Té el repte de tornar a portar públic al Romea, un escenari històric que ha sobreviscut com ha pogut els últims anys. La gran pregunta és: podrà crear la seva companyia?

2.
Teatre Lliure
D'Àlex Rigola a Lluís Pasqual
El retorn de Lluís Pasqual al Lliure sembla un déjà vu , però no ho és. Tot i que el va parir amb Puigserver, Lizaran i companyia, mai no l'ha dirigit en solitari. Àlex Rigola, en els últims vuit anys, ha aconseguit el que semblava impossible quan va arribar: sanejar el teatre, reobrir la seu de Gràcia i portar públic nou. Pasqual sap tot això i oferirà una versió renovada del millor teatre d'aquí i el que li agrada d'allà (italià, rus i francès). No esperin el Lliure dels anys 90. Ja no existeix.

3.
Festival Grec
L'adéu de Ricardo Szwarcer
Ricardo Szwarcer va arribar el 2006 al festival d'estiu de Barcelona de la mà de Borja Sitjà i marxarà a finals de juliol sense pena ni glòria. Entre els punts a favor, una aposta decidida per les arts escèniques en detriment de la música i arts més comercials i les ganes de fer créixer la mostra. Entre els negatius, un escàs interès en la dramatúrgia local. El substitut ha de ser algú diferent, jove, que busqui explicar alguna cosa.

4.
Palau de la Música
Comença l'etapa de Joan Oller
De les ruïnes del Palau de la Música post-Millet, ha nascut l'home més cobejat, Joan Oller. A partir del febrer, l'encara director general de L'Auditori haurà de construir el futur de la institució, tot dibuixant l'arquitectura artística i de gestió que ha de fer possible que el Palau tingui personalitat pròpia, no sols en una Barcelona on l'oferta clàssica ha crescut molt en els últims anys, sinó també a nivell europeu. Ell té clara la seva aposta. Com va dir fa uns dies, el Palau serà educatiu o social, o no serà.

5.
L'Auditori
Nou director general i recerca de la internacionalització
Oller deixa una institució que funciona a tota màquina. Qui vingui en lloc seu -esperem que a través d'un concurs- haurà de fer créixer L'Auditori i, sobretot, aconseguir posicionar l'OBC al món.

6.
Fira Tàrrega
Els reptes de Jordi Duran i Roldós
Tàrrega és una fira que s'ha de definir i, segurament, situar-se estratègicament al sud d'Europa. El substitut de Jordi Colominas, Jordi Duran, vol fer una passa endavant i ajudar els creadors a sortir a fora i formar-los en unes arts, les del teatre de carrer, que semblen haver quedat estancades.

7.
Festival de Peralada
Oriol Aguilà i el futur dins l'Empordà
Oriol Aguilà té una de les patates més calentes entre mans, afirmar què vol ser el Festival de Peralada: una mostra popular que faci la competència a Cap Roig i la Porta Ferrada, o el que era, un lloc de trobada entre música culta i perles pop que només podies trobar allà.

8.
Ramon Llull, CoNCA i Institució de les Lletres Catalanes (ILC)
Què en fem de tot plegat?

El Consell de les Arts és l'única dependència pública que no tindrà nova guia amb l'ascens de Ferran Mascarell a la conselleria de Cultura. L'Institut Ramon Llull, sí, -se sabrà d'aquí poc-, i la figura que l'ocupi haurà d'aprendre a viure sense els rèdits de la Fira de Frankfurt del 2007, on Catalunya va ser el país convidat. La Institució necessita un lideratge fort que faci que, d'una vegada per totes, la literatura catalana ocupi un lloc central en el dia a dia del país.

9.
Nous espais
Filmoteca 2.0 i Museu de Ciències Naturals
Esteve Riambau vol que la nova Filmoteca sigui un centre obert, dinàmic i sense dogmatismes. Més difícil ho tindrà Anna Omedes, la directora del Museu de Ciències Naturals, que s'ha inventat un concepte museogràfic que haurà d'explicar. Tindrà èxit, segur.

Més continguts de