Publicitat
Publicitat

LA PLATJA DE PARÍS

Coincidint amb el Paris Plages, una exposició revisa la relació de la ciutat amb el seu riu

Sempre ens quedarà el Sena

Palmeres, sorra fina i para-sols. Des del 2002, a París cada estiu hi ha platja. L'edició d'aquest any del Paris Plages, que vol festejar el desè aniversari d'una idea que ja és un clàssic, és la més ambiciosa de les celebrades fins ara. Més tones de sorra, més activitats esportives, més espectacles i una exposició a l'Hôtel de Ville que explica la relació de París i els parisencs amb la riba del Sena: Paris sur Seine .

Meteorologia adversa

Aquest any la meteorologia no ha acompanyat i no convida els ciutadans i turistes a instal·lar-se en aquesta platja efímera. No obstant, tot i el mal temps, els parisencs sense vacances d'estiu no han deixat de freqüentar la riba del Sena o dels seus canals. Per dinar i per sopar, les taules ben parades sobre estovalles de quadres a terra, a peu del Sena, no fan envejar la taula d'un bon restaurant: a l'hora del pique-nique , els francesos també es prenen la gastronomia molt seriosament.

D'altres prefereixen els torneigs de petanca o els concerts gratuïts, o les maratons fotogràfiques. De vegades equipats amb una manta, n'hi ha que trien la simple lectura, de cara als bateaux mouches (vaixells descoberts que permeten als visitants de la ciutat veure'n les vistes tot navegant pel riu), que circulen plens de turistes.

Un passeig per la riba del Sena és adonar-se que -efectivament- París no s'explica sense aquest riu que divideix la ciutat en dues meitats i al mateix temps la vertebra. Però la relació dels parisencs amb les ribes del Sena no neix del Paris Plages, un invent de l'alcalde Delanoë. L'exposició Paris sur Seine ens condueix per un viatge històric a través de les ribes del Sena: una història que es remunta segles enrere.

El riu que va fer la ciutat

Si no fa precisament temps de platja parisenca, sota cobert del sostre de l'Hôtel de Ville i justament a pocs metres d'una de les platges instal·lades fins al 21 d'agost, sí que podem recórrer la riba del Sena a través de gravats, mapes i fotografies que documenten la vida al voltant del riu des del segle XVIII. Les ribes del Sena eren el nucli d'una ciutat en ebullició: servien d'escenari de celebracions extraordinàries de la monarquia, però també eren el lloc de treball dels portadors d'aigua o dels vaixells de mercaderies, que podien arribar a esperar fins un mes el seu torn d'entrada a París. A la riba del Sena del 1750 es reunien totes les classes de la societat del moment: les rentadores de roba, els artesans, els portadors d'aigua i els aristòcrates, que hi buscaven la diversió o les qualitats curatives de l'aigua. Com diu la historiadora i comissària de l'exposició, Isabelle Backouche: "Qui no s'hi acostava per ganes, ho feia per pura necessitat, perquè els dos terços de les mercaderies que arribaven a París arribaven pel Sena i es venien aquí".

El port principal, situat just on avui trobem la plaça de l'Hôtel de Ville -l'edifici de l'Ajuntament de París, que acull l'exposició- aviat se satura, els preus per tenir-hi un vaixell atracat augmenten i les incompatibilitats entre les activitats comercials i l'estètica de la capital comencen a fer-se evidents. D'entrada, es prohibeixen els vaixells-safareig al davant del Palau del Louvre. És a finals del segle XVIII que s'engega un pla per descongestionar el Sena al seu pas pel centre de la ciutat: l'activitat comercial es concentrarà al nord.

Del comerç a la diversió

Els temps canvien i les fotos en blanc i negre d'uns feliços banyistes gaudint de les aigües del Sena a mitjans del segle XIX ens mostren un altre París i un altre riu: el del món, per exemple, de la piscina flotant Deligny, a prop de la plaça de la Concòrdia. Les elits parisenques treien el cap per aquí -un lloc refinat i "a la moda"- fins que a partir dels anys 70 l'alta societat prefereix passar l'estiu a les segones residències. El Sena també era una festa i el Paris Plages vol recuperar-la. De moment segur que no plou a les sales de l'Hôtel de Ville.

Més continguts de