Publicitat
Publicitat

Els paradistes expliquen els secrets i la història de la fira

Santa Llúcia celebra 225 anys venent Nadal

"Jo vaig néixer aquí. El meu pare era venedor a Santa Llúcia i la meva àvia també". Ho explica Diego Martínez, representant de la tercera generació de firaires que es dedica a vendre avets -actualment tots de plàstic- en una parada forrada de fotografies en blanc i negre que retraten una època en què la fira "era més dura però també més divertida". "Aquí érem tots com una gran família -explica aquest venedor-, ens coneixíem tots, menjàvem sempre junts i els nens ens amagàvem a la catedral per protegir-nos del fred", relata Martínez mentre mira les fotografies en què apareix la seva àvia venent branques de pi i el seu pare amb els primers avets naturals que van arribar a Catalunya, als anys seixanta.

La Fira de Santa Llúcia celebra enguany la seva 225a edició i ho fa amb 271 parades i quatre setmanes de vendes, una més que l'any passat. El folklorista Joan Amades situa els inicis d'aquest mercat nadalenc l'any 1786, i Rafael Amat, un escriptor del segle XVIII, coincideix amb la data. Tot i la seva llarga història, la fira sempre ha estat dedicada als pessebres, una tradició molt arrelada a Catalunya. Amb tot, al segle XIX era coneguda com la fira de les noies perquè era el lloc escollit per les joves solteres de l'època per anar a passejar i mirar pessebres, amb els millors vestits i de bracet de la mare. En aquella època les decoracions nadalenques eren més austeres i senzilles que les actuals. "Abans es venia qualsevol cosa per decorar la casa, des de branques de mandarines fins a pinyes", recorda Martínez. Ell va ser el primer que va introduir la versió artificial de l'avet a Santa Llúcia "Vaig ser molt criticat per això, tothom es ficava amb mi -recorda-, i ara són per tot arreu". Per a ell, l'esperit de la fira segueix sent el mateix, tot i que ara es nota que "la gent té diners de plàstic i no s'ha d'esperar a finals de mes, com passava abans, quan cobraven la paga doble, per venir aquí". Diu que la crisi s'ha notat però que el Nadal és un moment "quasi sagrat" i que les famílies "intenten treure diners, fins i tot d'on no n'hi ha, per seguir-lo celebrant".

Quatre generacions

Albert Deulofeu també corria, de petit, pels passadissos de Santa Llúcia. Actualment és el president de la fira i forma part de la quarta generació de la família Deulofeu que es dedica als pessebres. Aquests dies s'està en una de les dues parades que la família té a la fira. En una hi ha la seva mare, l'Empar, que explica que ja s'ha retirat després de dedicar-hi tota la seva vida. "La meva mare va ser la renovadora del negoci familiar", diu Deulofeu. La seva besàvia, que va engegar el negoci amb la primera parada a la fira, el 1929, i la seva àvia que el va continuar, feien pessebres "de petit format". La seva mare, l'Empar, en canvi, "va començar a fer coves més grans, pessebres més ambiciosos i jo, que sóc arquitecte tècnic de formació, he donat més complexitat a les estructures". Les seves creacions han guanyat tanta fama que ja les fan per encàrrec per a grans hotels de la ciutat i fins i tot per a la Generalitat. Deulofeu destaca que, tot i que la fira ha canviat, ha crescut i ha canviat d'ubicació, "l'esperit segueix sent el mateix de sempre".

Amb els anys, la cita va adquirir el caràcter familiar que encara conserva. És el lloc on pares i fills passegen buscant les figuretes del pessebre i les boles per decorar l'arbre de Nadal. Deulofeu explica que el que més triomfa són "les coses tradicionals, els pessebres de sempre" i reconeix que costa molt convèncer el públic de comprar creacions més modernes. Tot i això, ell no es rendeix perquè considera que "els artesans hem d'innovar, no podem estar sempre fent el mateix", i per això enguany la novetat és un pessebre que es penja com si fos un quadre, fet amb els mateixos materials que els altres -suro pelegrí, branques i molsa- amb l'única diferència que serveix per decorar les parets.

Deulofeu explica que "Santa Llúcia és especial perquè és una fira on la gent hi va amb molta il·lusió. Està clar que qui fa el pessebre a casa seva, el fa amb ganes, i això es nota quan passegen per aquí". Tot i això, la crisi s'ha deixat notar al mercat. Ell calcula que les vendes han caigut un 15% respecte al 2007, tot i que aquest any confien millorar les xifres. "El pont ha anat molt bé i la fira durarà una setmana més que l'any passat, esperem que això ajudi a remuntar", diu amb optimisme.

Més continguts de