ARA ENS EN SORTIM
Societat 11/03/2012

"Segur que hi ha alguna cosa per fer, i si no, inventa-ho!"

Dues joves emprenedores fan realitat el seu somni de muntar una empresa

Lara Bonilla
3 min
ESPERIT EMPRENEDOR La Glòria i l'Íngrid inverteixen moltes hores a Llagurt. "Hem perdut qualitat de vida, però  el que no hem perdut és la il·lusió", diuen.

Quan Íngrid Rahola i Glòria Salomó, dues emprenedores gironines de 27 anys, van començar a recórrer bancs per demanar un préstec, a visitar locals per llogar i a gestionar els permisos per muntar la seva primera botiga, es van adonar que el fet de ser dues noies joves de menys de 30 anys era, a vegades, una dificultat afegida."A més presentàvem un projecte -una iogurteria- del qual la gent no en tenia cap referent i no se'n feien a la idea", recorda ara l'Íngrid. "Al principi no va ser fàcil", reconeixen. Però de seguida van aconseguir encomanar la seva il·lusió, darrere la qual hi havia un projecte sòlid: "Llavors causes admiració. I la gent diu: «Mira aquestes noies!»" Ja fa gairebé un any i mig que, en plena crisi, van obrir Llagurt, una botiga de iogurts i gelats de iogurt que el client complementa al seu gust amb fruita, xocolata, fruites seques, dolços... I així fins a 30 productes diferents.

El seu projecte ja ha guanyat tres premis a la millor iniciativa emprenedora. "En un dels premis, tots els premiats eren projectes tecnològics impulsats per homes, i de sobte apareixem dues dones parlant de iogurts i vaques!" Les coses han anat molt ràpid. La primera botiga la van obrir a la rambla de Girona i ara ja en tenen nou -entre pròpies i franquiciades- a Platja d'Aro, Blanes, Figueres, Vic, Mataró i Barcelona. Diuen que no deixaran mai d'anar a posar iogurts a les botigues. "Ens encanta, perquè estem en contacte amb el client que ens ha vist créixer".

Un somni fet realitat

Els propietaris de les franquícies no són inversors, sinó persones a les quals "els brillen els ulls quan parlen del projecte". "Som un equip i no tant una franquícia pura i dura". Compten amb tres treballadors per botiga. "Estem creant llocs de treball", diu l'Íngrid, que encara s'ha de pessigar dues vegades per creure-s'ho. "Han passat tantes coses en tan poc temps que no pots assaborir-ho". Es nota que creuen cegament en el projecte. Potser aquest és el secret. "Ho atribuïm a la motivació, a creure en un mateix i a la dedicació i l'esforç. Si hi creus i t'hi esforces tens moltes possibilitats que surti bé!", diu l'Íngrid. Tot i la crisi, estan convençudes que darrere de les dificultats "s'hi amaga l'oportunitat". Només cal estar atent. "Segur que hi ha alguna cosa per fer, i si no, inventa-ho!", diuen. Esperit emprenedor. Estan orgulloses del camí que han fet. L'Íngrid i la Glòria van deixar feines convencionals per tirar endavant el seu projecte. I, en temps de crisi, n'hi ha que no van entendre aquest risc. "Però si ja tens la vida encarrilada!", li deia a l'Íngrid el seu pare. És cert que van passar de gaudir d'una certa estabilitat "a no saber si es podria cobrar a final de mes". Però no tenien lligams i sí un somni per complir. Aquestes dues companyes d'escola sempre havien tingut al cap muntar un negoci propi i la idea va sorgir a Chicago, on la Glòria va anar a estudiar i d'on va importar el projecte de les iogurteries. La matèria primera, però, és "100x100 catalana". Fan servir llet i iogurts ecològics de productors d'aquí. En el projecte hi han invertit els estalvis, diners dels pares i algun préstec.

El seu objectiu, diuen, no és expandir-se: "Si s'acaba aquí, no passarà res. La idea és que hi participin persones que s'estimin el projecte com nosaltres".

stats