Salt: el debat enquistat
El debat sobre la immigració continua enquistat a Salt. L'Ajuntament ha tornat a canviar aquesta setmana la ubicació dels centres de culte. És l'enèsima polèmica municipal sobre la gestió de la diversitat.
SALTAmb un 42% de població estrangera, Salt és l'etern protagonista d'un debat que no s'acaba de superar, una dificultat que també pateixen altres municipis catalans: com s'ha d'afrontar la presència massiva d'estrangers i la convivència amb la població autòctona? Els canvis al govern de l'Ajuntament -també n'hi ha hagut a la Generalitat i a l'estat espanyol- no han servit per trobar-hi una resposta. La decisió de Salt de prohibir aquesta setmana l'obertura de centres de culte al polígon de Torre Mirona -se'n podran crear al centre urbà en baixos d'edificis de menys de 120 metres quadrats i amb un aforament inferior a 60 persones- és l'últim episodi polèmic en matèria de gestió de la immigració.
L'Ajuntament, que viu en primera persona les dificultats de vehicular aquesta diversitat, ha pres decisions controvertides en els últims anys. Bona part de les propostes han sigut fallides: la distribució dels estrangers entre els municipis amb menys nouvinguts, el repartiment d'alumnes immigrants a les escoles de les poblacions veïnes o l'impuls d'una gran transformació de la zona centre -perquè s'espongés la presència de ciutadans d'origen immigrant-, que preveia tirar a terra 600 pisos i rehabilitar-ne 1.200 més en un període de 12 anys. També s'han dut a terme diverses accions com la creació d'una taula de convivència per solucionar tensions després d'algunes picabaralles entre grups de nouvinguts i autòctons a principis del 2010.
El problema, però, continua sobre la taula. Tant polítics com sociòlegs coincideixen a assenyalar que l'única via és buscar una solució "global". "S'ha de crear un marc general i treballar-lo", apunta el psicòleg, psicoterapeuta i escriptor Saïd El Kadaoui Moussaoui. Per El Kadaoui, el punt de partida podria ser el Pacte Nacional per la Immigració. "Va costar molt que tots els partits es posessin d'acord i és incomprensible que s'hagi oblidat", assegura. El psicòleg proposa accions destinades a reforçar l'educació, així com programes d'acollida i integració per frenar la por al que és desconegut. "Falta empatia de les dues parts i fugir dels estereotips fàcils", insisteix El Kadaoui.
La por d'afrontar el debat
Amb una possible solució sobre la taula, l'altra gran pregunta és si realment hi ha voluntat política d'afrontar el debat de la immigració. L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé (CiU), té clar que la resposta és negativa. Assegura que hi ha una certa "hipocresia" perquè tothom veu que existeix el problema però ningú no hi fa res. "No sé si per incapacitat o senzillament per por", es qüestiona Torramadé.
La majoria de la població estrangera del municipi viu en el llindar de la pobresa per culpa de la crisi econòmica. Aquest escenari, explica Torramadé, no és el que recomanaria a la resta de poblacions del Gironès, que tenen unes característiques molts diferents de les de Salt. L'alcalde recorda que quan es planteja la qüestió a la resta de municipis no troba interès per afrontar el debat". "A vegades, cal prendre decisions que no són políticament correctes", es justifica Torramadé.
La cap de l'oposició, Iolanda Pineda (PSC), té clar que mai hi haurà aquesta solidaritat. Ara bé, Pineda manté que si es fessin passos com la remodelació urbanística, la immigració buscaria altres municipis on l'habitatge també sigui assequible. L'altre punt clau per a Pineda és que s'impulsi un consens en l'àmbit municipal que eviti que cada cop que hi ha canvis de govern es desfaci el treball fet. "No ens hem de contradir", explica. El canvi d'ubicació per a la construcció dels nous centres de culte és un exemple d'aquestes contradiccions.
