UNA NISSAGA PAPAL VALENCIANA EN PLE RENAIXEMENT
Societat 07/01/2011

Savall musica set segles de dinastia Borja

De la família Borja, en l'imaginari popular n'han quedat les orgies i les lluites de poder al Vaticà del Renaixement, però poc en sabem de la seva vocació humanista i de la música del seu temps. Savall ho ha resolt.

Andreu Gomila
3 min
Al DVD Savall ens presenta el seu lutier, el genial David Bagué.

BarcelonaEl musicòleg i gambista Jordi Savall sempre cita unes paraules d'Elias Canetti quan parla dels seus projectes historicistes: "La música és la història vivent de la humanitat". El premi Nobel de literatura fa referència al fet que només amb la música podem reviure l'emoció d'una època. I Savall, conscient d'això, ja ha fet gairebé mitja dotzena de projectes, del Jerusalem cruïlla de cultures i religions als càtars passant per Cristòfol Colom i Don Quixot. El seu últim treball és potser el més ambiciós, ja que, a partir de la dinastia Borja travessa set segles d'història, des de l'any 1000, amb l'ascendent més llunyà de la família de Xàtiva i Gandia, fins a l'any 1671, quan el papa Climent X canonitza Francesc de Borja, l'últim d'una gran nissaga. El resultat és un llibre-disc d'excel·lent factura titulat Dinastia Borja. Església i poder al Renaixement (AliaVox), tres discos, un DVD i un volum de prop de 400 pàgines en sis llengües (català, anglès, castellà, francès, italià i alemany), que avui presentarà al Saló del Tinell de Barcelona dins el cicle El So Original després d'haver-lo posat de llarg a Gandia a primers de gener del 2010. La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI acompanyaran el mestre.

Savall ens explica que potser el més complicat de tot el treball ha estat, de fet, resumir aquests set segles, alhora que intentava posar en negre sobre blanc la llegenda negra que acompanya la nissaga, la qual va produir dos papes de vital importància per al desenvolupament de l'art del Renaixement, com són Calixt III (Alfons de Borja) i Alexandre VI (Roderic de Borja). El musicòleg destaca que els Borja van fer al Vaticà el que feia tothom a l'època, és a dir, tenir fills, amants, organitzar orgies, etc. No eren ni millors ni pitjors que els altres; eren com els altres. "No com ara, que al Vaticà tot queda amagat i, en canvi, hi ha casos de pederàstia dins l'Església", assegura. "De viure amb la família en depenia la supervivència d'un papa, perquè t'havies d'assegurar que qui et servia el menjar era algú de plena confiança", diu Savall.

Mecenes i independent

Alexandre VI i el seu fill, Cèsar Borja, van inspirar Maquiavel a l'hora d'escriure El príncep . Però es parla poc de la seva influència en Copèrnic, Leonardo da Vinci i Miquel Àngel. O que, com ens recorda Savall, va acollir a Roma molts dels jueus expulsats de la península Ibèrica per part dels Reis Catòlics el 1492, i en contra dels jueus italians. El musicòleg remarca que els Borja van poder accedir al màxim poder vaticà pel simple fet que les grans famílies que s'havien repartit fins aleshores el ceptre papal no tenien prou força per imposar-se i per això van haver d'acudir a fora. Calixt III i Alexandre VI són, a més, els que fan del Vaticà un estat independent, molt semblant al d'ara.

Entre les peces que Savall ha musicat destaquen les de Josquin Des Prez, autor d' Absalon fili mi , un motet "d'una enorme bellesa" per a quatre veus greus composat en honor del duc de Gandia Joan de Borja, fill gran d'Alexandre VI i brutalment assassinat el 1497. Una peça que té el to més greu escrit fins aleshores, un si bemoll. Al concert, el segon del cicle El So Original, també hi escoltarem peces de Johannes Cornago, Cristóbal de Morales, Gilles Binchois i Claude Goudimel. És a dir, des de Mowachah i la València musulmana al gregorià escrit per Joan Cabanilles arran de la canonització de Francesc de Borja.

stats