Publicitat
Publicitat

HISTÒRIES DE VIDA

Testimoni d'una jove transsexual que deixa la prostitució per un marit i una feina estable

Samantha: canvi de sexe... canvi de vida

Amb el tic-tac del rellotge biològic desbocat a dins i la data del seu trentè aniversari marcada amb vermell en el calendari vital, la Samantha s'ha decidit a sortir en busca del somni americà. Canvi de feina, d'estat civil i d'estil de vida. Les llargues jornades de treball nocturn li han passat factura i ara vol donar per tancada una etapa i centrar-se a assolir objectius concrets: un fill, una casa amb jardí i tres gossos. Res fora del comú, assegura. Però tota una sacsejada per a la seva vida. Acostumada com estava a buscar clients pels voltants del Camp Nou i a uns sous difícilment igualables lluny de la prostitució, el seu és un gran salt endavant.

Va néixer a Barranquilla (Colòmbia), ara farà 30 anys, empresonada dins d'un cos d'home que no sentia com a seu. I ja als 12 agafava d'amagat pastilles anticonceptives de l'ambulatori del barri per començar un procés d'hormonació que, des de llavors, no ha abandonat. Als 13 va prendre una decisió més dràstica: agafar els seus millors vestits per sortir a buscar-se la vida a la capital, Bogotà.

Tenia clar que buscaria les transsexuals que treballaven al carrer i que intentaria ser una més. Havia marxat de casa amb un cop de porta després de mesos de discussions diàries amb la família. Explica mig de broma que la seva mare hauria volgut que fos una nena i que això li va condicionar la infància. Tot i així té clar que "ningú no es fa transsexual, sinó que s'hi neix i és una lluita amb el propi cos per anar-lo modelant". El negre de la seva pell li va posar les coses encara una mica més complicades a la Colòmbia dels anys 90, en plena lluita pel reconeixement dels drets de les minories. La primera nit ja la va passar a comissaria.

Als 18 es va embarcar en el somni europeu. Va arribar a París i va viatjar fins a Milà, on assegura que va descobrir la vida: "Vaig veure que tenia drets, que les persones transsexuals havíem de reivindicar-nos". Quan, tres anys després, va tornar a Colòmbia, afirma: "Ja no era la mateixa persona, m'havia fet activista". Es va encarar al president Álvaro Uribe i va recórrer els platós de televisió per reivindicar els drets del col·lectiu transsexual, però també els dels indígenes des de l'associació Planeta Paz. Va demanar asil polític a l'estat espanyol i va arribar a Madrid, però aviat va sentir que tindria "més oportunitats a Barcelona" i es va instal·lar en un pis molt a prop del que va ser el seu lloc de treball durant anys: els voltants del Camp Nou. Al cap d'un temps va conèixer "un home diferent, un home bo", tal com ella mateixa defineix el que ara és el seu marit. Tot i que ell no expressava obertament rebuig a la feina de la Samantha, a les nits feia una pressió cada cop més insistent perquè no sortís a treballar. Li proposava sopars romàntics, pel·lícules al cine... el que fos perquè no hi anés. El 24 d'agost de l'any passat, tot es va accelerar.

Eren a Madrid, al Santiago Bernabéu, veient un insípid Reial Madrid-Peñarol, quan ell es va decidir. L'havia sentit desenes de nits parlar de fer un canvi i... li va demanar matrimoni. Ella, però, no va respondre. El matrimoni formava part de tot el que, durant anys, havia rebutjat. Tot i així... havia trobat un "home bo". Una idea que es repetia un divendres plujós d'octubre mentre esperava torn al Registre Civil vestida d'un beix quasi blanc.

Moments abans havien fet totes les trampes possibles al volant per arribar a temps al seu casament. Cerimònia només per a amics. Ja a dins, ella tremola, com si s'hagués empassat 50 cafès de cop. Tremola. I té clar que ha tancat una etapa.

Ell és més jove, té només 23 anys, i encara no pensa en fills. Ella, sí, però a més llarg termini. De moment, només vol marxar. Sortir de Barcelona. Potser cap a Tarragona o cap on sigui que pugui tenir una casa amb jardí i una feina que li agradi, com ara cuinar. Tanca els ulls i es veu darrere d'una barra servint plats de paella els dijous i especialitats colombiano-catalanes la resta de dies. No renega de la feina feta, però no la vol seguir fent. Al principi treballarà amb el seu marit venent ferralla.

Més continguts de